Aprendre català quan no te’l parlen

Fa aproximadament tres mesos, una psicòloga nascuda al Perú, Rosario Palomino, va iniciar una campanya a través de les xarxes socials per tal de reclamar que s’adrecessin a ella i a la resta de persones estrangeres en català, i que no se’ls canviés la llengua per la seva fisonomia o pel seu nom. Amb el lema No em canviïs la llengua, la iniciativa, amb la col·laboració de diverses persones nascudes en països d’Europa, l’Amèrica del Sud i l’Àfrica, pretén conscienciar els catalanoparlants de la importància de parlar en català als nouvinguts, que moltes vegades volen aprendre la llengua, però es troben amb interlocutors poc proactius a l’hora d’ajudar-los.

Per Palomino, “en l’inconscient col·lectiu” existeix “un prejudici fruit de la història de Catalunya que fa que, per respecte, s’hagi de canviar la llengua al castellà” quan et dirigeixes a algú que no coneixes. En una línia similar, Maarten de Jongh, nascut a Holanda i col·laborador de la campanya, considera que “la mentalitat catalana, sobretot a Barcelona, està molt impregnada d’un subconscient que porta a parlar directament en castellà si no se sap en quin idioma parla algú”. A més, els dos coincideixen a afirmar que “si veuen que parles en català, canvien i es dirigeixen a tu en aquesta llengua”, però que “costa molt arribar a aquest punt”. Per ells, aquesta situació fa que “molts estrangers no parlin de manera fluida en català perquè els catalans no hi ajuden gaire”, ja que “es pensen que els fan un favor parlant-los en castellà i moltes vegades no els ajuden, perquè el que volen aquestes persones és aprendre el català”.

Tot i això, Palomino va constatar que no només cal un canvi en la societat civil, sinó també en l’àmbit institucional. La promotora de la iniciativa va visitar una desena de consolats establerts a la capital catalana i va observar que només en dos d’aquests ens hi havia treballadors que parlaven català. Per aquest motiu, De Jongh considera que no només “cal conscienciar els catalans de tota la vida que no han de canviar de llengua”, sinó que “també cal fer veure als nascuts fora de Catalunya que el català és maco, t’aporta coses i t’ajuda a entendre més punts de vista”.

Des que es va iniciar la campanya a les xarxes socials, No em canviïs la llengua ha experimentat un creixement exponencial i, segons Palomino, “des del primer dia moltes persones estan fent cas de l’eslògan i comencen a veure que, si no canvien la llengua, molta gent els contesta en català”.

A partir de la tardor, per tal d’aconseguir fer més extensiu el seu missatge, començaran una sèrie d’actes que compten que els portaran a diversos punts del territori. Aquests actes combinaran qüestions de la cultura catalana amb testimonis de membres de la campanya i música catalana. De moment, només han confirmat el primer acte, que tindrà lloc el dia 26 de setembre a l’Auditori Orfeó Martinenc de Barcelona, i en el qual intervindran l’humorista Toni Albà, l’escriptor d’origen britànic i resident des de fa anys a Catalunya Matthew Tree i la promotora de No em canviïs la llengua, Rosario Palomino.