Societat

opinió

Coeducació i drets de l’infant

Coeducar implica revalorar tant les qualitats masculines com les femenines

La Llei 17/2015 del 21 de juliol d’igualtat efectiva de dones i homes defineix la coeducació com l’acció educadora que potencia la igualtat real d’oportunitats i valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de dones i homes. Això haurà de ser en igualtat de drets, sense estereotips sexistes, homofòbics, bifòfics, transfòbics o androcèntrics ni actituds discriminatòries per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. Traduït a un llenguatge més col·loquial, la coeducació cerca trencar la jerarquia entre els gèneres, és a dir, la idea que els homes són més importants que les dones. Perquè, reconeguem-ho, aquesta situació de discriminació continua ben vigent.

Però per què abordem aquesta qüestió avui, 20 de novembre, Dia dels Drets de l’Infant? Doncs perquè avui és un bon dia per subratllar que la Convenció dels Drets de l’Infant reconeix el dret de tots els infants a no ser discriminats per raó de sexe (art. 2) i que l’educació (lleure, escola, ciutat, mitjans...) ha d’assumir el compromís d’educar en valors com ara l’amistat, la comprensió, la pau, el respecte, la cura i la igualtat entre sexes (art. 29). Tenim la certesa que en el nostre treball als esplais i a les escoles actuem amb contundència en vista de qualsevol comportament agressiu? Quants insults no aturem a temps? Els i les monitores som models de referència no sexista? En quina mesura som capaces de detectar i transformar actituds estereotipades? La coeducació és present en la nostra acció?

Coeducar implica revalorar tant les qualitats considerades masculines com les femenines, sense jerarquitzacions, i això no és una tasca senzilla. Núria Solsona, en el seu llibre Ni princeses ni pirates, esmenta que els darrers estudis indiquen que els infants, cap als 3 anys, ja han adquirit els hàbits de gènere, i a partir dels 4 o 5 anys també ja s’han interioritzat els rols discriminatoris i es reflecteixen en l’elecció que les nenes i nens fan dels jocs, dels contes...

Naturalment per trencar estructures tan arrelades ens cal temps. En alguns aspectes es veu que anem avançant però en d’altres, com ara l’abús de poder, l’assetjament o la discriminació de les diversitats afectiva i sexuals, sembla que avancem massa lentament o que fins i tot anem retrocedint. Però també ens cal convenciment i una educació (en sentit ampli) que incorpori més reflexió i més propostes encaminades a transformar els entorns en espais veritablement coeducatius.

Per treballar tots aquests aspectes, des de Fundesplai aquest curs impulsem la proposta educativa Encoratja’t. Per a la igualtat de gènere i la violència zero, que treballarem amb més de 85.000 infants i joves dels esplais i escoles on estem presents. Es tracta d’un programa educatiu que pretén sumar a la lluita contra les desigualtats per raó de gènere i la violència a partir dels valors que promou la perspectiva de la coeducació i mitjançant el desenvolupament d’activitats orientades a la reflexió i a la transformació social.

Encoratja’t és només un granet de sorra que se suma al treball de tantes i tantes entitats que formen part de la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere. Hem cercat la col·laboració de persones expertes i activistes, com ara la Gemma Lienas, que ha redactat uns relats que constitueixen l’eix d’animació de la proposta educativa, i el suport d’administracions i empreses com ara Abacus, que per Nadal engega una campanya contra els estereotips en el joc i les joguines i per donar suport a la proposta Encoratja’t de Fundesplai. Convidem a col·laborar-hi. Ho podreu fer entrant a Fundesplai.org



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a