La segregació fa consolidar una triple xarxa d'escoles
El Síndic entrega al Parlament un estudi sobre la situació i recomanacions per combatre les desigualtats entre centres
Alerta que la innovació pedagògica pot obrir una escletxa social
És una qüestió del color de la pell, però sobretot una qüestió de diners, de la renda de què es disposa per destinar-la a l'educació dels fills. El mapa escolar català s'està configurant sobre una triple xarxa, amb centres amb una composició social de classe afavorida i una gran demanda per entrar-hi, per tant de difícil accés; d'altres amb una composició social desafavorida, amb una gran presència d'alumnat procedent de la immigració, que genera rebuig entre els sol·licitants d'una plaça, i una tercera realitat que es mou en un pla intermedi, amb una composició social heterogènia.
Aquest és el dibuix que resulta del segon informe sobre segregació escolar a Catalunya que el Síndic de Greuges va entregar ahir al Parlament acompanyat d'un paquet de recomanacions que cal aplicar per avançar cap a un sistema que garanteixi la igualtat d'oportunitats i d'accés a les escoles. El primer informe sobre segregació es va fer públic al juliol i determinava que aquest és un problema que es manté invariable des de fa 10 anys i que l'alumnat immigrant es concentra majoritàriament a la pública.
En el document es planteja una conducta de les famílies en el moment de triar escola i dels centres escolars en les seves estratègies de planificar l'oferta educativa i d'oferir-la als futurs alumnes, que genera una espiral que acaba enquistant aquest triple entramat escolar. Les famílies de més poder adquisitiu, amb més capacitat d'elecció, acaben triant escola en funció del professorat o l'oferta educativa. Un cop el centre s'alimenta d'alumnat d'aquesta procedència es donen circumstàncies generadores d'exclusió social com les AMPA, que acostumen a ser molt actives i, per tant, amb quotes més altes que discriminen les rendes més baixes.
Aquesta és l'espiral perversa denunciada pel Síndic, que també presta atenció a un tema de màxima actualitat en la comunitat educativa com són els moviments de reforma pedagògica que estan portant nous mètodes d'aprenentatge a les aules. És un fet constatat que aquelles escoles on s'estan posant en pràctica projectes educatius pioners tenen una presència baixa d'alumnes de procedència estrangera. A la vegada es tracta de centres que criden l'atenció a les famílies més afavorides, que acaben ocupant de forma majoritària les aules, generant de nou la barrera de la segregació.
Des del Síndic s'alerta que aquests nous programes educatius es duen a terme esprement les noves possibilitats de l'autonomia dels centres i que aquesta autonomia s'ha de moure dins uns paràmetres que no posin en risc l'equitat del sistema.
La idea mare que guia el toc d'alerta del Síndic cap al sistema educatiu és que l'educació no ha de ser una cursa entre centres on guanyi la millor escola, sinó que ha de ser tot el sistema que ha d'avançar en la innovació per no deixar al marge ningú.
El document del Síndic reconeix que des de les institucions s'ha treballat i molt per reduir desigualtats i que s'ha avançat, però alerta que encara queda molt terreny per córrer i per això proposa un ampli ventall de recomanacions per incidir en qüestions com les activitats complementàries de les escoles, que deixen al marge molts nens que no les poden pagar, la comercialització dels llibres de text, la manera com es formulen les colònies escolars, les beques de menjador, entre altres.
El document s'ha elaborat sobre la base de les queixes que arriben al Síndic i que han permès identificar pràctiques de segregació com ara no informar adequadament de quotes i jornades de portes obertes, excloure de les activitats complementàries els alumnes que no es poden pagar la quota o l'obligatorietat de les aportacions voluntàries a fundacions de centres concertats.
LES XIFRES
La pública perd alumnat en el traspàs a secundària
El curs escolar 2013-2014 l'escola pública acollia el 68% de l'alumnat de primària i el 62% de l'alumnat que cursava secundària. El curs següent, el 2014-2015, el 67,2% dels alumnes de primària anaven a la pública i a la secundària baixaven fins al 61,9%. Aquesta diferència de sis punts entre un nivell educatiu i un altre s'ha mantingut gairebé invariable en els últims deu anys i alerten de la realitat del traspàs de l'alumnat de la pública a la concertada o directament a la privada quan es fa el canvi de cicle de primària a secundària. Aquesta migració s'acaba convertint en un nou factor de segregació perquè són les famílies socialment afavorides les que propicien el canvi d'escola dels seus fills. Per visites fetes als instituts, el Síndic “constata” que en aquests centres hi ha una major prevalença de dèficits de cohesió i de vinculació amb el centre per part de l'equip docent. Per superar aquesta realitat el Síndic proposa consolidar projectes educatius als instituts amb menys demanda, fomentar la integració entre escoles i instituts o garantir una provisió de places a la pública.