Educació

El govern rectifica i manté la selectivitat com l'any passat

El Consell Interuniversitari no inclou en la fase general de la prova matèries que els alumnes utilitzaven en l'específica per pujar nota

Els estudiants s'han mobilitzat contra els canvis en les PAU

L'Oficina d'Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) ha hagut de rectificar en l'estructura de la selectivitat que havia previst per a les proves d'aquest curs arran de les crítiques de milers d'estudiants i ha deixat les proves d'accés a la universitat (PAU) pràcticament igual que l'any passat. En una carta als directors dels centres de secundària, el CIC comunica que, a diferència del que s'havia dit, no inclourà en la part general de la prova (obligatòria) assignatures que els alumnes es reservaven per a la part específica (voluntària) per pujar nota.

D'aquesta manera, en la fase general els alumnes s'examinaran de cinc matèries. Quatre d'aquestes són assignatures generals del batxillerat: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera (anglès, francès, italià o alemany) i història o història de la filosofia. La cinquena matèria és una de les anomenades matèries comunes d'opció (llatí, matemàtiques, matemàtiques aplicades a les ciències socials, història i fonaments de les arts / història de l'art), assignatures entre les quals els alumnes podran escollir amb independència de la modalitat de batxillerat que hagin cursat.

Pel que fa a la fase específica, els estudiants es podran examinar d'un màxim de tres matèries de la vintena que els ofereixen, però només comptaran per a la nota les dues amb les quals s'hagi obtingut una millor qualificació. Entre aquestes, podran triar també una matèria comuna d'opció que hagin descartat en la fase general o bé triar la mateixa per la qual han optat en la fase voluntària, que, en aquest cas, i si han tret una qualificació mínima de 5, se'ls tornarà a computar per a la fase específica. D'aquesta manera, els estudiants s'estalvien fer un examen sense perdre pes específic en la ponderació.

La qüestió de les ponderacions i els consegüents problemes que podria comportar per als alumnes a l'hora d'entrar en la carrera desitjada va ser el motiu de queixa principal dels estudiants de batxillerat que es van rebel·lar contra les instruccions d'Universitats i van impulsar una recollida de firmes contra la reforma de la selectivitat a la plataforma Change.org. Els estudiants i alguns professors asseguraven que els canvis introduïts inicialment implicaven que els graus amb una nota de tall més alta fossin “més difícilment accessibles”.

L'enrenou amb les proves de la selectivitat s'ha produït arran de l'entrada en vigor de les revàlides de batxillerat previstes en la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe). La secretaria d'Universitats i Recerca i les universitats catalanes es van posar d'acord a mantenir el model d'accés als estudis superiors. Amb la pèrdua de la majoria absoluta del PP, el govern espanyol es va veure forçat a retirar les revàlides i va pactar amb les universitats un examen d'accés a la universitat pràcticament igual que el d'anys anteriors.

A Catalunya, el CIC va dissenyar, aleshores, un model de proves pràcticament igual que el dels anys anteriors adaptant-se, però, a l'ordre ministerial en matèria d'accés a la universitat. Ara l'ha retocat per la pressió dels estudiants. La selectivitat manté el districte únic, que permet accedir a universitats de tot l'Estat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.