“Hem banalitzat el turisme de costa i s'ha de valorar”

No només han al·legat aquesta part dels veïns. També ho han fet col·lectius com el de Veïns Amfitrions, els que lloguen habitacions a casa seva, i ells, per contra, creuen que la regulació que volem fer és excessiva.

Nosaltres ja havíem fet una regulació dels habitatges d'ús turístic per fer visible una oferta que sabíem que existia, per tenir un sistema normatiu i poder actuar des d'una perspectiva de gestió i evitar que no hi hagi aquest tipus de situacions. És cert que hi pot haver algun lloc a la ciutat on hi ha concentració i això inquieta els veïns, però vist en conjunt em faig la pregunta: en aquests focus, en realitat tan mediatitzats, no estem parlant més d'un problema de civisme que de concentració o de grans volums? Hem d' intentar minimitzar actuacions no desitjades però pensant que el turisme és, en el seu conjunt, una gran oportunitat.

Tot i així l'experiència en conjunt l'han valorat amb un 8,6.

La gent quan va a París per primera vegada què va a veure? Doncs aquí passa el mateix: quan la gent va a un lloc va a veure els elements més característics d'aquell lloc. Actuar sobre això és complex perquè la fortalesa del desig de conèixer aquests elements és molt intensa... inevitable. Tot i així el 15% dels turistes que vénen a Barcelona fa una visita a fora. Podem fer més per despertar el desig dels visitants d'anar a altres llocs? Sí, però seguirem trobant-nos una motivació molt
sòlida dels que vénen a veure unes determinades coses. En clau catalana la mobilitat depèn molt dels mercats.

Arreu del país, sigui la Costa Brava, sigui el sud, l'excursió més venuda és Barcelona. Els russos, per exemple, són compradors i volen conèixer-ho tot. No t'estranyi que un rus s'estigui a la costa i faci una excursió d'un dia a París o de dos dies a Montecarlo. El mercat francès, que ve amb el seu cotxe, es mou molt. El mercat britànic, per contra, és molt sedentari. Tan sedentari que en algunes destinacions del litoral fins i tot visita poc la platja perquè disfruta de l'hotel. I té les seves motivacions: bon clima, piscina per als fills, tranquil·litat, activitats dirigides... Històricament s'ha menystingut i banalitzat aquest tipus de turisme però és important perquè proveeix d'experiències com recuperar el temps per a la família, jugar amb els fills, relaxar-se, treure velocitat al rellotge... No li hem donat el valor que té, que és molt gran.

De l'1 de gener al 31 de juliol el turisme estranger ha generat 9.500 milions d'euros, un 2,9% més, i s'ha arribat als 10 milions de turistes, un 4% més.

Tinc ganes de posar l'accent en els temes associats a intel·ligència, informació i coneixement, un sistema d'intel·ligència turística per al país, a favor d'una millor competitivitat. També volem prestar especial atenció a la imatge de marca, tant de Catalunya com de les destinacions catalanes i, també hem de ser capaços de donar impuls a l'activitat turística global, des dels petits segments en la realitat més plural del país fins al litoral, la dinàmica urbana a Barcelona i la neu al Pirineu: productes generadors de molt volum i molt nivell de negoci.