tarragona
L'edifici del port, pendent de nous inquilins i de l'ús futur
En breu, la plataforma que recull adhesions de més de 200 entitats del territori farà públic un manifest
L'Ajuntament encara no ha respost a la petició de l'arquitecte per catalogar l'edifici
Ja fa temps que circulen rumors que diuen que l'edifici del port de Tarragona podria anar a terra. De fet, des de l'estiu passat, i enmig d'un període per reflexionar si s'enderrocaria, totes les gestions que es duen a terme a l'Autoritat Portuària ja es fan des de les noves dependències de l'antic centre de negocis, tot just al costat. En aquell moment, el màxim responsable del Port, Josep Anton Burgasé, indicava: “Encara no tenim clar què passarà amb l'edifici actual perquè no tenim cap proposta que sigui viable des d'un punt de vista tècnic i jurídic alhora”. L'edifici, dissenyat per l'arquitecte tarragoní Josep Maria Garreta, es va construir durant la dècada dels anys setanta i aviat es va convertir en una de les icones de la ciutat, principalment de la façana marítima.
Plataforma de suport
Per això, davant la possibilitat d'un enderroc, fa uns mesos, un grup d'arquitectes de la ciutat i de la rodalia, liderats per Saül Garreta –fill de l'arquitecte que va fer el disseny–, va crear una plataforma amb l'objectiu d'evitar que l'edifici desaparegui. El col·lectiu, que aviat farà públic el manifest en què exposa les raons per les quals l'immoble no hauria d'anar a terra, té ja el suport de prop de 70 arquitectes d'arreu de les comarques de Tarragona i l'adhesió d'entitats, associacions i institucions d'àmbits molt diversos.
L'última a sumar-se a la causa ha estat l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció del Patrimoni Arquitectònic (Addipa) i en breu es confia que també s'hi afegirà la Reial Societat Arqueològica de Tarragona. “Hem buscat l'adhesió de gent qualificada, tenim més de 2.500 signatures i esperem que el Departament de Cultura de la Generalitat canviï d'opinió”, va explicar l'arquitecte Josep Maria Garreta, que nega amb rotunditat que l'edifici tingui danys estructurals irreparables –primer es va parlar d'aluminosi– o que els costos de rehabilitació siguin desproporcionats. “Quan es va construir l'edifici, el ciment aluminós ja no s'utilitzava perquè l'havien prohibit”, argumenta Garreta, fart que es difonguin rumors falsos. “Si ha d'anar a terra, que només sigui per l'interès col·lectiu, però no perquè al darrere hi hagi la intenció de fer una requalificació urbanística”.
Per la seva banda, el seu fill, Saül Garreta, principal impulsor de la plataforma, va recordar que fa uns mesos va demanar a l'Ajuntament que iniciés el procés de catalogació de l'edifici, però no creu que prosperi: “No m'han contestat i el cert és que no hi confio gens, i si ho fan, segur que és per conveniència”. Des de dimarts, el relleu a l'Autoritat Portuària és un fet i Josep Andreu ja és el màxim responsable del port, en substitució de Josep Anton Burgasé, poc partidari de donar una nova vida als més de 4.000 m² d'un immoble tancat a pany i forrellat.
