Educació

ANTON AUBANELL

CATEDRÀTIC I DIVULGADOR DE LES MATEMÀTIQUES

“Tot ho quantifiquem, som nombres”

Aposta per un aprenentatge de les matemàtiques més proper a l'experimentació i a resoldre reptes que facin apassionar els alumnes en la matèria

És promotor del museu matemàtic

PASSIÓ PER LA DIVULGACIÓ
Anton Aubanell és un professional de la docència, però també un important col·laborador en activitats de la divulgació matemàtica. Aquest catedràtic jubilat que viu a Sant Privat d'en Bas ha rebut diversos guardons com a divulgador, com el premi europeu Science on Stage, per l'experiència ‘Geometria amb bombolles de sabó'. Durant vint anys ha estat responsable del Cesire Creamat del Departament d'Ensenyament.
Hauríem d'aconseguir que cada alumne tingués el seu minut de glòria amb les matemàtiques
Les matemàtiques són una ciència fonamental, estan a la base i per això hi ha dificultats per visualitzar-les

Té una paret del menjador decorada amb la fórmula d'Euler i tots els rectangles de casa seva mantenen la proporció àuria, pronuncia conferències sobre matemàtiques fent bombolles de sabó o acompanyat d'un mag... Per al catedràtic d'aquest àmbit del saber Anton Aubanell, els conceptes i el reptes matemàtics són bells, i aposta per fer-los arribar a la societat en general i, especialment, als alumnes dels centres educatius de Catalunya perquè els apreciïn, en reconeguin la utilitat i, si pot ser, se'ls estimin. No en va ha dedicat molts anys de la seva activitat professional a la Universitat de Barcelona a la didàctica de les matemàtiques i, per això, és un dels impulsors del Museu de les Matemàtiques de Catalunya. Aubanell és llicenciat en matemàtiques i catedràtic de la matèria a l'ensenyament secundari i professor de didàctica de les matemàtiques a la Universitat de Barcelona i màster de formació del professorat en matemàtiques, ara jubilat.

