Ciència

Detecten tres planetes semblants a la Terra potencialment habitables

Són els mons amb millors condicions per a la vida descoberts fins ara a l'exterior del sistema solar

Els tres exoplanetes estan situats a només 40 anys llum

Un grup internacional de científics ha descobert tres planetes de dimensions i temperatures similars a les de la Terra i Venus que orbiten al voltant d'una estrella nana ultrafreda situada a només 40 anys llum de la Terra. Aquests tres mons són els que reuneixen les millors condicions per a la vida trobats fins ara a fora del sistema solar, i els primers que es troben al voltant d'una estrella tant petita i dèbil.

La revista Nature publica aquest dilluns els resultats de la recerca sobre l'estrella 2MASS J23062928-0502285 , també coneguda com Trappist-1, ha anunciat avui l' Observatori Austral Europeu (ESO, per les seves sigues en anglès). Els astrònoms han fet la troballa després d'observar, a través del telescopi Trappist –instal·lat a l'Observatori La Silla, a Xile- que l'astre s'esvaeix lleugerament a intervals regulars, la qual cosa indica que diversos objectes passen entre aquest cos i la Terra. Una anàlisi més detallada ha revelat la presència dels tres planetes amb mides similars a la Terra.

La Trappist-1, situada a la constel·lació d'Aquari, és una estrella nana ultrafreda, un tipus d'estrella més freda i vermella que el Sol i poc més gran que Júpiter. És un astre molt comú a la Via Làctia i molt longeu, però és la primera vegada que es detecten planetes gravitant al voltant d'un d'ells.

Malgrat estar situada tan a prop de la Terra, és una estrella massa dèbil i vermella per poder ser observada a simple vista o fins i tot amb un telescopi de grans dimensions. La grandària dels tres planetes s'ha pogut determinar gràcies a aparells òptics més grans, com l'instrument HAWK-I, instal·lat al telescopi de llarg abast (VLT, per les seves sigles en anglès i de vuit metres) de l'observatori de Paranal de l'ESO, també a Xile.

Les observacions han permès constatar que dos dels planetes triguen 1,5 i 2,4 dies, respectivament, a completar la seva òrbita. El tercer planeta té un període no tan ben determinat que se situa en un rang d'entre 4,5 i 73 dies.

L'explicació d'aquests períodes orbitals tan curts és que “els planetes estan entre 20 i 100 vegades més prop del seu estel que la Terra del Sol”, explica Michaël Gillon, de l'Institut d'Astrofísica i Geofísica de la Universitat de Lieja, a Bèlgica i autor principal de l'estudi.

Els dos planetes que orbiten més a prop de l'estrella reben només entre dues quatre vegades la radiació que la Terra del Sol, ja que es tracta d'un astre molt més dèbil. I tot i que estan més a prop de l'astre que no pas de la “zona d'habitabilitat” del seu sistema, els científics no descarten que pugin tenir regions habitables a la seves superfícies.

El tercer planeta, més allunyat, probablement rebi menys radiació que la Terra, però la suficient per situar-se dins la zona d'habitabilitat.

Actualment estan en construcció diversos telescopis gegants amb els quals Julien De Wit, de l'Institut Tècnic de Massachussetts (MIT) i un dels coautors de l'estudi, confia poder explorar aquests planetes i la seva atmosfera, “primer a la recerca d'aigua i després de traces d'activitat biològica”. “És una passa de gegant en la recerca de vida a l'Univers”, conclou De Wit.

L'ESO apunta que aquest treball obre una nova etapa en la “caça d'exoplanetes”, mons “cosins” de la Terra i potencialment habitables, ja que al voltant del 15% de les estrelles properes al Sol són nanes.

Emmanuël Jehin, també de la Universitat de Lieja i coautor de l'estudi, assegura que aquest descobriment suposa un “canvi de paradigma” sobre el camí a seguir en la recerca de vida a l'Univers. “Fins ara l'existència d'aquests mons vermells orbitant al voltant de planetes estrelles nanes ultrafredes era purament teòrica, però ara tenim no un solitari planeta al voltant d'una estrella vermella dèbil, sinó un sistema complet de tres planetes!”, subratlla Jehin.

Gillon precisa que “amb la tecnologia actual, els sistemes al voltant d'aquestes petites estrelles són els únics llocs on podem detectar vida a un exoplaneta de la mida de la Terra. Així que, si volem trobar vida a altres llocs de l'Univers, és aquí on hem de començar a buscar”.

Els astrònoms busquen senyals de vida estudiant l'efecte que té l'atmosfera d'un planeta en trànsit sobre la llum que arriba a la Terra. En la majoria dels casos aquest efecte resulta saturat per la brillantor del llum de l'estrella, però amb les nanes roges, ultrafredes i dèbils com la Trappist-1, aquest efecte és prou gran com per ser observat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Abatut el presumpte terrorista d’Estrasburg

parís

El Clínic aplica una tècnica pionera a Europa d’extracció de tumors del ronyó

Barcelona

Els psicòpates pateixen maduració accelerada del seu cervell en la infància

Barcelona

Desenvolupen un tractament sense antibiòtics contra les infeccions hospitalàries

Barcelona

Un camió ple de troncs bolca a la C-14 a Tàrrega i talla la circulació en ambdós sentits

Tàrrega

Almenys 9 morts i 47 ferits en un accident ferroviari a Turquia

Ankara

Aïllant el càncer de mama

girona
societat

L’ONCE fa 80 anys premiant la superació i la solidaritat

Societat

“Una carta oberta als europeus”

girona