“El vol en globus és la màxima expressió de l'aventura”

Vaig començar a volar l'any 1987 quan estudiava educació física a l'INEF, a Lleida, on tant per estudi com per hobby practicàvem diferents esports d'aventura, entre els quals alguns de relacionats amb els vols, fins que un dia vam decidir volar en globus mentre continuàvem amb les altres activitats. Passat un temps vam decidir especialitzar-nos en el vol en globus i vam deixar les altres activitats. L'any 1988 vam crear Globus Kon-Tiki, una empresa d'esports d'aventura, i després d'un parell d'anys treballant volíem intentar ser els millors en el que fèiem, i vam triar el vol en globus, que era el que, en aquells moments, més ens motivava.

A mesura que passen els anys t'adones de la dificultat de tenir una feina que t'agradi. Nosaltres no ho vam buscar, ens ho vam trobar i a còpia de seguir l'instint i la passió hem arribat a aquest punt. Si t'agrada el que fas ho fas bé. Quan tenim uns dies de vacances seguim agafant el globus fins al punt de no saber si estem treballant o sitem fent-ho pel nostre plaer personal.

Per mi, des que es va inventar, el vol en globus és la màxima expressió de l'aventura, és allò desconegut, no saber què et trobaràs, ja que el globus no és dirigible, saps d'on surts però mai on podràs aterrar. No tenim control ni sobre la direcció ni sobre la velocitat, hem d'anar allà on ens du el vent. El gran canvi ha estat les innovacions tecnològiques. Ara tenim GPS, internet i telèfon mòbil i podem fer vols que, abans, amb tan sols un mapa i una brúixola no ens atrevíem a fer. Però l'estructura del globus no ha variat, la cistella i el cremador són iguals. Continua sent una aventura però amb més seguretat.

No era la primera vegada que hi anàvem, ja vam anar-hi fa dos anys amb motiu de l'eclipsi solar total que va tenir lloc el 20 de març del 2015 i que tan sols es podia veure des de punts propers al pol Nord. Ens agrada anar seguint els fenòmens de la natura i Svalbard era el lloc ideal per veure aquell eclipsi. Aquest arxipèlag sempre ens ha atret perquè és molt especial, és tot blanc, hi ha més ossos polars que persones, i amb l'excusa de l'eclipsi vam fer una escapada ràpida. Hi vam anar amb el globus petit i vam poder veure l'eclipsi des de 3.000 metres, tota una experiència brutal sobre aquest territori blanc. Allà vam contactar amb una empresa d'expedicions que ens va facilitar la logística i aquesta segona vegada, en col·laboració amb ells, hi hem anat per fer vols en globus, ja de manera comercial.

Tot blanc, des de 2.000 metres sobre terra sols veus el color blanc i cap mostra de civilització, és fantàstic. Vam fer quinze vols veient el mateix i no se'ns va fer gens monòton. Ens va recordar una mica la primera expedició que vam fer a l'Amazònia, on tot es veu verd. Arran d'això vam fer una sèrie d'expedicions en cerca dels diversos colors de la terra: el verd de l'Amazònia, el groc del Sàhara de Mauritània, el blau de l'oceà i el blanc de Groenlàndia i Svalbard.

Crec que no. Sí que m'agradaria repetir aquests colors en altres llocs, m'agradaria anar a l'Antàrtida, o sobrevolar el mig del Pacífic. Hi ha molts deserts, moltes selves i molts lloc gelats on m'agradaria anar i no ho he fet encara.

Cada dia fem sortides d'una hora o hora i mitja per diversos indrets de Catalunya. Són vols familiars, amb clients locals o turistes que recollim i tornem a Barcelona. És el que més fem.

És la manera més bonica de veure Catalunya, estàs en contacte amb l'aire i per mi és molt millor que des d'un helicòpter o una avioneta. A més, el viatge en globus té un toc de romanticisme, amb la sensació d'estar flotant en l'aire. És, també, l'experiència d'entrar en aquest món dels globus i d'estar fent realitat una obra de Jules Verne. Tot un somni.