Societat
La 4a edició del festival mon’art de Girona
La reflexió de l’art al carrer
Els organitzadors incorporen l’aportació dels veïns i problemàtiques com ara l’habitatge o la igualtat de gènere en el Monar’t
Refaran dos murals de l’any passat per unes pintades xenòfobes
La quarta edició del Festival Monar’t de Girona incorpora novetats volgudes i d’altres que no ho són tant. “Hi ha quatre projectes socials en què, atenent les demandes de veïns i d’entitats, es pinten edificis, parets o façanes amb el dret a l’habitatge, la igualtat de gènere o la diversitat social com a temàtiques”, explica Mariona Terrats, de l’associació Blau Blau, una de les entitats que organitzen el festival, que va començar dilluns i que s’allargarà fins diumenge. En l’organització també hi prenen part l’associació Fent i Desfent, les entitats veïnals i el personal dels centres cívics i espais municipals.
Al carrer Bastiments, a Can Gibert, nombrosos propietaris han col·laborat activament perquè es pinti un bloc. Amb el suport de la Diputació, hi ha hagut un treball previ amb els veïns i el lema és Dones que ens representen, que executaran Marina Terrats, Ivan Yagoda i Ilich Roimeser i que és un projecte +ar’T.
A Santa Eugènia, hi pinta aquests dies Bea Puig , que és il·lustradora i que fa, entre altres creacions, estampats per a roba de grans marques. Ella és l’autora del cartell del Monar’t d’aquest any i una de les artistes que ajuden a reflexionar a peu de carrer.
‘Avinença’
Amb Avinença, al carrer Montseny, Puig vol expressar la “diversitat cultural” de Santa Eugènia, on el 42,83% dels veïns són d’origen estranger (7.532 de 17.584). La il·lustradora, que viu a la Vall d’en Bas (Garrotxa), valora la implicació dels organitzadors i la interacció amb els veïns mentre pinta un paret. “A l’estudi estàs sol i aquí, en canvi, un avi em deia, per exemple, que en aquest dibuix faltava una arracada [d’una dona].”
En el mural, fet amb pintura acrílica, s’hi veuen dues dones que parlen amb gestos, i una persona que toca la guitarra, “un llenguatge universal”.
Cada dia la vintena d’artistes que participen en el Monar’t, que amplia any rere any la programació, conviuen i dinen plegats a Can Ninetes. Alguns veïns els preparen dinars dels respectius països d’origen. És una de les coses que sorprèn Lucas Amaral , que és de Belo Horizonte (Brasil), però que està establert a Barcelona. Si Bea Puig és a l’espai d’intervenció número 11, en Lucas pinta–amb música a tot drap– al 13. Ho fa amb esprais i fa una reflexió sobre l’art efímer, diu. Hi sortirà, entre altres, un gran drac xinès, diu, mentre reposa i parla amb responsables de l’associació de veïns i de l’organització. Amaral, d’Inventura Studio, és al carrer Montnegre, a prop de la piscina municipal de Can Gibert-Santa Eugènia. Molt a prop, al camp de futbol cada tarda hi ha tallers de grafits.
La reflexió sobre l’art i la xenofòbia va centrar ahir al vespre a la sala d’actes de la Marfà una taula rodona. S’hi va analitzar si l’art urbà pot esdevenir una eina de transformació social i fomentar valors de convivència. Tot això és degut al fet que dos dels murals de l’any passat –el de Rice i el de Pau Lo–, al col·legi dels Maristes, han estat ratllats amb pintades xenòfobes contra personatges negres. “Parlar-ne és una manera de combatre-ho”, diu Terrats. Els murals es corregiran.
