GENÍS ROCA “Connectarem els objectes, en l'era que durarà fins al 2025”

Exacte. La informació que pots arribar a reunir de persones, empreses, marques, és motor d'activitat, motor de models de negoci i motor de sociologia, política i de tot el que ens envolta.

Zuckerberg diu que la privacitat desapareixerà, però s'ha comprat una casa i totes les del voltant perquè ell sí que vol privacitat. La privacitat serà per als rics.

Els que tenen la capacitat intel·lectual o econòmica d'intentar posar el límit a la bogeria que ara ens vindrà al damunt. Hi ha una altra privacitat més preocupant, que és el rastre de dades que estàs generant sense saber-ho, que són els teus moviments bancaris, la informació que té de tu la companyia telefònica... Generes moltíssima informació cada dia sense saber-ho i que no controles.

T'imagines el teu fill amb alguna feina que no impliqui l'ús d'alguna cosa informàtica? És que ara ets taxista i has de fer servir un GPS, per exemple. La tecnologia està arribant a tots els llocs de treball. No sé imaginar-me ja cap lloc de treball que no impliqui un ús intensiu de tecnologia. Una persona maldestra en tecnologia perd competitivitat professional. Els entrenadors de futbol tenen vídeos gravats, càlculs de les distàncies, els jugadors porten GPS en els entrenaments... La tecnologia està entrant a tot arreu. I si ho mires amb ulls una mica objectius, aquest canvi tan brutal a tots els llocs de treball que coneixem ha vingut en deu, quinze, vint anys. En termes d'evolució social, això és molt ràpid.

Estem en la tercera onada, del 2015 al 2025. Ara es connecten els objectes, la internet de les coses: trens que et diuen quant falta per arribar, carreteres que et diuen si estan molt congestionades de trànsit o no, rodes de tren que t'informen que tenen un nivell de desgast de material molt gran, llits d'hospital que avisen que el malalt ha caigut, sensors que et diuen quantes pulsacions cardíaques tens... Tota una festa d'objectes donant informació i farcint internet d'aquest xup-xup de coses que poden ser informació.

La tireta del meu pare que a distància em controlarà les seves pulsacions: això és la internet de les coses. El sensor que porta l'etiqueta de la teva roba o de la maleta: sabràs on és la teva maleta sempre. Un dels sectors més afectats serà el sociosanitari. Tindrem un sensor al braç donant dades dues-centes vegades al dia.

Ara qui té poder és qui sap més coses de tu, perquè això és el que es pot monetitzar bé. Google sap quins temes t'interessen, què busques, quins vídeos veus i, fins i tot, amb això dels mapes, per on et mous. Facebook sap més coses del teu àmbit relacional, l'entorn, els amics. En canvi Amazon sap més quines coses estàs comprant. Però estan jugant molt fort. És la primera vegada que un sol protagonista té informació tan precisa de milers de milions de persones. Ni la KGB en els seus millors temps tenia tanta informació d'Alemanya. Ara tenen grans volums d'informació, i és molt perillós. Fixa't que els estats també juguen a reunir molta informació. Tot això de l'Snowden, que va destapar tots els casos del nivell d'informació que la intel·ligència americana estava reunint dels ciutadans... Les empreses i els estats recullen muntanyes d'informació de tu amb l'excusa de donar-te un servei millor o més seguretat. Però s'estan passant...

El govern d'Alemanya ha sigut molt insistent en el marc regulador. Però, perquè vegis la dimensió de la tragèdia, la Unió Europea ha estat vuit anys elaborant el reglament de protecció de dades que ha de servir a Europa. Crec que nosaltres, com a ciutadania, ens haurem de mobilitzar. Totes les revolucions tecnològiques tenen un excés que ha de ser corregit socialment.

Els estats són els principals interessats a matar el diner en efectiu perquè és una font de diner negre. Començarem a veure monedes emeses no per estats, sinó monedes emeses per empreses.