Jutges sense drets

La crisi econòmica va precaritzar la majoria de professions i la judicatura no se’n va escapar, tot i que amb categories. Amb la llei orgànica de mesures d’eficiència pressupostària, l’estiu del 2013 el govern del PP va eliminar de cop la plaça d’uns 1.500 jutges substituts i magistrats suplents a l’Estat espanyol, que representaven un 20% de la plantilla i que realitzaven un 30% de les sentències. El llavors ministre Alberto Ruiz-Gallardón defensava que calia que jutges de carrera assumissin la tasca als jutjats i amb aquesta finalitat es va crear el sistema de substitucions internes, i tres anys a abans el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va donar el vistiplau als anomenats jutges d’adscripció territorial (JAT) per cobrir vacants. La realitat és que, sis anys després d’aquests canvis, els jutges substituts i els magistrats suplents continuen treballant als jutjats, de manera més precària i amb unes condicions laborals pitjors que la dels interins, col·lectiu amb el qual comparteixen una batalla oberta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que ha de respondre al setembre, perquè se’ls reconegui com a indefinits, després d’anys de contractes temporals.

La causa dels jutges substituts és viva a Europa a través de la denúncia de l’exmagistrat de l’Audiència de Barcelona Fruitós Richarte, que juntament amb la magistrada substituta Esmeralda Ríos, presidenta d’Ajudicat (Associació de la Judicatura Eventual Catalana), van ser els pioners a denunciar la seva situació a l’Estat espanyol, on continuen sense estar donats d’alta de la Seguretat Socials, no tenen representació sindical ni formació ni protecció en riscos laborals. A vegades se’ls crida per només cobrir una guàrdia setmanal, se’ls renova el contracte de mes a mes i cobren tres mesos després. A més, se’ls manté la prohibició de treballar (excepte impartir classes universitàries) mentre esperen ser cridats per cobrir una baixa. “Fa anys que som jutges catalans, que coneixem el territori i la llengua. Som bons professionals, els naturals JAT”, reivindica Ríos. Des de l’administració no se’ls ha ofert cap prova per convalidar la seva experiència. Fa tres anys, el TSJC va actualitzar el barem d’exigències, com ara tenir quinze sentències publicades per demostrar la tasca d’advocat –prova difícil d’obtenir per als que fa més d’una dècada que són a la llista de jutges substituts– i cursar un màster de dret civil concret i sense subvenció, ja que ara no es valida haver-lo estudiat en la carrera, sostenen des d’Ajudicat.

Amb la reforma, els titulars d’un jutjat unipersonal estan obligats a fer substitucions internes, i s’ha establert l’anomenada “setmana de retén”, que significa que deixen la feina del seu jutjat per atendre una possible vacant. Si un titular no pot cobrir la baixa, es busca un JAT (cobra encara que no estigui fent tasques jurisdiccionals) i si tampoc és possible, llavors és coberta per un jutge o jutgessa substitut. El sistema va provocar queixes de les associacions judicials, que ràpidament es van acabar perquè als jutges titulars se’ls paga un 80% del complement de destinació del jutjat o tribunal que substitueixen, és a dir que gairebé doblen el seu sou. Aquest sistema no produeix cap estalvi ni resol l’endèmic col·lapse judicial, segons les estadístiques.

Actualment, hi ha 185 jutges substituts “idonis”, segons la sala de govern del TSJC. En la memòria del 2018, el TSJC precisa que hi ha 774 jutges titulars, 92 vacants i que 116 jutges substituts exercien funcions jurisdiccionals en acabar l’any. “Malgrat la mobilitat i l’alternança, el rendiment de jutges, titulars i substituts, ha estat molt positiu”, s’assegura en la memòria. El juliol passat, la sala de govern defensava l’assignació d’un jutge substitut a la sala del contenciós del TSJC, qüestionada per titulars de jutjats, als quals se’ls exposava que cal fer equilibris, ja que les seves comissions de serveis amb rellevament de funcions aprovades deixa “moltes vacants” als seus jutjats. Despullar un sant...