“L’objectiu de la UdL és que Igualada tingui un campus potent”

A partir del curs vinent tindrem dos campus, un a Lleida i un altre de situat a Igualada. L’Escola Politècnica de Lleida va néixer el 1991 i va impartir estudis d’enginyeria informàtica, el 1997 vam començar els d’enginyeria tècnica industrial en l’especialitat mecànica, i el 2004, els d’arquitectura tècnica. La industrial es va ampliar el 2008 amb l’enginyeria electrònica industrial i automàtica i l’any passat vam començar un grau en energia, enginyeria i sostenibilitat. A Igualada hi havia escola d’enginyeria adscrita a la UPC, però fa anys van començar una política de tancament de centres o titulacions i aquesta en va ser una. Des del 2015 la UdL ja impartia aquí estudis d’infermeria, fisioteràpia i nutrició.

Mantenim el grau en Enginyeria Química, i el grau en Enginyeria en Organització Industrial i Logística l’hem reestructurat posant molt èmfasi a reforçar totes les assignatures de la part logística. I l’any que ve obrim un nou grau de la branca d’informàtica, el grau en Tècniques d’Interacció Digital i Computació. Es contracta una plantilla nova, però durant els primers anys el nostre professorat vindrà de Lleida per tutelar-los.

Hi ha una demanda mot forta de l’associació TIC Anoia, formada per més de 50 empreses, 500 treballadors i una facturació de 50.000 euros. El problema important és que els falten professionals de l’àmbit, com passa a Catalunya, Espanya i pràcticament a tot Europa, però aquí s’amplifica perquè no teníem cap titulació i els estudiants anaven a Barcelona i s’hi quedaven. Això genera un empobriment del sector i alguna empresa marxava perquè no tenia possibilitat de créixer per falta de professionals.

Primer que és de tres anys, però l’especificitat més important és que és en formació dual. Volem que sigui un grau molt imbricat al territori i el sector professional. Només hi ha una facultat, a Arrasate, que té un grau en formació dual, però a Alemanya, França i EUA és una metodologia molt integrada dins la formació universitària. Consisteix que una part dels continguts s’imparteixen des de l’empresa. No són pràctiques tradicionals, perquè l’estudiant passa a tenir rol de treballador en formació. L’estudiant té un contracte laboral i forma part de la plantilla i compagina la seva jornada amb la formació. I una part de la seva formació es fa dins de l’empresa i l’altra, dins l’aula universitària.

Hi haurà assignatures cent per cent impartides a les aules, d’altres a l’empresa i d’altres seran mixtes. Sempre tindran un tutor d’universitat i un de l’empresa. És un repte i el primer any s’ha de trencar la inèrcia que els estudiants marxin a Barcelona, però abans de llançar-nos-hi, a Lleida ja tenim experiència de fa dos anys amb dos màsters, el d’enginyeria informàtica i el d’enginyera industrial, que impartim amb formació dual i que ens funcionen molt bé. Per a les empreses és una manera de formar gent a la seva mida.

La gran majoria. Amb el sistema tradicional un enginyer, quan va a una empresa, tarda un temps a ser productiu i ara durant la seva formació ja s’hi implicarà, tot i que significa molta més dedicació per la seva part en compaginar una feina amb estudis. Amb l’empresa pactem uns horaris, un sou mínim, etc. I tot es farà gràcies al fet que TIC Anoia fa d’únic interlocutor amb les empreses. Una part dels seus treballadors han de formar els estudiants i posar-los nota. Aquest és el futur i d’aquí a uns anys els graus es faran amb aquesta metodologia.

No n’hi ha cap que hagi dit que no vol participar-hi. Fem moltes vistes a instituts per atreure els alumnes i dir-los que són de molta qualitat. Som l’única universitat de l’Estat amb tots els graus acreditats internacionalment.

La principal sortida és la de desenvolupadors i dissenyadors d’aplicacions interactives, com ara de mòbil i de web. L’altre vessant d’aplicacions interactives és el de dissenyador d’interfícies, tot el que és l’àmbit de la usabilitat i accessibilitat de les aplicacions. Al grau s’hi afegeix la paraula computació perquè formarem un professional amb tota la part bàsica que ha de tenir un enginyer informàtic perquè sigui versàtil i pugui afrontar projectes de seguretat, administrador de sistemes i de bases de dades o desenvolupador de programari d’empresa.

L’objectiu és que Igualada tingui un campus potent, però hem de consolidar les noves titulacions.