“Ens hem de connectar a experiències positives”

És un sentiment interior. Tots el podem identificar fàcilment, perquè estem predisposats a monitoritzar-lo. Els psicòlegs el definim com un sentiment de satisfacció amb la pròpia vida i amb un mateix, que és estable. Tenim dies millors i pitjors, però hi ha una línia contínua que es manté sota qualsevol circumstància.

Quan les coses van malament, les persones que millor s’adapten i són capaces de reaccionar amb resiliència i sense generar problemes psicològics són les que es mantenen obertes a aquestes experiències negatives. No evitar-les ni negar-les és fonamental. Alhora, també són capaces de mantenir rutines i experiències que els aporten elements positius. Potser no són experiències d’alegria esclatant, però sí de vincle amb altres persones, agraïment, emocions d’orgull, admiració... No perdre aquest contacte ajuda a una estabilitat que permet prevenir la depressió, i també per tenir més capacitat per trobar solucions. Les emocions positives ens ajuden a mirar les coses amb més distància i ens ajuden a resoldre millor els problemes.

Cada persona té inclinacions diferents, en funció del caràcter. Però hi ha aspectes universals: les relacions personals, poder fer coses que ens facin sentir útils ens aporta una sensació de valia molt rellevant. El contacte amb la natura activa l’energia positiva i genera un sentiment de serenitat, que ajuda a veure les coses amb més perspectiva.

Anar al bosc, segons ja sabem per diferents estudis, genera increments d’emoció positiva, serenitat, i ajuda a una introspecció sana. El que no s’ha demostrat és l’aplicació clínica sobre problemes de salut, però potencialment en l’entorn hospitalari pot ser molt rellevant tenir jardins.

Hi ha malalties amb un fort component genètic i de processos que es generen al llarg del temps i encara desconeixem. Tot i que hi ha un cert moviment, sobretot de pacients, que creu que sí que està relacionat, n’hi ha que no el desenvolupen tot i tenir els mateixos problemes. Però un matís: sí que hi ha estudis que indiquen que a partir dels 70 anys la sensació de benestar positiu prevé malalties com el declivi cognitiu i ajuda a la longevitat de la vida.

En el maneig de la tensió, quan és individual, es recomana fer més exercici físic, tècniques de relaxació i meditació. El millor és actuar abans que es compliqui i es generi una espiral que porti a desenvolupar malalties.

No podem revertir el que és negatiu en positiu, perquè ens pot portar a un carreró sense sortida. El que podem fer és mantenir-nos connectats a experiències positives; farà que les dolentes no ens afectin més de l’imprescindible.

És una reacció natural que ens predisposa a afrontar una amenaça. Però sovint se’ns oblida que la por és un avís, com la resta d’emocions, i no és necessàriament un reflex de la realitat. Per tant, ens hem de preguntar si aquest avís és correcte i, si ho és, què podem fer per protegir-nos.