Defensors del benestar dels animals

Els animals no són coses, ni béns que es puguin embargar o apropiar –com recull el llibre cinquè del Codi Civil català, aprovat el 2006, i la pionera llei de protecció dels animals del 1988, que ho inclou en el text refós del 2008–, malgrat que aquest concepte es manté en el Codi Civil espanyol, tot i que la normativa europea fixa que són “éssers sensibles”. Tot i les lleis, la societat és cada cop més conscient que cal respectar els animals, encara que els casos de maltractaments i abandonaments no s’aturen. Per això, calen col·lectius actius per denunciar-ho, per sensibilitzar la societat i que empenyin les administracions a canviar rutines, com ara fer cavalcades de Reis sense cavalls ja que són éssers que pateixen o moren, com va passar a Terrassa, o s’espanten i poden fer mal a les persones que estan al seu voltant.

Amb aquest esperit, l’any passat es va posar en marxa la comissió de protecció dels drets dels animals (CPDA) del Consell de l’Advocacia Catalana, formada per lletrats experts en dret animal, que alhora lideren les comissions que ja tenen onze del total de catorze col·legis d’advocats que aplega la institució, a més del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, adherit. “Una de les nostres prioritats és que els ajuntaments catalans i ens com la Federació Catalana de Municipis tinguin més implicació en el benestar dels animals”, afirma Carles McCragh, president de la comissió animalista del Consell. Així, els lletrats de les CPDA de cada col·legi d’advocats ofereixen, de forma voluntària, assessorament i orientació legal per tirar endavant iniciatives proteccionistes en compliment de la llei de protecció dels animals de Catalunya. També demanen que, a l’hora de redactar les ordenances municipals, els ajuntaments mostrin més sensibilització i més conscienciació sobre la necessitat de desenvolupar polítiques proteccionistes.

En les reunions del Consell, els advocats s’intercanvien iniciatives o recomanacions que els han funcionat als consistoris dels seus partits judicials. Així, per exemple, la CPDA del Col·legi d’Advocats de Girona va aconseguir la supressió d’espectacles amb animals en el Festival Internacional del Circ. La veterana comissió del Col·legi d’Advocats de Barcelona va aconseguir que l’Ajuntament faci un control de població d’animals urbans amb mètodes ètics, com ara en el cas dels coloms amb pinso anticonceptiu. I totes les comissions dels col·legis d’advocats catalans han signat un conveni amb la UAB per a l’assessorament legal del control de la població de senglars amb vacunes anticonceptives, en la prova pilot que s’està duent a terme en quatre municipis del Vallès Occidental, amb bons resultats i més eficaç que matar-los, asseguren.

Cada comissió assoleix les seves fites. Per exemple, la CPDA del Col·legi d’Advocats de Terrassa, creada el gener del 2016, és present a la Taula de Benestar Animals de l’Ajuntament de Terrassa i recentment ha signat un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Vacarisses. L’actual presidenta de la comissió, Susanna Vilaseca, assegura que ara un dels reptes és aconseguir que els nou municipis del seu partit judicial “tinguin protocols uniformes” sobre com han d’actuar la policia local o els serveis municipals quan es troben un animal abandonat al carrer o mort, i si s’ha controlat si té microxip. La dificultat és que cada municipi té la seva peculiaritat, alguns amb parc natural, i la disposició de més o menys recursos. “També estem en contra de l’exhibició dels animals a la via pública”, sosté l’advocada. “Si expliques a un nen que al cavall li fan por els petards, que pot reaccionar malament, segur que és el primer que no el vol veure en aquestes festes de Reis o els Tres Tombs”, reflexiona Vilaseca.

A més de la via administrativa i la sensibilització, les comissions d’advocats tampoc renuncien a denunciar penalment particulars i administracions si hi ha hagut un maltractament a l’animal. Com que les comissions no tenen personalitat jurídica, han de presentar les denúncies a títol individual, com han fet des de la comissió del Col·legi d’Advocats de Reus, o creant una associació. Aquesta darrera opció és la de la comissió de Terrassa, que ha creat l’associació DAP (Associació per la Defensa Jurídica dels Animals per Professionals pro Benestar Animal), que ja ha presentat una denúncia en dos casos, un a Vacarisses i l’altre a Viladecavalls. “A més de parlar amb els Mossos i els Agents Rurals, ens agradaria crear una xarxa de procuradors, veterinaris sensibilitzats, i fins i tot, si cal, contractar detectius per aclarir irregularitats”, assegura la presidenta de la CPDA de Terrassa.

