Ciència

MANEL DOMÍNGUEZ

INVESTIGADOR PRINCIPAL DEL GRUP DE RECERCA EN MICRO I NANOTECNOLOGIES DE LA UPC

“Els nostres microxips arribaran per tercer cop a Mart”

Seixanta microxips fabricats pel grup MNT de l’Escola de Telecomunicació de la Politècnica arribaran, el febrer del 2021, a Mart amb l’objectiu de mesurar el vent del planeta

Els microxips de la UPC, que són el nucli d’un sensor de vent, ja s’han lliurat al Jet Propulsion Laboratory de la NASA i viatjaran el juliol de l’any vinent cap al planeta roig en la missió Mars 2020. Aquesta és la tercera vegada que el grup col·labora amb la NASA.
Efectivament. Hem participat en el disseny i la fabricació de tres sensors del vent de Mart que han anat en tres instruments: el Rems, que va sortir el 2011 incorporat al robot explorador Curiosity de la missió Mars Science Laboratory; el de l’estació meteorològica Twins, de la missió InSight, que es va llançar el 2018, i el 2021 els nostres microxips arribaran per tercera vegada a Mart formant part de l’instrument Meda de la missió Mars 2020.
Els treballs sempre s’han centrat a mesurar el vent a Mart?
Sí, nosaltres hem treballat en aquests instruments, que són un conjunt de sensors que mesuren la pressió, la humitat relativa, la temperatura de l’aire i del terra, la radiació solar i la direcció i velocitat del vent. La iniciativa és liderada pel Centre d’Astrobiologia, organisme de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i hi hem participat amb el disseny dels sensors de vent. Cada sensor porta xips de silici, que són les peces que permeten monitoritzar com canvia la transferència de calor a l’atmosfera en funció d’on ve el vent.
Fer treballar un sensor de vent a l’atmosfera de Mart comporta molta dificultat?
La pressió en aquell planeta és només de 6 mil·libars, baixíssima si es compara amb els 1.000 mil·libars de la Terra. Aquí, l’aire ens refrigera, mentre que a Mart ho fa molt menys, i per tant un sensor ha de ser molt sensible. És tan tènue l’aire de Mart que si el sensor no fos molt sensible no mesuraria res.
Pot causar danys, el vent marcià?
Sí, perquè pot arribar a velocitats molts grans d’uns 360 quilòmetres per hora. Comparativament, a la Terra, la tramuntana pot assolir amb facilitat els 100 quilòmetres per hora. En tot cas, la velocitat habitual del vent a Mart és per sota de 50 quilòmetres per hora.
Si bufés fort podria destruir el ‘rover’ Mars 2020, el vehicle explorador on van instal·lats tots aquests instruments?
No, un rover pesa molt i no se l’emportaria. En tot cas podria fer malbé alguna peça. La pols que aixeca el vent és el que comporta risc, perquè es pot ficar per totes les parts del vehicle.
El sensor de vent d’aquesta nova missió de la NASA és més sofisticat que els anteriors?
El sensor de vent de la primera i de la segona missió eren idèntics, mentre que l’actual és una evolució en què hi ha el doble de xips i de punts de mesura (daus de silici) i s’hi han fet diverses millores, per exemple en l’aïllament tèrmic d’aquests daus. A Mart, les temperatures poden arribar fins a 150 graus sota zero. Així mateix, el circuit integrat que controla el sensor de vent, que ha estat dissenyat per l’Institut de Microelectrònica de Sevilla, és nou i millor que els anteriors.
Quins efectes pràctics té mesurar el vent a Mart?
Els científics tenen models de la dinàmica de les atmosferes dels planetes, i els interessa disposar de mesures locals amb què puguin fer estadístiques fiables. Això permet eliminar hipòtesis incorrectes, validar resultats, etc. La dinàmica atmosfèrica determina com es mou la pols, que té importància en diversos fenòmens. Per exemple el vent està relacionat eventualment amb el transport de nutrients. Entre tot el que busca la NASA, l’objectiu últim és trobar vida o demostració que hi ha hagut vida, i per tant la informació sobre el vent és important.
Com va començar la participació del vostre grup en les missions de la NASA?
Era cap al 2005 i per a nosaltres va ser un salt considerable en complexitat i en importància. El Centre d’Astrobiologia, que està associat amb l’Institut d’Astrobiologia de la NASA, buscava un grup d’investigadors que treballessin amb sensors de flux, i ens van trobar a nosaltres, que feia anys que ho fèiem en aplicacions industrials per a conductes d’aigua i d’aire. A partir d’aquí ens vam integrar al consorci liderat pel Centre d’Astrobiologia, en el qual participen entitats públiques i privades, i amb aquesta fórmula ens hem anat presentant als concursos públics que convoca la NASA, un procés de selecció molt rigorós. Per a la UPC és molt interessant poder participar en les missions de la NASA. Hi ha poques universitats que ho poden fer. I per al nostre grup comporta no tan sols treballar en el projecte aprovat, sinó també anar avançant. Ja tenim, de cara a futures missions, una versió simplificada i miniaturitzada del sensor de vent, i també estem preparant un sensor de flux de calor per a les superfícies planetàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de sol i calor

Barcelona

Batlle planteja el “retorn assistit” al seu país dels MENA que viuen al carrer

El govern de Palamós es prepara per al repte del trasllat de l’hospital

palamós
opinió

Fèlix Millet, 10 anys culpable

Trailwalker: el valor de l’esforç en equip per a un fi solidari

barcelona

Una dècada de l’espoli (i la nova vida) del Palau

BARCELONA
VICENT MARQUÉS
AUTOR DE LA HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA

“La climatologia i la proximitat defineixen la cuina d’un país”

palafrugell

Torra garanteix inversions per al cos de Bombers

Barcelona

Santes de gamma extra