Clam unànime des de la UdG per la universitat pública
Docents, estudiants i personal van defensar ahir a Girona, en un acte històric obert a tots els sectors, el paper clau de l'educació
Van reclamar més recursos i un model que sigui més obert i crític
L'acte inaugural del curs 2014/2015 de la UdG, que es va celebrar ahir a l'Aula Magna Modest Prats, a Girona, no només va complir amb les expectatives que s'hi havien posat, especialment des del rectorat, sinó que va servir per escenificar com tots els col·lectius que en formen part, i com si fossin una sola veu, fessin un clam per una universitat pública i autònoma. Una crida que es va fer extensiva a tots els parlaments, en què es va reclamar una universitat al servei de les persones, on s'hi formi estudiants amb esperit crític i afany de superació, però que a la vegada no defugi els principals reptes de futur, com és el de replantejar-ne el model, amb més recursos i amb més autonomia.
Per primera vegada a la seva història, els estudiants no van irrompre a l'Aula Magna Modest Prat, sinó que hi van tenir veu, juntament amb el personal administratiu i de serveis (PAS) i el personal docent i investigador.
I segurament també poques vegades s'hi havia fet tanta autocrítica amb la petició de coresponsabilitat entre estudiants i professors que va fer Pau Pagès, com a representant dels estudiants, passant per la proclama que “la universitat sense recerca no existeix” que va fer Jordi Viñas, representant del personal docent i investigador, i el d'estar davant les portes “d'un canvi de tendència després d'anys d'opacitat” que va fer Josep Ferrer, representant del PAS.
Un estudiant exemplar
El moment més esperat, i no només per la càrrega simbòlica de ser el seu primer discurs d'obertura de curs, va ser el parlament del rector, Sergi Bonet, que va optar per l'emoció en fer un al·legat sobre la tenacitat, l'esperit de superació i la manera de plantar cara a l'adversitat a través de la figura d'un estudiant. Bonet va fer una radiografia de moltes de les mancances –i virtuts, també és cert– de la universitat a través de la figura del desaparegut estudiant Marc Molero, que, tot i la malaltia crònica que tenia, les seves entrades i sortides de l'hospital i els problemes de mobilitat, es va convertir en l'exemple de “tenacitat i superació” que, com va explicar el rector, i aquí el sentit de la metàfora, ha de ser la universitat. Una superació personal no prevista per la normativa, però amb la implicació del personal del PAS, estudiants i docents, es va poder entregar ahir a la seva família el seu títol de grau. En Marc va morir, però el seu esperit queda. Aquest va ser el missatge de Bonet, el de superar les dificultats que han de portar cap a una universitat que ha de formar “persones i no individus”.
LA FRASE
“De veritat, moltes gràcies, Marc Molero”
La mare del desaparegut Marc Molero va recollir el seu títol de grau. Al Marc només li faltaven uns pocs crèdits i, després de superar aquest escull, Bonet va agrair a l'estudiant el seu exemple.
“Hem de defugir la crítica catastrofista que s'ha instal·lat”
El doctor Xavier Besalú, mestre d'escola i professor de pedagogia a la UdG, va fer una reflexió expansiva a tota l'educació, no només universitària, crítica i radical, si es vol, en què va defugir la visió catastrofista que s'ha instal·lat a la societat. Besalú va defensar que cal combatre aquests discursos equivocats per posar damunt la taula els veritables problemes, els quals només es podran afrontar des de diagnòstics precisos i no equivocats.
Possibilitat oberta des de l'Estat per poder fer un grau de tres anys
El secretari general d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà, va explicar ahir que existeix la possibilitat que tiri endavant un nou decret segons el qual es podria dur a terme un grau de tres anys. Aquesta reivindicació, que va dir que era històrica de les universitats, pot servir, a més, per treballar i avançar en un model en què les universitats siguin més autònomes, a diferència d'ara, en què pràcticament tot es cou des de l'Estat.
