Retrocés català a l’informe PISA
Catalunya obté el seu pitjor resultat en ciències i recula també en les proves matemàtiques
Ensenyament relativitza les dades fetes públiques ahir
Catalunya no ha pogut consolidar els bons resultats obtinguts en les proves PISA de l’any 2015. Si en aquella edició va superar per primer cop tant la mitjana espanyola com l’europea i la de l’OCDE, aquesta vegada el retrocés ha estat fins i tot superior a l’espanyol –tot i que encara continua per sobre tant en les competències científiques com en matemàtiques– i s’ha tornat a situar per sota de la mitjana europea i al mateix nivell que la mitjana de l’OCDE.
Amb dades de l’any 2018, els alumnes catalans han obtingut el seu pitjor resultat en competència científica –489 punts, 15 menys que l’últim informe– i també reculen en matemàtiques –490, 10 punts menys.
D’aquesta manera, Catalunya, que en el rànquing de l’any 2015 ocupava el lloc número 19 en competències científiques, amb 504 punts, ha passat a la posició 23, mentre que Espanya ha passat de la 30 a la 25. En matemàtiques, ha saltat del lloc 20 amb 500 punts a la posició 25, amb 10 punts menys. I la mitjana espanyola, que estava en el lloc 32, ha passat al número 28.
D’acord amb l’informe PISA fet públic ahir, i que avalua sistemes educatius a través d’una mostra aleatòria d’alumnes de 15 anys, en ciències, Catalunya està al nivell de països com ara Noruega i Àustria (490) o Letònia (487) i a molt poca distància d’Espanya, que està just per sobre de Lituània, Hongria i Luxemburg. En matemàtiques, Catalunya, amb 490 punts, està al nivell d’Austràlia (491) i Portugal (492), i per sobre d’Itàlia (487), Eslovàquia (486) i Luxemburg (483).
Per comunitats autònomes, Catalunya se situa lluny de Galícia, que ocupa el primer lloc en competències científiques i el número 7 del rànquing internacional, o fins i tot de Castella i Lleó, que està al lloc 14 del rànquing de l’OCDE.
Pel que fa a les proves en competències matemàtiques, està per sota de Navarra, Castella i Lleó, el País Basc, Cantàbria, Galícia, la Rioja i Aragó. La Comunitat de Madrid està per darrere de Catalunya en les dues línies competencials.
Aquest cop, com ja va fer públic la mateixa OCDE fa unes setmanes, no s’han fet públics els resultats de comprensió lectora perquè es van detectar una sèrie d’anomalies que no han estat precisades. L’existència d’questes anomalies ha portat el Departament d’Ensenyament a “relativitzar” els resultats.
El secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, va assegurar ahir que s’han d’interpretar aquestes dades amb una certa distància, “perquè estan contaminades”. “Costa de creure una sacsejada tan important, que tothom baixi d’aquesta manera”, va manifestar Martínez, que assegura que les anomalies no només han afectat la comprensió lectora sinó també les altres competències. “El que no s’entén és per què no s’han eliminat totes les proves i només una part. Potser alguna comunitat s’ha estimat més l’opacitat que la transparència.”
Tot i així, Martínez considera que Catalunya “no surt tan malparada perquè està més o menys allà on estava i això demostra la fortalesa del nostre sistema educatiu”. I, pel que fa a les comunitats millor situades, com és el cas de Galícia, Martínez explica que “no tenen la mateixa complexitat”.
LES FRASES
Els sindicats culpen la llei Wert i les retallades
Els principals sindicats docents en l’àmbit de tot l’Estat van culpar ahir l’aplicació de la llei Wert i les retallades del retrocés en els resultats de les proves PISA. Des de CCOO fins a la UGT passant pel STES, la CSIF i l’ANPE, tots van coincidir en una mateixa lectura de les dades, responsabilitzant-ne les polítiques de retallades tant pel que fa a la inversió com a les plantilles docents, el personal d’administració i serveis i “els recursos i programes imprescindibles per sostenir i millorar la qualitat i l’equitat del sistema educatiu públic”.
En aquest sentit, CCOO insta “el futur govern a derogar immediatament la Lomqe, a revertir les retallades, al costat d’un finançament que doni estabilitat econòmica necessària, i a negociar amb la comunitat educativa el desenvolupament d’una llei que permeti al sistema espanyol liderar l’equitat i l’èxit escolar per a totes i tots”.
Per la seva part la Ustec, com ja ha fet en altres ocasions, va relativitzar els resultats, especialment pel que fa a les comparacions internacionals. “Nosaltres evitem els alarmismes. Diem que el PISA és com l’Eurovisió per a la música. El mètode de comparació no té prou fiabilitat.” Tot i això, reconeix que “l’infrafinançament, la segregació i la falta de democràcia interna als centres són elements que no ajuden a millorar els resultats”, segons destaca el seu portaveu, Ramon Font.
La mostra catalana per a aquest informe ha estat de 1.690 alumnes de 49 centres. Font diu que entre les dades més locals sí que n’hi ha “algunes de més interessants, com ara les que mostren com en un mateix nivell sociocultural els resultats són millors a la pública”.
