Societat
La difícil lluita contra els greixos
Els experts veuen complicat aplicar un impost per penalitzar-ne el consum com s’ha fet amb les begudes ensucrades
Recomanen substituir els saturats, presents en brioixeria i aliments processats, pels insaturats, que es troben en l’oli d’oliva, el peix blau i la fruita seca
Després de l’entrada en vigor de l’impost sobre les begudes ensucrades, el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, va declarar que la Generalitat no descarta impulsar una taxa per penalitzar també el consum excessiu de greixos, especialment de greixos saturats i trans, molt presents en els embotits, els productes processats, els plats elaborats i la brioixeria industrial. Salvadó ha matisat que la mesura no podrà ser imminent –ha parlat de quatre o cinc anys– i ho ha atribuït al fet que en l’àmbit internacional, tot i que l’OMS ho ha recomanat obertament, “no hi ha prou experiència ni prou coneixement” sobre l’efecte que podria tenir una mesura fiscal sobre el consum d’aquests productes. De fet, a Europa, l’únic país que s’ha atrevit fins ara a implantar un impost sobre els greixos ha estat Dinamarca. I va durar un any, segons recorda Abel Mariné, catedràtic emèrit de nutrició de la Universitat de Barcelona. Altres estats com ara el Regne Unit i Suècia no han gosat tirar-ho endavant. “S’han fet estudis que conclouen que la gent no canvia el greix per més fruites i verdures, sinó per productes amb un sabor més intens i més salats”, subratlla Mariné, que és més partidari d’“abaixar el preu de les fruites i les verdures i prestigiar els llegums”.
I és que es tracta precisament d’això. De canviar els hàbits alimentaris. Els experts consultats entenen que no és fàcil establir un impost sobre els greixos, entre altres coses, perquè són imprescindibles per a una dieta equilibrada. El que sí que cal fer, segons subratlla Gemma Salvador, dietista i nutricionista de l’Agència de Salut Pública, és aconseguir que els greixos “no superin el 20% o el 30% del total de l’energia que consumim” i que, a l’hora d’escollir-los, s’aposti pels insaturats (oli d’oliva, peix blau i fruita seca), i que es redueixin a la mínima expressió els saturats (greixos animals, brioixeria i aliments processats). Tenint en compte que hi ha prou evidència científica que un consum excessiu de saturats eleva el risc de contreure malalties cardiovasculars, l’opció és clara: “Modificar la qualitat dels greixos i apostar pels poliinsaturats i els monoinsaturats, que són els que tenen beneficis per a la salut.”
Canvi de tendència
Aquest plantejament, que en teoria sembla fàcil, no ho és tant a la pràctica. En part, perquè la indústria utilitza greixos saturats, i també trans, per produir molts dels seus productes. Fa vint anys, després d’un setge important contra els greixos d’origen animal, les empreses els van substituir pels anomenats greixos trans, greixos insaturats hidrogenats que al final ha resultat que són gairebé més perjudicials per a la salut que els saturats. En els últims anys, i seguint les indicacions dels experts i de les autoritats sanitàries, s’han anat reduint els trans, però s’han anat substituint per oli de palma i oli de coco, que aguanten temperatures molt altes de cocció i no alteren el gust dels aliments. Lluís Serra-Majem, doctor en nutrició i especialista en medicina preventiva i salut pública, assegura que els trans i l’oli de palma “són igual de dolents” i que cal apostar per “fer productes més sostenibles i més naturals”. Per Serra-Majem, més que un problema de salut, és un tema d’impacte mediambiental. “Les guies alimentàries les farem d’acord amb el medi ambient i no amb la salut”, assegura. I, des d’aquesta perspectiva, sí que és partidari d’imposar una taxa sobre els greixos saturats. “La regulació va massa lenta; no podem esperar cinc anys. És necessari racionalitzar el sistema alimentari”, diu Serra-Majem, i insisteix a reivindicar la dieta mediterrània com a alternativa als aliments ultraprocessats, que són els que tenen una sobrecàrrega de greixos, sucres i additius. “Ens han desvirtuat una mica el concepte d’alimentació. Mentre esperem la regulació, com a mínim exigim un etiquetatge clar perquè la gent pugui escollir”, reclama l’expert.
