Justícia i Salut dignifiquen el tractament mental a les presons
Contractaran un centenar de professionals sanitaris perquè totes les presons i centres juvenils tinguin un servei de psiquiatria fix
El 42% dels reclusos prenen psicofàrmacs, quan la taxa entre la població general és del 20%
El tancament de la presó Model de Barcelona ha suposat una feinada al personal dels serveis penitenciaris en els darrers mesos perquè han hagut de recol·locar els reclusos, però alhora ha permès dignificar i actualitzar l’atenció en salut mental a les presons. Els consellers de Justícia i de Salut, Carles Mundó i Antoni Comín, respectivament, van signar ahir un conveni per garantir que els interns amb problemes psicòtics siguin diagnosticats i tractats de manera adequada mentre compleixen una condemna, o una mesura de seguretat en el cas de les persones inimputables, és a dir, aquelles a qui no es pot considerar responsables dels seus actes.
En concret, el govern amplia en 6,5 milions d’euros el pressupost destinat a salut mental a les presons i en justícia juvenil, fet que elevarà la partida fins als 18,5 milions. Aquesta mesura permetrà contractar un centenar de professionals sanitaris perquè tots els penals tinguin un servei psiquiàtric permanent –fins ara era eventual–. A les presons catalanes hi ha una prevalença de malalties mentals del 5%, quan a la resta de la ciutadania és de l’1%. Una altra dada: el 42% del total de la població reclusa (8.743 persones) pren psicofàrmacs, una taxa altíssima si es compara amb el 20% de la població general.
A més de l’ampliació de recursos, l’acord entre Justícia i Salut ha facilitat que els professionals sanitaris i els de tractament treballin plegats i es millorin els serveis. Així, el tancament de la Model ha provocat que la presó de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, passi a ser el centre que acull els interns preventius (pendents de judici) de l’àrea metropolitana de Barcelona. Dins el perímetre d’aquest penal, hi ha la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya (UHPP), oberta el 2003 i gestionada pel parc sanitari Sant Joan de Déu. I ara aquesta unitat s’encarregarà d’avaluar l’estat mental de les persones detingudes al Barcelonès, a més d’atendre els casos més greus. Una decisió que satisfà, i força, els magistrats de Barcelona, perquè disposarà d’un servei d’urgències les 24 hores i perquè la Model arrossegava greus mancances.
El doctor Álvaro Muro, coordinador de les unitats psiquiàtriques Brians 1 i Brians 2, és l’impulsor d’aquesta dignificació de serveis. I com que Brians 1 se centrarà en preventius, actualment s’estan acabant les obres a la unitat psiquiàtrica de la presó Brians 2, també a Sant Esteve Sesrovires, que passa de 40 a 80 llits per atendre malalts mentals que compleixen una mesura de seguretat i han comès un delicte greu. La tercera millora és que tots els penals catalans, inclosa la unitat terapèutica de joves Els Til·lers, tindran un equip especialitzat que farà el seguiment dels malalts mentals “estabilitzats” amb la medicació i que han d’acabar de complir la condemna en un mòdul normal de la presó. Seran atesos més sovint per evitar incidències. I el gran salt és que, quan surtin al carrer, en llibertat, aquests malalts mentals tindran la figura del “gestor de casos a la comunitat”, que els ajudarà perquè no deixin el tractament i els posarà en contacte amb la xarxa mèdica pública.
El testimoni de l’Ismael
El doctor Muro assegura que les unitats psiquiàtriques penitenciàries de Catalunya són “pioneres” i un model que visiten des d’altres països europeus (com ara Berlín) pel fet que no s’allunya el condemnat de la seva família, mesura clau per a la seva rehabilitació, i no se l’envia a una altra comunitat com passa a l’Estat espanyol, on no hi ha unitats psiquiàtriques penitenciàries a cada autonomia. La unitat de Brians 1 està formada per tres nivells: a la segona planta, hi ha 10 llits per a aguts i 25 per a subaguts, i a la primera, n’hi ha per a pacients de mitjana i llarga estada. Dels 62 interns que hi ha actualment a la unitat, uns 22 estan complint una mesura de seguretat.
La majoria dels reclusos tenen esquizofrènia o trastorns personals. Això, combinat amb el consum de drogues, esdevé una bomba de rellotgeria. És el cas de l’Ismael, de 23 anys, que fa dos anys que està tancat a la unitat de Brians 1. Els metges li han diagnosticat una esquizofrènia, i amb el consum de drogues havia deixat de ser ell mateix, explica l’Ismael, que confessa que el van deixar sortir al carrer i va recaure, però ara acabarà la mesura en un centre obert, i sabent que té una malaltia però que no l’invalida per viure. El millor record que se n’endú –diu– “és haver actuat amb la coral de la unitat a l’Auditori”.
