Societat

Municipal

Veïns, protagonistes

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona cedeix l'arxiu a la UB, per posar-lo a l'abast dels que vulguin fer recerca sobre la història recent de la ciutat a través del moviment veïnal

Estudiar la documentació dona respostes, com ara qui va votar què en una assemblea i si a finals del franquisme hi havia delators dins la junta de l'entitat

Actes, correspondència, demandes, al·legacions de tot tipus, cartells, documents gràfics...

L'anecdotari pot ser molt sucós. I no és xerrameca d'escala de veïns. Es tracta del contingut de l'arxiu de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que ha estat cedit a la Universitat de Barcelona (UB). Per definició, un arxiu és únic. Per tant, aquest ho és. Al Pavelló de la República es catalogarà, en alguns casos es digitalitzarà, i es preservarà. I el que és més important: estarà a l'abast de tothom que vulgui fer recerca de les últimes dècades d'història de la ciutat, molt especialment del final del franquisme i la transició democràtica. Per una vegada, es donarà la paraula al veí, i no al polític, ni al sociòleg. Actes, correspondència, demandes, al·legacions de tot tipus, cartells, material gràfic i audiovisual... “Si aquesta societat és com és, és gràcies als moviments veïnals. Tenim l'obligació cívica d'estar explicant que protestar serveix, i que proposar serveix.” Ho diu Andreu Mayayo, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona (CEHI).

Què podem trobar dins l'arxiu de la FAVB? Posem exemples. Marc Andreu, historiador i periodista, autor de Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) (L'Avenç, 2015), coneix prou bé l'arxiu de la FAVB. Ens situem en l'any 1974. El 2 de març Salvador Puig Antich és executat. Fa dos anys que la FAVB ha estat legalitzada. Serviria de paraigua legal per a l'activitat de diferents moviments democràtics. El 1974, a la FAVB encara pesa molt el poder conservador. Explica Andreu: “Al llibre d'actes del 1974 queda constància d'un debat a la junta sobre el posicionament de la FAVB respecte a la condemna a mort de Puig Antich.” I segueix: “Es va sotmetre a votació: a favor o en contra de la sentència. La FAVB, dominada aleshores per afins al règim, va decidir que no s'havien de definir públicament. Per passiva, ho van avalar.” Es va registrar qui era qui i qui va votar que no calia protestar. L'arxiu, en aquest cas, “permet certificar, per exemple, que una persona que formava part de la junta de la FAVB, Joan Gaspart, empresari hoteler i president del comitè executiu de Turisme de Barcelona, va definir-se en el sentit que no calia protestar.” Andreu primer va aclarir que es tractava realment del personatge, i l'arxiu també el va ajudar. És un exemple del valor de la documentació per contrastar. “Vaig entrevistar-lo, i em va dir que no formava part de la junta, i que, en tot cas, no havia estat en cap assemblea que hagués discutit el tema i que, en qualsevol cas, mai s'hauria definit a favor de l'execució de Puig Antich. És molt important que es pugui contrastar documentalment el que la memòria oral recorda d'una determinada manera.” El debat es va fer a proposta del membre de la junta Miquel Esquirol, membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya.

Un altre exemple el dona la comptabilitat. Pesseta a pesseta, tot consignat. Com quan la FAVB, el 1976, organitza un seguit de recitals, amb Raimon i Serrat. Se saben les entrades que es van vendre, els ingressos, com es van repartir entre les entitats veïnals, que en Serrat va actuar sense cobrar... Després de l'èxit dels recitals, planteja un seguit d'activitats. I fa propostes a l'Ajuntament. És l'origen, en part, de les actuals festes de la Mercè.

L'arxiu és font de descobriments. Com per exemple la prova de l'existència de confidents entre els membres més conservadors de la junta de la FAVB, a finals del franquisme. Informaven el governador civil del moment, Rodolfo Martín Villa, del que feien les associacions de barri que havien entrat a la federació. Cartes, còpies d'informes que se li envien, algun telegrama i fins i tot la transcripció d'una conversa telefònica. És a l'arxiu: unes quantes caixes plenes de documents, centenars de fotos, desenes de cartells.

Queda molt per escriure encara
D'una mateixa documentació es pot treure molt de suc, i diferent. Es pot treballar la relació de la FAVB amb l'Ajuntament de Barcelona, en temes urbanístics, per exemple. Es pot fer una anàlisi cultural, ja que als anys setanta l'entitat d'entitats és la que dinamitza, en bona part, la vida cultural als barris, i al conjunt de la ciutat: concerts, actuacions infantils, cinema... També es pot investigar, per exemple, la premsa de barri, amb la petjada de periodistes com ara Josep Maria Huertas.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Reusenques de LLetres presenta el llibre infantil 'Contes de Vilaencanteri'

Reus
 

El govern de Vilanova demana ‘netejar el que van embrutar’ als autors de l’encartellada per l’1-O

Igualada
 

Miquel Vilella actuarà al Centre Blanquerna de Madrid

Reus
 

Orange, Bauhaus i Sköda Grupauto aposten per col·laborar amb les Fires de Sant Narcís de Girona

 

Una radiografia del moviment veïnal a Reus (II)

Reus
 

Anonymous anuncia la segona fase de l’’Operació Catalunya’

barcelonaarenye
 

Els ajuntaments anoiencs diuen no a l’aplicació de l’article 155

Igualada
 

La indústria de l’Anoia afronta el repte de la digitalització

Igualada
 

Calaf estrena un espai de dol per les pèrdues gestacionals

Igualada