Les matemàtiques transmeten bellesa?
Sí, com a la fórmula d'Euler, amb l'1 i el 0, que són la base del sistema binari, amb el nombre pi, que té infinites xifres sense patró i sembla que conté qualsevol combinació, i amb l'e, que és el nombre irracional amb infinites xifres i també sense patró.
Què li va dir la seva dona quan va proposar gravar la fórmula al menjador de casa?
Vaig negociar... [riu]. Entén el meu entusiasme per les matemàtiques, em mantenen una mica jove.
I la proporció àuria?
Respon a un cànon de bellesa, fonamentada a treure el quadrat més gros que es pot trobar, obtenint dos rectangles auris, amb els costats proporcionals. I, si els tornem a dividir pel quadrat més gran, es repeteix el resultat fins a l'infinit. Se n'obté també l'espiral àuria i la relació es dóna entre la diagonal i un costat d'un pentàgon. Això és meravellós, un pot enamorar-se'n. Les matemàtiques tenen una estètica que, més enllà de la forma, és racional amb un especial encant.
I com es pot fer arribar aquesta bellesa als alumnes?
Als alumnes i als pares. A vegades, a l'escola no li és fàcil fer-ho descobrir. Hauríem d'aconseguir que cada alumne tingués el seu minut de glòria amb les matemàtiques. Hi ha alumnes que surten del sistema educatiu i en cada classe de matemàtiques li han dit que alguna cosa no l'ha fet bé. La bellesa de les matemàtiques és un tipus de bellesa que els nostres alumnes han d'experimentar en algun moment. Fem matemàtiques en honor de l'esperit humà.
Molts alumnes i moltes altres persones que no ho són es pregunten per a què serveixen.
Potser per a res immediatament, però formen part del nostre patrimoni cultural. Per què serveixen l'amor, la bellesa...? Potser per a res i, per això, són tan importants. Les matemàtiques, a part d'això, serveixen per fer arribar l'home a la lluna, per controlar el trànsit amb els semàfors, per fer un escàner, per a les telecomunicacions basades amb el sistema binari de zeros i uns...
Entenc, doncs, que tenen dues cares?
Sí, la de la seva estètica interna, l'estructura de les seves idees, i la seva utilitat. Són, alhora, àliga i guineu. Quan parlem de l'abstracció, estem parlant de l'àliga, perquè ens permeten volar cap al cel de l'abstracció per mirar horitzons molt amplis. També són guineu, coneixen el territori, cada racó, cada pedra: ens ajuden a calcular trajectes, una àrea, una resistència per a un circuït, un volum...
L'àliga i la guineu del nombre pi?
És interessant per calcular l'àrea o la longitud de la circumferència, també en equacions, en astronomia... La Bíblia ja en parla i diu que si vull trobar la longitud i tinc el diàmetre haig de multiplicar per 3. Ja s'hi acostava, i els grecs van anar afinant. Sembla que la natura ens l'hagués posat amagat per sempre més. Les matemàtiques estan amagades en tot el que ens envolta.
Són maques, però, ens calen per viure?
Les matemàtiques són una ciència fonamental, estan a la base i per això hi ha dificultats per visualitzar-les. A la salut, per exemple, la medecina és important per resoldre problemes de salut. No es pot fer, però, sense biologia, i aquesta requereix matemàtiques: l'espiral de l'ADN és una espiral helicoïdal, cal la combinatòria, en unes anàlisis es miren els nombres, etc. Passem a ser nombres. Acabem quantificant-ho tot. Hem de fer un esforç per fer emergir la presència de les matemàtiques.
És per això que van crear el museu de les matemàtiques?
Sí, és un espai on intentem fer prendre consciència als visitants que les matemàtiques són a tot arreu, des de l'estructura d'una cèl·lula fins a la figura fractal que té la configuració del litoral de la Costa Brava. I això és una cosa que l'escola hauria de fer molt més. Cal estudiar el nombre pi, però hem d'anar més lluny i ensenyar com l'utilitzem per a coses concretes.
Proves Cangur, olimpíades matemàtiques... Tot això hi ajuda?
Sí, perquè ajuden els alumnes que hi participen a tenir el seu moment d'emoció amb les matemàtiques. Els reptes són oportunitats d'emocionar-se. Hi ha problemes per als quals cal molta estratègia. Ens hi posem tots i és una cosa apassionant, que ens iguala, alumnes i professors.
Quines dificultats creu que hi ha a l'hora d'ensenyar matemàtiques?
Cal fer l'esforç d'abstracció, un procés de traducció que no és fàcil i que moltes vegades no hem atès; el formalisme, és a dir, la pissarra plena de fórmules, que és només un llenguatge, una representació de les matemàtiques i no pas les matemàtiques; que són progressives, és a dir, no es poden perdre conceptes si se'n volen assolir de nous (si no saps sumar, difícilment sabràs multiplicar); i que la imatge social no sempre és del tot bona.
Què proposa per capgirar aquesta realitat?
Hi ha diversos elements que ens poden ajudar a l'ensenyament de les matemàtiques. Així, caldria que hi hagués més resolució de problemes i menys teoria, treballar més en equip, portar trossets de món a la classes, tenir material manipulable, fer experiments vius, tendir més a la visualització de les idees i menys a les fórmules, la incorporació de les noves tecnologies, etc. I, sobretot, emetre la imatge que tothom té coses a fer en matemàtiques, que ningú se senti exclòs.
I en aquest aspecte, com hi pot ajudar el museu?
I no només el museu, sinó les exposicions que fem arreu del país com les d'ara i els propers mesos a Figueres, Banyoles i Olot. Una de les finalitats és servir l'escola des de fora i des de formats no acadèmics. Fem veure a l'alumne les matemàtiques sense que se li posi un examen.
On està ubicat aquest museu?
A la planta superior del palauet de Can Mercader de Cornellà de Llobregat. És un espais que ens va cedir l'Ajuntament i que nosaltres hem adequat per a la finalitat pedagògica.
Com va néixer?
Va néixer fa uns vuit anys a càrrec d'un grupet de matemàtics una mica friquis i militants amb l'objectiu de trobar una eina que contribuís a l'aprenentatge de les matemàtiques des d'un forma i una perspectiva no acadèmiques i també per projectar una imatge social positiva associada al repte, a l'aplicació, a l'experiència directa. Vam crear una exposició amb mòduls en aquest sentit. Ara en tenim més de cent i, un cop posat en marxa aquest equipament docent, vam començar fent exposicions itinerants, la primera de les quals recordo que va ser a la Casa de Cultura de Girona.
Com responen els visitants?
La conclusió a la qual hem arribat és que hi ha interès per part del públic en les matemàtiques quan se'ls expliquen des de l'òptica que ho fem nosaltres,encara que a vegades pugui semblar el contrari.
Són el museu nacional de les matemàtiques? Tenen el suport de les institucions?
No som cap museu de la xarxa pública. Durant vuit anys el Departament d'Educació ens ha cedit un professor a mitja jornada, i això és d'agrair, i l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat ens ha cedit el local i tenim l'interès d'alguns ajuntaments.
Funciona?
Sí, ens visiten moltes escoles de tot Catalunya al llarg del curs. Ens desborden.
Parli de les exposicions itinerants.
Tenen títols molt suggeridors, com la que es va inaugurar recentment al Museu de l'Empordà de Figueres, Prohibit no tocar. Totes aquestes exposicions tenen dues potes, a part de la mostra en si: la formació professors i conferències divulgatives i amb suports sorprenents. Tractem temes com la geometria de les bombolles de sabó, les matemàtiques aplicades a la màgia i tallers de matemàtiques familiars, nusos i cordes... tots oberts al públic en general. I una curiositat. A Olot, hem aconseguit inaugurar l'exposició el dia pi, el mes 3, el dia 14 de l'any 16.
Vostè ha dedicat bona part de la seva activitat professional i no professional a la didàctica. Quin creu que és el futur de l'escola del país?
L'escola està obligada a somiar, sempre ha de somniar, perquè s'ha de redefinir constantment. Oberta és la paraula que més bé pot definir l'escola del futur: en l'espai físic i en el temps; en la relació entre les persones que s'hi mouen, pares inclosos; en les matèries, en la transversalitat, en la metodologia... La pissarra és un sistema bidimensional, però hauríem d'aconseguir posar-hi dos eixos més, un cap enfora, l'eix de la vida, l'experiència, i l'eix de les emocions...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Normalitat a les presons en un matí sense bloquejos dels funcionaris

Barcelona

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat
llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró
castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona