La nova facultat d'Educació de la UdG ja ha quedat petita abans de començar
El degà, Paco Jiménez, creu que no en faran prou amb 8.000 m² i que en caldran almenys 2.500 més per a serveis
La nova facultat d'Educació i Psicologia donarà cabuda a 1.800 estudiants, 200 professors i una trentena de persones d'administració i serveis. Paco Jiménez afirma que hi guanyen, amb el trasllat, sobretot respecte a les instal·lacions actuals, però hi afegeix que encara hi haurà mancances. Segons ell, caldrà l'edifici del Portal Nou, amb uns 2.500 m², per a serveis o el que convingui. Jiménez assenyala que, malgrat que potser podran disposar de més metres quadrats (ara en tenen 7.200), el projecte de la facultat es va fer sense tenir en compte l'Espai Europeu d'Estudis Superiors i, per tant, les aules no es van fer per adaptar-s'hi. Per posar un exemple clar, algunes de les classes d'educació física s'hauran de continuar fent a Fontajau, ja que el gimnàs de la facultat no és l'adequat per a segons quines pràctiques, ni per metres quadrats ni per alçària. Segons hi afegeix, caldrà un acord amb la facultat de Lletres i el Rectorat per repensar el concepte d'aules de facultat i convertir-les en aules de campus.
Sis estudis de grau
Pel que fa a l'aplicació del pla de Bolonya, el degà explica que els graus que ja tenen aprovats són els dos de magisteri: el de mestre d'infantil i el de primària, que seran quatre grups. En el primer any de grau hi haurà uns 270 alumnes de mestres de primer curs.
La facultat també oferirà els títols de grau en educació social i en psicologia. Amb vista al 2010 es preveu oferir també els títols grau de treball social i de pedagogia. Tots aquests graus, però, estan pendents de la verificació oficial. Precisament, el grau de treball social és un dels que Jiménez considera que tindran més demanda, ja que professionalment donarà moltes sortides. La previsió és que a Catalunya des d'ara fins al 2011 calguin uns quants milers de graduats en treball social, segons apunta Jiménez.
D'altra banda, Jiménez, conegut per ser una persona crítica, recorda els problemes reals que té la UdG, com ara que té pocs catedràtics i molts professors associats. Jiménez considera que l'estabilitat dels claustres de professors afavoreix el ritme de feina. En canvi, tenir professors amb plaça d'associat, que no té una estabilitat assegurada, és un problema greu, segons assenyala. El degà ho resumeix amb una reflexió: la universitat ha perdut la capacitat crítica i la gent se la creu cada vegada menys. No entén com un govern progressista com el del tripartit no aposta decididament per una universitat de qualitat en la docència i amb un professorat estable. També és crític amb la llei d'educació de Catalunya, però sense entrar en detalls, excepte en un punt en què sí que és taxatiu: no es pot permetre que se subvencionin escoles que discriminen per gènere.
El CAP
Un altre gran tema pendent és la famosa prova del Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) com a formació inicial del professorat d'alumnes més grans de 12 anys, que està derogada i que s'ha de substituir pel nou màster universitari en formació de professorat d'ESO i batxillerat, formació professional i ensenyament d'idiomes. Aquest màster s'havia de presentar dilluns passat, però l'acte es va anul·lar. Mentrestant, la situació queda en terra de ningú, i qualsevol llicenciat que vulgui ensenyar a secundària haurà d'esperar a fer aquest nou màster. Segons Jiménez, la raó que no s'hagi tirat endavant encara aquest màster és que no s'ha decidit quines especialitats es podran fer, però hi afegeix que és el finançament, el que ho encalla.
Falta de previsió
Pel degà, també serà un handicap, no només per a aquesta facultat sinó per a tot el campus del Barri Vell, la falta de previsió de ciutat. El fet que cada dia hi pugin unes 2.000 persones no s'ha tingut en compte en serveis. No hi ha cap menjador universitari gran. Els dos bars, tant el d'Educació com el de Lletres, són molt petits. Un altre problema és el de l'accessibilitat, que segons Jiménez és un tema pendent en el qual no s'ha arribat a cap conclusió perquè s'espera a ampliar la flota de transport públic quan aquestes dues mil persones ja estudiïn al Barri Vell. Així mateix, tampoc no s'ha previst cap zona d'aparcament llevat de les actuals. Sense transport públic reforçat ni zona d'aparcament ampliada es generarà un altre problema.
Pla de Bolonya
En relació amb el procés de Bolonya, Jiménez ha estat un dels degans més crítics i més afins als estudiants. Tot i que no està en absolut en contra de l'adaptació a l'Espai Europeu d'Estudis Superiors, sí que està en contra de com s'ha dut a terme el procés a l'Estat espanyol. Segons ell, aquest camís ha estat «desencertat i tortuós», i, segons hi afegeix, «força imposat, poc participatiu i poc potent pressupostàriament». La facultat d'Educació va ser l'única que va ser ocupada per estudiants com a protesta pel procés de Bolonya. Arran d'això, Jiménez no va ser crític amb els estudiants, ja que considera que una de les seves funcions és ser actius.
