“Fins als 20 anys no havia trepitjat mai una cuina”

El primer que he de dir és que no m'esperava aquest premi. Sóc cuiner i és fent la meva feina amb què gaudeixo, el premi va bé per tenir visibilitat, no es tracta que em conegui la gent, el que cal és fer ben feta la feina, omplir els restaurants i que quan la gent vingui en surti contenta.

A casa meva no venen del món de la cuina, però el meu pare és un gurmet, gaudeix de la gastronomia, tant de la tradicional com de l'alta cuina. I he tingut la sort que ens inculqués aquest hobby i, des de ben petit, he sovintejat restaurants de nivell. Però jo, fins als 20 anys no havia trepitjat una cuina, ni tan sols a casa. Però la gastronomia i menjar bé m'ho havien inculcat a casa des de petit.

El meu germà treia bones notes en Arquitectura i, a mi, em costava una mica més la carrera. El pare sempre em va dir que a la vida cal fer el que t'agradi i que el fracàs seria fer alguna cosa que no et fes el pes. Un 16 d'abril, el meu aniversari i el del pare, vam anar tota la família a sopar a l'Àbac, ja en fa gairebé 10, anys d'això. Allà es va despertar tot el meu desig de ser cuiner, em vaig aixecar per anar a la cuina i vaig preguntar al Xavier Pellicer si podria anar a mirar com treballaven. La resposta fou que a aquella cuina ningú hi anava a mirar però sí a treballar. L'endemà, a les 10 del matí ja era allí, i encara hi continuo. A partir d'aquell moment vaig deixar tot el que fins llavors tenia a Igualada, els amics, l'hoquei, i tantes coses, i vaig començar a treballar de valent per demostrar que podien confiar en mi, com va fer Pellicer.

Ja feia dos anys que era cap de partida a l'Àbac, amb Jordi Cruz, i també feia temps que amb el meu germà Xavier, bon arquitecte, teníem la idea de fer alguna cosa en el món de la gastronomia. El Xavier va rehabilitar una vella fàbrica del Rec d'Igualada i allà hi vam crear el Somiatruites, un espai gastronòmic. Jo havia de renunciar al meu lloc al restaurant de Jordi Cruz i, quan anava a presentar-li la carta de renúncia, ell em va dir que volia posar un cuiner jove al capdavant de la seva cuina, i que era jo. Així que vam obrir el Somiatruites i compagino tots dos llocs de treball, no podia dir que no a l'oportunitat que m'oferia Jordi Cruz.

Tenim un alcalde que quasi s'assabenta de tot abans que jo i sempre em fa una trucada, també en aquesta ocasió. Jo, com a igualadí, he posat un negoci molt pensat per a la ciutat, i hem donat a conèixer pertot arreu del món el nom d'Igualada.

Comencem el projecte en plena crisi, volíem un nom que la gent recordés i que fos atractiu. Com que ens havien dit que estàvem bojos i a tots dos ens agrada l'Albert Pla i la seva cançó Somiatruites vam decidir batejar amb aquest nom el nostre espai gastronòmic. A més a més, sóc especialista a fer truites, i al Jordi Cruz li agraden com les faig. Buscaven un logo i el fet de posar-hi un ou i les ganes de volar ens va dur a l'ou alat que ens representa.

Que s'ha de ser valent, trencar els ous i tirar endavant.