Les universitats integren els cursos en línia en la carrera
Els MOOC comencen a formar part de graus i màsters com a part de la programació del títol o com a material complementari
Els professors exploren noves vies per millorar l'aprenentatge
Les universitats catalanes, inicialment prudents amb el fenomen dels MOOC (cursos en línia oberts i massius), no només s'hi han abocat de ple, sinó que comencen a integrar-los com una eina d'aprenentatge dels graus i màsters fins al punt que ja hi ha títols oficials que combinen l'aprenentatge presencial tradicional amb els MOOC dins de la programació acadèmica.
Així es va posar en relleu ahir en la taula rodona Com els MOOC canvien la docència a la universitat: experiències d'hibridació. Casos concrets, organitzada per la plataforma en línia UCATx en el marc de les jornades UCATx, com estàs UCATx? La sessió va analitzar quatre casos en què estudiants de diferents universitats catalanes han integrat els cursos en línia en el pla d'estudis o com a material complementari i que, segons el parer dels seus impulsors, han resultat experiències enriquidores.
Les universitats catalanes es van apuntar al fenomen dels MOOC, que havien iniciat prestigioses universitats nord-americanes com Stanford amb un èxit de participació aclaparador, com a eina per donar-se a conèixer més enllà de les fronteres del país. Més endavant, molts professors van incorporar elements dels MOOC, com ara vídeos, com a material complementari per a les seves classes, i ara ja hi ha els primers títols híbrids.
Aquest és el cas del curs Estrategias para la inserción laboral, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), obert a tothom i que els estudiants de grau de primer tenien inclòs dins de la seva programació acadèmica. “Vam fer una hibridació al 100%”, va exposar Teresa Torres, professora de gestió d'empreses de la URV, que va tenir un ajut de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur). Torres explica que el fet que el MOOC estigués tan “pautat” va ajudar els alumnes de primer a organitzar-se i treure'n profit. Tot i això, admet que van haver d'adaptar aspectes com la durada, que van allargar, i que, amb vista al futur, hauran de tenir en compte aspectes com el poc interès dels estudiants a interactuar amb altres alumnes si, en aquell apartat, no s'hi juguen la nota.
La combinació simultània de curs presencial amb un MOOC és encara molt poc habitual a Catalunya, segons expliquen des d'UCATx, la plataforma que aplega els cursos en línia de les universitats catalanes. A banda del curs de la URV, n'hi ha dos de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que han seguit estudiants de grau, i un de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en què hi han participat estudiants de màster. El més habitual, però, és que s'aprofitin els recursos generats pels MOOC per a cursos de grau i màster. En molts casos, els cursos en línia són la versió adaptada d'un de presencial.
“En el nostre cas hem tingut una hibridació sobrevinguda”, va explicar en la jornada d'ahir Cristina Gelpí, professora del MOOC Parla'm amb les mans i escolta'm amb els ulls: introducció a la llengua de signes catalana, de la UPF. El curs va ser suggerit com a material complementari en cicles formatius de grau superior i en acadèmies de llengua de signes. A més, es van trobar amb la “sorpresa” que hi havia un percentatge alt de sords usuaris d'altres llengües i de personal sociosanitari d'arreu del món que s'hi van inscriure, la qual cosa va resultar enriquidora i alhora difícil de gestionar.
Per Gelpí, el futur dels MOOC s'ha de fonamentar, en bona part, perquè es facin servir com si fossin peces de Lego que cadascú utilitza com li convé, això sí, sense que es perdi l'esperit originari d'aquest cursos de posar el coneixement a l'abast de tothom.
Un model car, complex, voluntarista i poc reconegut
Un curs en línia massiu, obert i gratuït és molt difícil de dur a terme si es vol que sigui de qualitat, segons van reconèixer els participants en la jornada organitzada ahir per UCATx. En primer lloc, perquè és car i, amb les retallades dels últims anys, en molts casos només es pot dur a terme si es disposa d'algun tipus d'ajut. A més, com que es tracten de cursos gratuïts no tenen retorn econòmic més enllà de la capacitat de les universitats d'atraure alumnes dels MOOC cap a altres cursos.
Els cursos acostumen a tenir una gran complexitat tècnica. En la majoria dels casos inclouen material audiovisual i recursos interactius que s'han de crear i, posteriorment, penjar a les plataformes en línia. Això comporta la participació de tècnics externs i professors molt motivats que, en molts casos, acaben dedicant-hi un gran nombre d'hores esgarrapades de la seva vida personal i familiar que no són prou reconegudes.
Tot i això, els impulsors dels MOOC asseguren que compensa. Una altra cosa és que el model es pugui aplicar, sense tocar-lo, als títols oficials. Els professors avisen que hi ha competències que no es poden assolir en un curs per a milers de persones i que per estendre la filosofia dels MOOC calen professors preparats i recursos.
