Set famílies rebutgen escolaritzar els nens a l'escola Nou de Quart
Els pares no comparteixen el mètode educatiu que s'aplica en aquest centre i reclamen que s'ampliïn les places de P3 a l'escola Santa Margarida
Set famílies de Quart han presentat una reclamació al Departament d'Ensenyament perquè no estan d'acord amb els resultats provisionals de la preinscripció de P3. Segons aquests resultats, els seus fills s'han quedat sense poder entrar a l'escola pública Santa Margarida, que era la seva primera opció. I l'alternativa que els ofereix Ensenyament és l'altra escola pública del poble, Nou de Quart, un centre que rebutgen perquè no en comparteixen la metodologia. “No pot ser que una alternativa educativa vingui donada per la imposició; hi ha d'haver un convenciment de la família perquè els fills segueixin aquest nou tipus d'educació, cosa que no es dóna”, argumenten en l'escrit. Aquestes famílies reclamen l'ampliació de places de P3 a l'escola en qüestió perquè hi tinguin cabuda els seus fills, ja que veuen injust que, en cas de no acceptar l'oferta d'Ensenyament, hagin de matricular els fills en un centre concertat. El director d'Ensenyament a Girona, Albert Bayot, creu que la reclamació feta pels pares té “poc recorregut” perquè, segons va exposar, se'ls ofereix una plaça pública en l'altra escola del poble, tal com estableix la normativa vigent. Amb relació a la metodologia, Bayot va indicar que els inspectors vetllen perquè tots els alumnes assoleixin les competències bàsiques “sigui quina sigui la metodologia emprada”.
Altres centres gironins amb una metodologia semblant a la de Nou de Quart són les escoles Castellum de Sant Julià de Ramis, Camins de Banyoles i Balandrau de Girona.
“Respectem el ritme d'aprenentatge dels alumnes”
La metodologia que utilitza l'escola Nou de Quart es bateja amb el nom d'escola lenta. La directora del centre, Carme Ternero, detalla que aquest concepte vol dir que “respectem el ritme d'aprenentatge de cada alumne, donant temps a les coses” inspirat en el mètode del pedagog Célestin Freinet. Així aquest model “no vol pressionar l'alumne amb un aprenentatge fins que no estigui preparat”. La cap d'estudis, Nuri Portella, explica que els alumnes “no tenen llibres perquè treballem per plans de treball”. Cada estudiant planifica la setmana “perquè així s'aconsegueix més autonomia, que és gradual segons l'edat”, un fet que consideren que millora l'autogestió promovent que l'alumne “aprengui a aprendre”, sempre amb la supervisió del mestre, que fa una avaluació continuada, ja que no hi ha exàmens. En aquest sentit, Portella també apunta que “fem un treball molt important de la individualitat”. Tot el mètode s'encamina a una atenció global i tenint en compte l'evolució emocional. La implicació activa dels pares és un altre element clau i pel que fa als deures “cada alumne té la feina per les necessitats de cadascú i no posem a tots els mateixos com fan altres”. Dins del programa Visitem escoles, molts centres van al centre a conèixer el mètode.
