Veïns, protagonistes

L'anecdotari pot ser molt sucós. I no és xerrameca d'escala de veïns. Es tracta del contingut de l'arxiu de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que ha estat cedit a la Universitat de Barcelona (UB). Per definició, un arxiu és únic. Per tant, aquest ho és. Al Pavelló de la República es catalogarà, en alguns casos es digitalitzarà, i es preservarà. I el que és més important: estarà a l'abast de tothom que vulgui fer recerca de les últimes dècades d'història de la ciutat, molt especialment del final del franquisme i la transició democràtica. Per una vegada, es donarà la paraula al veí, i no al polític, ni al sociòleg. Actes, correspondència, demandes, al·legacions de tot tipus, cartells, material gràfic i audiovisual... “Si aquesta societat és com és, és gràcies als moviments veïnals. Tenim l'obligació cívica d'estar explicant que protestar serveix, i que proposar serveix.” Ho diu Andreu Mayayo, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona (CEHI).

Què podem trobar dins l'arxiu de la FAVB? Posem exemples. Marc Andreu, historiador i periodista, autor de Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) (L'Avenç, 2015), coneix prou bé l'arxiu de la FAVB. Ens situem en l'any 1974. El 2 de març Salvador Puig Antich és executat. Fa dos anys que la FAVB ha estat legalitzada. Serviria de paraigua legal per a l'activitat de diferents moviments democràtics. El 1974, a la FAVB encara pesa molt el poder conservador. Explica Andreu: “Al llibre d'actes del 1974 queda constància d'un debat a la junta sobre el posicionament de la FAVB respecte a la condemna a mort de Puig Antich.” I segueix: “Es va sotmetre a votació: a favor o en contra de la sentència. La FAVB, dominada aleshores per afins al règim, va decidir que no s'havien de definir públicament. Per passiva, ho van avalar.” Es va registrar qui era qui i qui va votar que no calia protestar. L'arxiu, en aquest cas, “permet certificar, per exemple, que una persona que formava part de la junta de la FAVB, Joan Gaspart, empresari hoteler i president del comitè executiu de Turisme de Barcelona, va definir-se en el sentit que no calia protestar.” Andreu primer va aclarir que es tractava realment del personatge, i l'arxiu també el va ajudar. És un exemple del valor de la documentació per contrastar. “Vaig entrevistar-lo, i em va dir que no formava part de la junta, i que, en tot cas, no havia estat en cap assemblea que hagués discutit el tema i que, en qualsevol cas, mai s'hauria definit a favor de l'execució de Puig Antich. És molt important que es pugui contrastar documentalment el que la memòria oral recorda d'una determinada manera.” El debat es va fer a proposta del membre de la junta Miquel Esquirol, membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya.

Un altre exemple el dona la comptabilitat. Pesseta a pesseta, tot consignat. Com quan la FAVB, el 1976, organitza un seguit de recitals, amb Raimon i Serrat. Se saben les entrades que es van vendre, els ingressos, com es van repartir entre les entitats veïnals, que en Serrat va actuar sense cobrar... Després de l'èxit dels recitals, planteja un seguit d'activitats. I fa propostes a l'Ajuntament. És l'origen, en part, de les actuals festes de la Mercè.

L'arxiu és font de descobriments. Com per exemple la prova de l'existència de confidents entre els membres més conservadors de la junta de la FAVB, a finals del franquisme. Informaven el governador civil del moment, Rodolfo Martín Villa, del que feien les associacions de barri que havien entrat a la federació. Cartes, còpies d'informes que se li envien, algun telegrama i fins i tot la transcripció d'una conversa telefònica. És a l'arxiu: unes quantes caixes plenes de documents, centenars de fotos, desenes de cartells.