RICARD CASTELLET “Barcelona juga la Champions com a ‘hub’ tecnològic europeu”

Soc un gran defensor de les xarxes socials perquè donen veu i són un altaveu múltiple. Fins ara qui tenia l’altaveu, en l’àmbit de comunicació, eren petites o grans corporacions i ara cada persona el té: pot comunicar, compartir coneixement. Estem a l’era de compartir. Ara el lideratge està més en això que no a tancar-te.

Barcelona Tech City neix de la visió d’un grup d’emprenedors que tenen clar que el futur depèn de les ciutats. Ciutats hub, tecnològiques, molt fortes en l’àmbit de coneixement i d’atracció. Hi ha emprenedors com ara Miguel Vicente, Carlos Blanco, Gerard Olivé, Dídac Lee, Lucas Carné i molts altres, que tenen la visió de potenciar i situar Barcelona en el mapa mundial dels hubs tecnològics. I ho han aconseguit, perquè tenim un ecosistema molt ric i interessant. Tenim pure players, empreses nascudes en l’entorn digital tecnològic, però també escoles de negoci molt potents, universitats que creen talent, grans companyies que són tractores, grans corporacions que ajuden a transformar digitalment les societats, i després, per sobre de tot, tenim una ambició, la il·lusió de situar Barcelona en aquest hub mundial on ja és.

Sí. Fa poc va sortir un estudi que ens situava en el número 5 en l’àmbit europeu darrere de Londres, Berlín, París, Amsterdam. Alguns estudis ens posen al 4 o fins i tot al 3. No són paraules maques o fum: és una realitat. Estem jugant la Champions League europea i ens podem sentir molt orgullosos.

Hem de treballar molt bé tres eixos. El del passat, la història de construir un relat atractiu de Barcelona com una ciutat tecnològica, de talent. El present, aquesta xarxa d’empreses tan potents, aquest ecosistema digital tecnològic, ser conscients d’això i potenciar-ho. I després el futur, que és marcar una estratègia molt ambiciosa per poder arribar a ser top 2 o 1. Si fem aquests tres punts, és possible.

M’agrada molt Holaluz, una empresa d’energia renovable i ecològica que està fent una aposta per transformar un sector com l’energètic. També hi ha Letgo, una empresa nascuda a Barcelona i que està liderant un mercat tan difícil com l’americà. Glovo, una start-up de referència europea i mundial. Wallapop, Tiendeo, Corner Job... N’hi ha moltes, de molt interessants. Pier01 té un gran projecte, que és un edifici que permet visualitzar aquesta capacitat i força de Barcelona.

Primer, a part de tenir una idea brillantíssima, valida si és el moment de llançar-la. Segon: els socis i l’equip. Sense talent no hi ha empresa. Són models innovadors que requereixen molt talent perquè funcionin. Parlo d’envoltar-te de gent amb qui complementar-te i treballar. Mai s’ha de tenir por d’envoltar-se de gent millor que tu, si ho són encara creixeràs més. I el tercer i potser més important és l’ambició. S’ha de pensar en gran, que des de Barcelona pots liderar una empresa que estigui a molts mercats i que sigui líder.

La teoria de les tres ones ajuda a explicar el que està passant. Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut tres ones que han canviat el món, els models de societat, econòmics i de comunicació. Una, la del neolític, va ser fa milers d’anys. La humanitat es comença a organitzar al voltant de comunitats, de ciutats, s’estableixen rols i tot canvia i creix a partir del concepte “comunitat”. Després de milers d’anys, hi ha una segona ona, que és la revolució industrial. Canvien els models de producció, de coneixement, de societat, etc. Passen milions d’anys entre la primera i la segona. Entre la segona i la tercera només han passat 100 anys. Som uns privilegiats. Hem viscut coses que, com a generació, no ens tocava. Els canvis s’han accelerat moltíssim. Recordo que vaig tenir el meu primer mòbil fa 20 anys...

Aconsello, convido tothom a saltar a la piscina a nedar, però hem de vigilar que hi hagi aigua. L’aigua és l’estratègia. Si penses com vols estar d’aquí a uns mesos aquesta és l’aigua que necessites per nedar. Per tant, no siguis inconscient, no et llancis sense una reflexió prèvia. És imprescindible fer-ho perquè els resultats siguin més ràpids i més bons.

Estem veient que l’ideal és l’equilibri entre l’on i l’offline. L’omnicanalitat. Les marques no només han de vendre per internet o no només a botiga. L’èxit està en la barreja dels dos mons. L’usuari és omnicanal i les marques han d’estar presents a cada punt de contacte amb nosaltres.

Serveixen per conèixer l’usuari, i és vital. Tens milions d’usuaris connectats a les xarxes i tu has de ser-hi perquè si no et perdràs coneixement i conversa, i després per fer negoci. Avui en dia, en el món start-up un dels canals més importants per llançar i validar un model de negoci és a través de les xarxes socials. És el canal més pròxim i amb resultats més immediats.

Amb una bona estratègia de continguts. Hi ha tres palanques per utilitzar. Una són els canals propis, on la meva marca genera continguts que han de ser cada cop més rellevants, més atractius i diferencials. Però aquests continguts, els veu poca gent i s’han d’ajudar amb altres eines o palanques. Aquí hi ha la número dos: els sistemes de pagament. No passa res per pagar per publicitat a internet perquè el meu contingut atractiu sigui cada cop més visible i segmentat. I la tercera gran palanca són els influenciadors. Som a la gran batalla de la prescripció.

S

ón persones que han conegut i entès el canal abans que ningú. És gent molt jove que, per exemple, va conèixer Instagram abans que tothom, que va saber crear un llenguatge youtuber, o de Twitter. Hi ha molta tipologia d’influenciadors. Hi ha líders d’opinió, hi ha sector més fashion o de moda, hi ha una gran diversitat. I ara estem en un moment molt interessant en què les marques s’apropen a aquests tipus d’influenciadors que han sabut crear una comunitat i tenir el que es diu engagement. No és tan important el nombre d’usuaris que tinguis com la interacció que tinguis amb ells. La capacitat d’influir, de prescriure.

Les dues coses. Si com a marca et penses que només amb publicitat tradicional pots guanyar la batalla, t’equivoques. Aquí hi ha les tres palanques que et deia: el contingut, la publicitat o pagar per estar en uns mitjans i la prescripció, la reputació. I avui en dia aquesta no és als canals propis, és a altres canals aliens.

Veure la qualitat del seu contingut i sobretot mirar el nivell d’interacció que té: si té comentaris o likes, si realment ha creat una comunitat. Però no sempre s’ha de mirar el volum de seguidors, també s’ha de vigilar si és afí als teus valors com a marca.