En aquest sentit, la comissió de Reus va engegar el gener passat el Servei d’Orientació Jurídica Animalista (SOJA), en què de forma gratuïta i voluntària els lletrats informen el ciutadà des de si té un problema de convivència perquè el veí deixa un gos tancat tot el dia i no para de bordar, fins a com poder denunciar els maltractaments a un animal. Les comissions de Sant Feliu de Llobregat i de les Balears també han estrenat recentment aquest servei. “La majoria som animalistes i la prioritat és salvar la vida de l’animal”, manifesta Yvonne Figueras, presidenta de la comissió de Reus, que hi afegeix que “encara cal molta sensibilització per evitar els casos de tortura als animals”.

La llei orgànica1/2015 va introduir millores per a la protecció penal dels animals. L’article 337 del Codi Penal castiga amb penes de tres mesos a un any de presó qui maltracti un animal domèstic, que ja es recollia en la reforma del 2003, i del 2010, on es va treure que calia un “acarnissament”. La darrera ampliació, del 2015, sanciona a qui “per qualsevol mitjà o procediment maltracti injustificadament, causant-li lesions que menystinguin greument la seva salut o sotmetent-lo a explotació sexual”. A més, inclou la inhabilitació per a la “tinença d’animals” i amplia els subjectes que s’han de protegir des dels animals domèstics fins a “qualsevol animal que no visqui en estat salvatge”, és a dir, “tot animal que d’alguna manera depengui de l’home per viure”, com ara animals de granja o que estiguin en un centre de recuperació, detallava la fiscal en cap de Sabadell, Neus Pujal, en el V Congrés dels Drets dels Animals, el juny passat, a Barcelona. A més, ara, si es causa la mort de l’animal, la pena s’eleva fins als divuit mesos de presó i la inhabilitació de fins a quatre anys per exercir una professió relacionada amb els animals i també per a la seva tinença.

Pujal va matisar que, tot i que per primer cop s’inclou la referència a l’explotació sexual, “la majoria de la doctrina exclou la zoofília, és a dir, que no es castiga aquest comportament o el bestialisme en si mateix, sinó que també és exigible per a l’explotació sexual el maltractament injustificat com a nucli del delicte”. En el cas d’abandonaments d’animals que posin en perill la seva vida o integritat, es castiga com un delicte lleu (art. 337 bis) en suprimir-se les faltes, i es castiga amb pena de multa d’un a sis mesos, i s’hi afegeix la prohibició de tinença d’animals fins a un any.

Precisament, a l’estiu l’abandonament d’animals domèstics es dispara, tot i que en xifres més baixes. Un darrer estudi de la Generalitat, del juliol del 2017, assegura que els abandonaments de gossos, gats i fures s’han reduït un 9,6% en deu anys, del 2005 al 2015 (22.215 animals), sobretot perquè els amos han pogut recuperar els animals (un 31% el 2015 respecte a un 17% el 2005), ja que la majoria duen el xip.

“S’ha de desenvolupar una normativa perquè els animals domèstics siguin éssers integrats en la societat”, afirmava l’advocat de la Generalitat Carles Serrano Núñez, en el V Congrés dels Drets dels Animals. Serrano va indicar que “falta una normativa bàsica estatal” per protegir els animals, i que actualment només Catalunya i Andalusia, en els seus estatuts, van marcar la seva competència en protecció dels animals. Tot i que Catalunya continua sent líder en protecció dels animals, Serrano va exposar que “cal un pla de govern” que doni empenta a temes pendents. També aposta per “recuperar” el Departament de Medi Ambient perquè la seva supressió ha provocat “la dispersió de competències en matèria animal” des del 2015, i alerta que encara està pendent de desenvolupar “el reglament” del text refós de llei de la protecció dels animals.