A grans pluges, mínimes variacions

Un experiment català es posarà en òrbita a finals d'any per demostrar la viabilitat d'un nou sistema de mesura i comprensió dels episodis de pluges intenses. L'objectiu és quantificar per primera vegada els perfils verticals dels aiguats des d'un únic instrument, en aquest cas el satèl·lit Paz, gràcies a la captació i anàlisi dels senyals transmesos pels satèl·lits de navegació global (GPS).

Si es demostra que és viable, aquest mètode permetrà millorar les prediccions meteorològiques i climàtiques, segons explica l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que impulsa el projecte. En concret, el responsable de la recerca és el grup d'observació de la Terra de l'Institut de Ciències de l'Espai del Consell Superior d'Investigacions Científiques i del IEEC, situat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les possibilitats que ofereix aquesta nova via d'investigació, però, han atret l'atenció d'altres organismes de molta més volada, com ara la NASA, de manera que el seu prestigiós Jet Propulsion Laboratory dona suport a l'experiment i serà la seu de part dels estudis relacionats amb aquest nou concepte de mesura.

L'experiment rep el nom de Ràdioocultacions i precipitació intensa a bord de PAZ –ROHP-PAZ, per les seves sigles en anglès– i es basa en la captació mitjançant una antena específica de les ones que envien els satèl·lits GPS quan estan a punt d'ocultar-se a l'altra banda del nostre planeta. Aquestes ones del GPS es poden descompondre en segments verticals i horitzontals que teòricament viatgen sincronitzats. Ara bé, la teoria dels investigadors és que un i altre senyal es propagaran de manera diferent en creuar les tempestes, condicionats per la forma de les gotes d'aigua que travessen, i que seran capaços de captar i interpretar aquestes diferències.

“L'objectiu de l'experiment és provar que és possible mesurar els minúsculs retards entre les components verticals i horitzontals del senyal GPS provocades per les gotes de pluja. Aquests retards són de l'ordre de la milionèsima part d'una milionèsima part d'un segon, així que és una mesura desafiadora per la seva dificultat. El pas següent serà relacionar aquests retards amb la intensitat de la pluja i altres hidrometeors”, explica Estel Cardellach, la investigadora principal del projecte.

Si es confirma la validesa de la tècnica, es podran caracteritzar les estructures de pluja intensa, conèixer les seves propietats termodinàmiques --pressió i temperatura-- i, a la llarga, predir l'evolució d'aquest tipus de fenòmens, que actualment no estan plenament compresos ni representats en els models actuals de meteorologia i clima.  De fet, ja hi ha un acord amb l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nord-americana (NOAA) i la Corporació d'Universitats Nord-americanes per a la Investigació Atmosfèrica per fer arribar les dades de ROHP-PAZ als serveis de meteorologia de tot el món per integrar-les en els models de predicció del temps. El satèl·lit el posarà en òrbita el darrer trimestre del 2017 una nau de l'empresa SpaceX, d'Elon Musk.