Mariné, però, opina que “no s’han de demonitzar els productes processats, perquè la indústria ha evolucionat i, quan no tenim temps per cuinar, poden ser una bona ajuda”.
I recorda que els greixos són absolutament imprescindibles en una dieta equilibrada. No només per la seva aportació calòrica –9 kcal per gram–, sinó perquè tenen una missió clau en la regeneració estructural de les cèl·lules i en el transport de vitamines. També aporten àcids grassos essencials com el linoleic i l’alfa-linolènic –presents sobretot en olis de llavors i fruita seca oleaginosa–. La doctora Imma Palma, directora del grau en nutrició humana i dietètica de Blanquerna, considera que alguns missatges “creen una por innecessària” i recomana “aplicar el sentit comú”. Per Palma, “el problema no és la indústria”, sinó els hàbits de consum.
“Mai l’alimentació ha estat tan segura com ara”, subratlla Palma, que insisteix que “el problema és menjar sempre el mateix”, i recomana seguir una “dieta variada”, amb més greixos de qualitat, com els que conté l’oli d’oliva.
“Avui hi ha nens de 10 anys que tenen les artèries com un adult de 40 o 50 anys”, assegura Palma. Però l’alternativa per lluitar contra aquesta tendència, segons l’experta, “és una bona educació en hàbits alimentaris, que la gent sigui conscient que els greixos saturats poden fer que se’ns dispari el colesterol i poden facilitar la formació de plaques d’ateroma a les artèries, que són les que afavoreixen que puguem tenir un ictus o un infart”. I que els greixos insaturats, especialment els àcids grassos omega-3, presents en peix i marisc, destaquen perquè tenen “una acció vasodilatadora i un efecte sobre la disminució de la pressió arterial, a més de disminuir el nivell del colesterol dolent i augmentar lleugerament el bo”.
LA XIFRA
LA FRASE
Entre la prohibició i la bona voluntat de la indústria
Si bé per controlar els greixos en general no hi ha iniciatives legislatives que hagin prosperat, en la lluita contra els greixos trans ja hi ha països que porten avantatge. És el cas dels Estats Units, que els van prohibir el juny del 2015 i van donar tres anys a la indústria per eliminar-los completament. Així mateix, alguns països europeus com ara Àustria, Suïssa, Hongria, Noruega, Dinamarca i Islàndia també en limiten l’ús. La Comissió Europea recomana limitar-los i l’Estat espanyol suggereix a la indústria, d’una banda, que posi les condicions per “minimitzar-ne l’ús”, i als operadors, de l’altra, que “exigeixin informació als proveïdors sobre el contingut dels aliments”.
Tots els experts coincideixen que els greixos trans no només no són necessaris, sinó que el cos no els metabolitza. Però també precisen que “avui gairebé són inexistents”, perquè la indústria, que precisament els va començar a utilitzar fa més de vint anys per substituir els greixos animals, els ha anat substituint per altres tipus de greix en veure que eren igual de perjudicials o més que els saturats.
L’Agència Espanyola de Consum i Seguretat Alimentària (Aecosan) va publicar fa dos anys un estudi sobre el contingut d’àcids grassos trans en els aliments de l’Estat espanyol i va concloure que la majoria dels grups d’aliments analitzats presentaven un percentatge inferior al 2% respecte al greix total i que la tendència era que les concentracions fossin cada cop més baixes fins a la pràctica desaparició. L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària va emetre un comunicat a finals del 2016 en què assenyalava que, “des del punt de vista de la salut pública, el contingut d’àcids trans no representa cap problema per a la salut”.
