“Mireu-vos les estrelles, no els peus”

Stephen Hawking, mort la matinada de dimecres als 76 anys, no només passarà a la història per haver establert les bases de la cosmologia moderna aportant llum sobre el Big Bang, els forats negres i intentant conjuminar la teoria de la relativitat d’Einstein amb la física quàntica, també perdurarà com un científic icònic i popular que, a més d’inspirar tota una generació, va oferir una insuperable lliçó de vida lluitant contra l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que se’l va endur 50 anys més tard del que els metges li havien pronosticat.

La malaltia neurodegenerativa, detectada quan estudiava física a la universitat d’Oxford, ciutat on va néixer el 1942, va recloure una de les ments més brillants del nostre temps en un cos que el torturava. Va passar la majoria de la seva vida en una cadira de rodes, i darrerament es comunicava amb un ordinador que li reconeixia petits gestos facials i li permetia escriure dues paraules per minut. La seva condició física va ser clau per al fracàs dels seus dos matrimonis, segons admet en les seves memòries, però no li va impedir assolir fama mundial gràcies a una producció científica de primer nivell i a la capacitat de divulgar-la amb senzillesa i humor.

Tot i ser alertat d’una mort imminent, Hawking es va acabar doctorant en física teòrica i cosmologia a la Universitat de Cambridge, on va ocupar durant tres dècades la cobejada càtedra Lucasiana de matemàtiques, la mateixa que Isaac Newton. El seu salt a la fama mundial, però, va arribar gràcies a Breu història del temps, el llibre que el 1988 recollia els seus darrers descobriments sobre cosmologia i del qual vendria milions de còpies. “Volia que acabés venent-se als aeroports, així que el vaig provar fent que les meves infermeres el llegissin, i ho van entendre gairebé tot”, recordaria anys després.

Així doncs, va ser un gran divulgador sobre la naturalesa dels forats negres i l’origen de l’univers, del qual havia fixat les bases matemàtiques. Va concloure que l’univers va sorgir d’una singularitat (una mena de curvatura infinita de l’espai-temps), refermant la teoria del Big Bang, formulada dècades abans. També va indicar que els forats negres no són objectes d’on res no es pot escapar, com pensaven els físics fins llavors, sinó que expulsen una radiació, que va ser batejada amb el seu cognom.

Hawking també defensava que, amb prou temps, els forats negres acabarien evaporant-se i desapareixent i que la combinació de la gravetat i les propietats quàntiques de la matèria dins dels forats negres generarien uns canvis i contradiccions que encara ara, quaranta anys després, els científics i la tecnologia actual no han pogut certificar. Aquest fet ha impedit que aconseguís el premi Nobel, però de reconeixements científics no n’hi falten.

De fet, més enllà dels guardons, Hawking ha esdevingut la icona científica de referència en els nostres temps. La seva vida ja ha estat duta al cinema a La teoría del todo, però a més ell s’ha autointerpretat en sèries com ara The Big Bang Theory o Star Trek, on jugava a pòquer amb Einstein i Newton. També ha aparegut en diferents ocasions com a animació a Los Simpson.

El cosmòleg anglès també va acaparar darrerament l’atenció mediàtica per una sèrie d’afirmacions controvertides. Per exemple, va pronosticar que, si els extraterrestres ens visiten, succeirà “el mateix que quan Colom va desembarcar a Amèrica, que els nadius no en van sortir ben parats”. També recelava de la intel·ligència artificial, perquè “els robots podrien prendre el control i redissenyar-se a si mateixos” i creia que els avenços tecnològics destruiran al cap d’uns anys la humanitat.

En qualsevol cas, per al record quedarà sempre el seu afany de superació i la convicció que la ment humana pot superar tota mena de limitacions. “El meu objectiu és molt senzill. Vull tenir una comprensió completa de l’univers”, va dir en una ocasió. Més endavant va sentenciar: “L’univers no seria gran cosa si no fos perquè hi viuen les persones que estimem.”