“El 40% de la producció del menjar al món es llença”

Menjar és el primer acte agrícola. Significa que acostarem els productes biològics, locals, juntament amb els pagesos... És una manera de concebre l'agricultura. Si parlem de productes industrials massius, transgènics, és un altre tipus d'agricultura. Si treballem per la defensa del planeta és molt important com es menja. El sistema industrial és criminal perquè destrueix el medi ambient i la salut de la persona. En aquests moments vivim el terror d'un nou bacteri que ningú no sap d'on ve. Practicar una correcta alimentació és molt important, així com el manteniment de la biodiversitat, de menjar local, productes locals i biològics.

En aquests moments no se'n sap res. El seu bacteri germà provoca 600 morts per any als EUA i és un bacteri on la responsabilitat majoritària està en la carn de les hamburgueses, carn industrial massiva productiva als EUA. Sis-cents morts per any!, i no se sap d'on prové. És un gran problema.

És una xarxa de comunitats d'aliments de 173 països del món, pagesos, pescadors... i també estudiants que treballen per una nova consciència alimentària. Hi ha moltes comunitats que el seu objectiu principal és l'educació alimentària. És una xarxa que treballa per la defensa de la biodiversitat, per l'economia local...

Es necessita canviar totalment la política de la PAC. Fins ara, la PAC ha ajudat l'agricultura industrial i no la petita agricultura, que és la més important, perquè preserva el territori, defensa l'ecosistema i la biodiversitat, i també és molt important per a la gestió hidrològica. On treballa un camperol no hi ha problemes hidrogeològics, perquè té endreçat el camp, el bosc... Fins ara la PAC ha pagat només als grans productors. Això necessita un canvi social i polític molt important.

Gastronòmicament és a l'avantguarda per l'aspecte culinari. Però en l'aspecte agronòmic necessita treballar molt més. I això no només és una qüestió de Catalunya, sinó d'Espanya, que actualment és el país més agroindustrial d'Europa, on la indústria en el sistema agrícola és molt forta i això és un problema perquè, per exemple a Itàlia, els transgènics són prohibits i aquí està regulat. A Itàlia i França es treballa molt pels petits productors, pels productes típics naturals... Aquí, més o menys, hi ha la cuina més intel·ligent d'Europa i l'agricultura més vella d'Europa... S'ha de canviar aquesta situació.

És una mentida. En el món es produeix menjar per 12.000 milions de persones i som 6.500 milions, 1.000 pateixen gana; significa que més del 40% de tota la producció mundial del menjar va a la brossa. Això és una bogeria. No es necessita més producció, sinó una diferent distribució. De la mateixa manera, els transgènics estan en mans d'unes poques multinacionals; no es democràtic. I en un termini mitjà-llarg, ningú no sap tampoc quin és el resultat dels transgènics sobre el medi ambient i la salut.