L’assignatura de cultures religioses, a l’horitzó
El conseller d’Ensenyament creu que acabarà introduint-se aquesta matèria, que ja es dona en alguns centres concertats, però adverteix que el concordat amb el Vaticà és un obstacle
Si no fos perquè està vigent el concordat entre Madrid i el Vaticà –originari dels anys del franquisme–, que atorga al catolicisme el monopoli de la matèria de religió en el sistema públic d’ensenyament d’arreu de l’Estat, la Generalitat estaria en aquests moments treballant per introduir l’assignatura de cultures religioses, que englobaria les diferents creences que avui conviuen a Catalunya. Si bé el govern català té les competències en ensenyament, no pot passar al davant d’un tractat internacional, va justificar ahir el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló. No obstant aquesta dificultat, el representant del govern va mostrar el seu convenciment que tard o d’hora serà una realitat i va recordar que, de fet, ja hi ha alguns centres concertats que ofereixen aquesta assignatura. Si no s’acaba creant “cultures religioses” –va advertir–, s’aniran introduint les diferents religions com a assignatures independents.
Islam
Amb relació a aquesta qüestió, Bargalló va explicar que no havien atès la petició d’algunes famílies musulmanes que s’ensenyés la seva religió als centres públics i als concertats. La demanda –va argumentar el conseller– es basa en l’acord que en l’època del govern Zapatero Madrid va signar amb les quatre gran religions presents a l’Estat. “No s’ha executat, encara, però és cert que algun dia o altre l’hauran d’executar, però de moment nosaltres –tant l’escola pública com la concertada– no hem respost positivament [a aquesta petició].” “Però tenim la consciència clara que algun dia haurem de respondre”, va dir Bargalló, que va reiterar que el govern aposta per “cultures religioses”. “Per tant –va concloure–, no a religió catòlica, no a religió musulmana, no a religió budista...”
Llengües d’origen
El pla de plurilingüisme i multiculturalitat d’Ensenyament s’ampliarà l’any vinent a més centres escolars. En principi, el pla continuarà oferint la llengua àrab i la xinesa com a activitat extraescolar al mateix centre, sempre que la demanda sigui prou gran. L’ampliació –va indicar el conseller– dependrà del professorat que puguin aportar els consolats de la Xina i el Marroc, ja que encara no es disposa aquí de prou professorat titulat. “Volem augmentar la possibilitat que els nostres alumnes puguin tenir estudis de la seva llengua d’origen en els nostres centres com a activitat extraescolar i, a més, preferim que ho tinguin en els nostres centres que no en un altre lloc.” En un futur, al xinès i l’àrab s’hi podrien afegir l’amazic o l’urdú. “No necessàriament amb professorat del departament, però sí controlat pel departament”, va dir el conseller.
LA FRASE
Ripoll, un any després del 17-A
Bargalló es va reunir ahir a Ripoll amb l’Ajuntament i representants dels centres d’ensenyament locals. El principal punt que es va tocar va ser el desplegament a partir d’aquest nou curs d’un pla d’educació de l’entorn, proposat arran dels atemptats terroristes de l’agost de l’any passat a Barcelona i Cambrils, els autors dels quals van ser majoritàriament joves i adolescents ripollesos d’origen magribí. Els plans d’educació de l’entorn estan operatius en diverses ciutats catalanes. Si bé el pla s’adapta a cada cas, l’objectiu genèric és el foment de la convivència intercultural, la prevenció de l’absentisme, la creació d’espais de trobada i convivència i el reforç dels vincles entre l’escola, la família i la societat en general. “Volem fer de Ripoll una ciutat on l’educació no s’acaba quan s’acaba l’escola, sinó que tota la ciutat sigui una eina al servei de l’educació”, va descriure l’alcalde, Jordi Munell.
