Una altra mirada de l'autisme
Psicòlegs del Bages treballen el trastorn amb un mètode que consisteix en l'apoderament dels familiars
Entre el col·lectiu d'adolescents, s'hi tracten temes com ara el sexe o els perills d'internet
Els experts adverteixen que l'autisme no és cap malaltia. Defineixen el trastorn com una “condició humana”, ja que acompanya les persones des del naixement fins a la mort. No té cura. En els darrers anys estan desenvolupant mètodes nous per tractar aquest trastorn –que afecta un nen de cada 150 a escala mundial– i millorar la qualitat de vida dels qui en pateixen.
Coincidint amb el Dia Mundial de Conscienciació de l'Autisme, la psicòloga infantojuvenil Marta Selva, que exerceix al centre Lopsi de Manresa i a l'hospital Quirón de Barcelona, explica el mètode de la home therapy. “Fins fa poc, els professionals ens centràvem en la feina de despatx. Però arriba un punt en què et planteges si el que aprenen aquí és funcional, si realment ho podran aplicar a la seva rutina”, explica.
Per això, es posa en pràctica una teràpia a domicili centrada en la família. Prové dels Estats Units –cita l'autor Robin McWilliam com a pare d'aquesta metodologia nova– i consisteix a “apoderar els pares”: “El terapeuta es desplaça a l'entorn natural de l'infant, on hi ha moltes oportunitats d'aprenentatge que sorgeixen com a part de la seva vida diària. Per nosaltres, la capacitació familiar és la clau de l'èxit.”
El psicòleg treballa, sovint, des del domicili, i dona estratègies perquè els pares afrontin els problemes. “Els acompanyem al parc, al dentista o al supermercat, tots els llocs que formin part del seu dia a dia”, explica la psicòloga. “Que quedi clar que no es tracta que la feina de despatx no sigui adequada”, justifica, “però el que cal és preguntar-se si la teràpia és funcional per al nen. Si no sap anar al lavabo o no se sap vestir sol, no té sentit ensenyar-lo a multiplicar, per exemple”. Es treballa sovint amb pictogrames. Els nens autistes “processen millor la informació visual que l'auditiva”, detalla Selva.
El perill d'internet
Un altre aspecte que es tracta és la comunicació entre les persones amb autisme. Selva explica que fan grups de nens per treballar les habilitats socials. S'incideix, sobretot, en les dificultats que tenen per començar o bé per mantenir una conversa. “Els ensenyem a entendre les bromes, els dobles sentits, a posar-se al lloc de l'altre... A la majoria d'aquests nens els costa molt d'expressar-se i d'interactuar, el seu llenguatge verbal sol estar alterat i és molt literal. Per això, hem d'anar molt alerta, perquè hi pot haver malentesos.” I ens explica el cas de dos adolescents que tracten: “Ara treballem el tema sexual, que per ells també és una necessitat i que molts pares no volen afrontar. A més, tenim el risc afegit d'internet. Molts es connecten i no controlen què fan. Nosaltres intentem guiar-los perquè no es posin en perill en les xarxes.”
En el cas que la família ho accepti, el centre es posa en contacte amb empreses especialitzades que ofereixen serveis sexuals a persones amb autisme o altres discapacitats, tant intel·lectuals com físiques. “Ara bé, en cas que així sigui, el pacient s'ha de desplaçar a Barcelona, perquè a la Catalunya Central no tenim encara aquests serveis”, lamenta.
Canvi de mentalitat
La manera de mirar l'autisme ha canviat molt. Abans, quan a una persona li diagnosticaven el trastorn, sovint l'aïllaven del seu entorn. Fins i tot la podien arribar a tancar en un manicomi. Ara, en canvi, hi ha moltes escoles que batallen perquè puguin tenir una educació inclusiva, així com un munt d'entitats que treballen per millorar la seva qualitat de vida. És el cas del Centre de Recursos en Trastorn de l'Espectre Autista de la Catalunya Central (Crtea) o el TEA Asperger de la Catalunya Central, tots dos a Manresa. El Crtea, per exemple, dona servei a una cinquantena de socis. Gràcies als últims pressupostos participatius de Manresa, va poder transformar un dels seus espais en una sala multisensorial, inaugurada al gener, on els infants i els joves poden gaudir d'una estona de relaxació i d'activitats estimulants amb un psicòleg especialitzat (vegeu la imatge).
Rosa Serrano és la presidenta del centre i enguany també de la Federació Catalana d'Autisme (FECA). La seva filla, l'Alícia, que té 14 anys, és autista. Serrano creu que cal conscienciar la societat per tal de millorar la vida de les persones afectades d'aquest trastorn. Assegura que els recursos públics són “molt insuficients”: “Hi ha escoles que disposen d'un vetllador només 14 hores a la setmana. Amb tres nens o més ja no dona l'abast. Depenent del grau d'afectació, hi ha infants que necessiten suport les 24 hores del dia”, explica.
“Cal més inclusió; els autistes no són errors de la naturalesa”
Una de les principals aspreses que cal polir és, segons Selva, la mirada dels de fora. “Hem de començar a veure aquests nens no com a errors de la naturalesa, sinó com a éssers humans complets. Hi ha pares, i no vull generalitzar, que diuen als seus fills que no s'acostin al nen autista de la classe perquè és estrany”, lamenta. Es tracta, doncs, de comprendre la diversitat de l'ésser humà i entendre que “no hi ha un tipus normal de cervell, així com tampoc un tipus normal d'arbre”, recalca. I hi afegeix: “És responsabilitat de tots comprendre la neurodiversitat. Només així podrem canviar la perspectiva que es té de l'autisme.”
Selva coincideix amb les paraules de Serrano: “Sóc defensora de la inclusió social, entre iguals s'aprenen molts coses. Tractem casos de nens que van a escoles ordinàries i l'evolució és molt bona”. Ara bé, calen “els recursos suficients, perquè si no pot ser perjudicial per al nen i també per a l'entorn”.
A Manresa, les escoles públiques que tenen una unitat de suport intensiu a l'escola inclusiva (SIEI) són La Flama, el Sant Ignasi, La Font i L'Espill. També en tenen els instituts Lacetània, Pius Font i Quer i Cal Gravat. A la resta del Bages, n'hi ha a les escoles de Sant Vicenç i del Pont de Vilomara i, al Moianès, a Castellterçol.
