Atenció: s'acosta una vespa nova
Tècnics del servei regional francès de Protecció dels Vegetals van capturar el gener del 2005 als boscos de Nerac, a 130 quilòmetres als sud-est de Bordeus, una vespa de característiques una mica diferents de les habituals en aquella zona. Era lleugerament més gran –uns 3 centímetres de llarg– i més fosca que les conegudes Vespula vulgaris i Vespa crabro. Després d'una ràpida anàlisi, els entomòlegs van determinar que es tractava del primer exemplar detectat a Europa de la vespa asiàtica Vespa velutina nigrithorax, coneguda internacionalment per la seva habilitat per caçar abelles. Poc mesos després es van descobrir els primers nius de la vespa nouvinguda i es va plantejar la hipòtesi que la invasió s'havia iniciat entre els anys 2003 i 2004 a partir d'una càrrega de peces de ceràmica que un horticultor de Nerac havia importat de la Xina, a través del port de Bordeus.
Els estudis coordinats pel Museu Nacional d'Història Natural de França i l'Associació de Desenvolupament de l'Apicultura de l'Aquitània van determinar que la V. velutina s'havia adaptat amb èxit i que l'expansió podria ser irreversible. A la tardor del 2007, les autoritats franceses van rebre 987 peticions d'intervenció sobre nius d'aquestes vespes d'origen asiàtic i el 2009 el mapa de deteccions incloïa una tercera part de l'Estat francès, amb observacions des de París fins a Biarritz i des de Marsella fins a Nantes.
Els Pirineus no són frontera
El 22 de novembre del 2010, l'organització científica basca Neiker-Tecnalia va confirmar la presència de la V. velutina a Irun i poc després es van detectar nius d'aquesta espècie en sis municipis de Navarra. També el novembre passat es va informar de la presència de la nova vespa a Ceret (Vallespir) i a Milhars, a 35 quilòmetres al nord de la Val d'Aran.
L'informe elaborat el setembre passat pels ministeris d'Ecologia, Agricultura i Salut de França destacava que el principal problema que pot provocar l'expansió de la Vespa velutina és l'impacte en les colònies d'abelles domèstiques (Apis mellifera). La vespa nouvinguda té una dieta molt variada (insectes i vegetals), però mostra una especial atracció per les abelles. Algunes observacions indiquen que una dotzena d'aquestes vespes poden acabar amb totes les ocupants d'un rusc en poques hores.
Aquesta amenaça ha provocat una gran mobilització dels apicultors a l'Estat francès, amb actes informatius en desenes de poblacions, manifestacions reclamant més implicació de l'administració i, fins i tot, recompenses econòmiques per la destrucció de nius.
No obstant això, l'expressió vespa assassina –feta servir per alguns mitjans els últims mesos– és tan improcedent com antropocèntrica, atès que la Vespa velutina no deixa de ser una espècie amb hàbits freqüents en aquest tipus d'insectes. A l'Àsia, per exemple, la V.velutina conviu en equilibri amb altres espècies autòctones, inclosa l'abella Apis cerana, que ha desenvolupat una curiosa habilitat per defensar-se encerclant les vespes atacants i ofegant-les per calor. D'altra banda, la V. velutina no representa, en principi, cap amenaça per a les persones diferent de la que pot suposar una vespa comuna, tot i que està demostrat que l'espècie asiàtica té la capacitat d'expulsar o projectar verí per defensar-se dels atacants sense necessitat d'injectar el seu fibló.
Poca vigilància des de Catalunya
Lluís Palomera, veterinari responsable de l'Agrupació de Defensa Sanitària Apicultors de Catalunya, considera que la velutina pot ser una greu amenaça per a l'activitat dels gairebé 700 apicultors que treballen a Catalunya, en un sector que els últims anys ha estat afectat per múltiples factors negatius. Els apicultors de les comarques de Girona, de moment, han extremat la vigilància i han començat a instal·lar trampes per detectar la presència de la nova espècie.
La diagnosi de Lluís Palomera és que, després de la seva implantació a l'Estat francès, aturar l'expansió d'aquesta vespa a Catalunya pot ser impossible. L'exemple francès, però, hauria de servir per posar en marxa a Catalunya campanyes informatives i mesures pal·liatives immediates. De moment, però, ni tan sols s'han traduït al català els informes tècnics elaborats al país veí.
