“Sovint la xaria contradiu la doctrina de l'Alcorà”

l desconeixement es deu, primer, al fet que no ens han educat a explicar-nos-el però també perquè a vegades hi ha voluntat de no conèixer-lo.

Molts, i això és, potser, un dels problemes que tenim els que no en som, que ens pensem que l'islam és una creença monolítica i no és veritat: hi ha tants islams com musulmans. Ens és fàcil reconèixer que Occident és molt variat; doncs l'islam, igual.

Alguns musulmans han introduït una característica nova, que a mi em convenç molt. El professor Talbi diu: “sí, els musulmans diem que l'Alcorà conté la paraula de Déu presa al dictat” però “és una paraula teàndrica”, és a dir: “és la paraula de Déu passada per la mà de l'home”, per tant, si hi ha alguna incorrecció o inconnexió no és per culpa de Déu, sinó que són l'home o els homes que es van ocupar de transmetre-la, descriure-la o interpretar-la els qui es van equivocar.

Comet un error, perquè si és la paraula de Déu, Déu que per definició és etern, no se'l pot circumscriure al segle setè... perquè continua parlant. L'Alcorà ha de tenir una lectura progressiva, ara del s. XXI. Es pot fer perfectament una lectura moderna de l'Alcorà... i feminista.

En primer lloc: la dona musulmana segons el text de l'Alcorà de principis del s. VII té ànima. El s. XIII l'escolàstica cristiana encara discutia si la dona tenia o no tenia ànima i, si en tenia, quin tipus d'ànima era. Una altra cosa: l'Alcorà va reconèixer el dret a la vida de les dones i va prohibir matar les nounades, que en l'època s'enterraven vives en néixer si n'hi havia massa. Quant al matrimoni, va establir un dot per a la dona i, entre altres coses, el dret al divorci, cosa que no té la dona catòlica.

L'Alcorà conté una doctrina referent a la dona que va ser un pas endavant de gegant, el que passa és que quan s'acaba la revelació, quan deixa d'existir la paraula de Déu baixant a la humanitat i els primers receptors, quan mor Mahoma, s'obliden d'home i dona i parlen només d'homes. La dona queda com estava. Les dones als països islàmics estan pitjor? Depèn. Una dona musulmana que viu a Nova York o a Barcelona segurament estarà igual que una dona cristiana, millor que una catòlica des del punt de vista religiós. Una altra cosa és la interpretació que en faci la seva família, el seu marit i ella...

Els mitjans dieu que és la llei islàmica o llei de l'islam i jo hi afegeixo: la pretesa llei de l'islam. Els musulmans tenien la paraula de Déu però és del s. VII i no donava per resoldre problemes que es van presentar després. Per això es van haver de fiar d'una altra font de dret i es van recolzar en la tradició: les paraules o fets que hauria dit o fet el profeta. Alguns diuen que el profeta hauria dit 660.000 coses, una barbaritat. El que hauria dit (els hadits) es va recollir per escrit 300 anys més tard i aquí s'hi va poder posar i canviar el que es va voler. Aquesta font no és tan fiable i fins i tot hi ha contradiccions amb l'Alcorà. L'Alcorà mai condemna a mort una dona adúltera; la xaria, sí.

I encara hi ha una altra font: la jurisprudència elaborada per juristes. I aquí es cometen errors gravíssims. Fa uns dies, al muftí de l'Aràbia Saudita, se li va ocórrer dir que era lícit menjar carn de sirenes... Ja m'explicaràs! Un altre va dir que s'havia de condemnar qui considerés que la Terra és rodona... Alguns insisteixen que la xaria és la suma de l'Alcorà, la sunna o tradició, i la jurisprudència, però això no es pot sumar; per tant, la xaria no té raó de ser, no és vàlida. I una altra cosa: cada govern diu que les seves lleis són xaria: la del Marroc no té res a veure amb la de l'Aràbia Saudita, on es lapida.

L'Alcorà només diu que homes i dones s'han de tapar el sexe. I les dones, el pit (que també és sexe) amb un mocador del seu vestit. En cap cas diu res de tapar-se el cap. Algú diu que és xaria. En alguns llocs sí, en d'altres no. Constato amb pena que l'ús de vels està creixent i no és bo, primer perquè no és obligat i després perquè és complicar la vida a moltes dones. Ara, si el volen dur lliurement... Del que sí que estic en contra és del vel integral, ni que sigui per seguretat.

Se'l saben de memòria en àrab, per això la majoria no entén què diu, cosa que fa que qualsevol els pugui fer creure que diu el que no diu. I una desgràcia: avui països del Golf reparteixen per tot el món i gratuïtament traduccions de l'Alcorà que no s'ajusten al text en àrab. És molt fàcil deformar traduint; estem parlant d'una cosa molt, molt perillosa.