Societat

Història

Una vaga en femení

moviment obrer ·

Les condicions dels treballadors de les fàbriques d'Igualada al segle XIX va derivar en conflictivitat laboral

Les teixidores van protagonitzar una llarga vaga el 1881

L'enfrontamententre treballadores va acabar amb una obrera morta i diverses d'empresonades

Durant el segle XIX es consolida a Igualada un creixent procés d'industrialització que la portarà a ser la segona ciutat industrial del país. El pes del tèxtil obrirà a les dones les portes al mercat de treball i el volum de mà d'obra a la ciutat farà florir un important moviment obrer.

El primer conveni laboral del sector tèxtil a Igualada es va signar l'any 1854, i fixa la jornada de treball en 13 hores diàries. Però les seves precàries condicions acabaran esclatant l'any 1881. Una vaga d'uns 3.000 treballadors, la majoria dones, va ser secundada a les fàbriques d'Igualada i de municipis propers com Capellades i Carme.

L'escriptor Antoni Dalmau, que ha estudiat els moviments anarquistes de la ciutat, explica que “a partir de la reorganització de la Societat de Teixidors de Mà, els obrers van decidir presentar una nova taxa dels preus de la mà d'obra que només va ser acceptada per cinc fabricants”. Arrencava així una vaga de 19 setmanes en què Dalmau remarca que “hi van jugar un paper molt important les dones, no sols en la vaga mateixa sinó en les arengues públiques i les concentracions”.

I la dona ha estat al centre el moviment obrer d'Igualada fins gairebé els nostres dies. Maribel Nogué i Maria Teresa Miret van documentar-lo al seu llibre Treballar a la fàbrica, en què recollien el testimoni de treballadores de les fàbriques de la ciutat. Nogué reivindica que durant la Revolució Industrial “les mobilitzacions també tenien rostre de dona” i Igualada va ser “un feu de l'anarquisme perquè els empresaris eren molt cacics i l'alcalde durant aquella època [1881] també era empresari”.

Josefa Aguilera era la presidenta de les teixidores d'Igualada el 1881. Va protagonitzar un míting i una concentració que recull la fotografia. Entre les obreres anònimes sorgeix el nom de Caterina Vicenta Casanova i Sanahuja, coneguda com “la Trabala”, morta pocs dies després d'haver rebut una ganivetada de mans d'una obrera esquirol. Setze teixidores de Carme van ser empresonades durant dos mesos culpades d'agredir-ne unes altres que no secundaven la vaga a Orpí.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Parlem de Masquefa: Patrimoni, cultura i desenvolupament econòmic

Després de la darrera edició de la Fira de Sant Eloi de Masquefa es fa necessari posar la política al servei del dinamisme econòmic per aconseguir un projecte amb objectius definits i participat. És...

Igualada
 
societat

Ana Vela, l’àvia de Catalunya, mor amb 116 anys i 45 dies

 
ENRIC ESTRAGUÉS
RESPONSABLE DE L’OBSERVATORI METEOROLÒGIC DE L’ESTANY DE BANYOLES

“Si seguim com ara, el 2070 hi haurà onades de calor mortals”

BANYOLES
 

La UVic incorpora pràctiques d’anatomia virtual

vic
 

La xifra de morts en el xoc a la Catalunya del Nord puja a cinc

millars
 
LA VIDA SOCIAL

La pista de gel ja és oberta a Palafrugell

 

El dret a viure amb dignitat al propi país

girona
 

La 33a edició del parc Lleuresport aposta encara més pels preadolescents

girona
 

Aposten per la filla gran