“Sabia que si la nadala funcionava bé, el ‘ding-dong’ enganxaria molt”

És un encàrrec de la regidoria de Festes i Projecció de Ciutat, que lidera la regidora Neus Comellas. En un principi em van proposar fer una cançó per tota la campanya d’hivern, que va des de la Fira de Sant Andreu fins a l’Aixada i el carnestoltes, al febrer, però després la regidora va proposar acotar-ho i fer una cançó només per Nadal. I si era així havia de ser una nadala, una nadala que els nens poguessin cantar i que fos fàcil.

La intenció ja era aquesta. I, per exemple, a la gent dels Pastorets dels Carlins els ha encantat. Jo acostumo a fer la música que m’agrada, però també n’he fet molta per encàrrec: per documentals, per publicitat, per campanyes diverses... i, quan és un encàrrec, et poses el vestit de sastre per fer la cançó a mida i t’oblides una mica del que a tu t’agrada, però amb aquesta nadala m’hi he sentit molt còmode. M’agrada molt i la puc defensar amb molta dignitat. I m’agrada molt quan els nens de l’escola dels meus fills em demanen si soc el que ha fet la nadala o quan en el darrer festival 300 nens de primària la van cantar.

Sí. I el 29 de desembre la cantarem a les escales de Crist Rei amb més d’un centenar de persones, una barreja de nens i gent gran. Serà molt divertit. Farà molt goig. I tocarem amb una banda: vindrà Jordi Segon, que és company meu al grup Palance; en Pep Torras, que porta moltes corals d’avis; és molt possible que vingui Rosa Maria Ortega amb una coral de nens...

Oi tant! Però la cançó és prou fàcil i ho emmerdarem prou poc perquè surti bé.

M’agradaria que l’any vinent tornés a sonar una altra vegada. Que quedés com la nadala manresana i que cada any els nens la cantessin als festivals de música. Amb la regidora vam deixar molt clar des del primer dia que aquesta cançó no ha vingut a substituir La llum que portes dins, de Gossos, però sí a complementar-la. La de Gossos és la cançó de la campanya gran, la de Manresa Cor de Catalunya, i la nadala és un spin-off, una part petiteta d’aquesta campanya que la complementa.

Està entrant molt bé. Hi ha gent i escoles que m’han demanat els acords i la lletra. He fet una carpeta de Dropbox i l’he penjada a Facebook perquè ho puguin fer servir. N’estic molt content i m’ha fet molta il·lusió, sobretot quan veus la reacció de la gent. Hi ha amics que m’han dit que s’han sorprès a ells mateixos a casa cantant-la sense adonar-se’n.

Està fet expressament. És com el fum-fum-fum. Són d’aquelles coses que són un ganxo i que si funcionen saps que ho petaran molt. Sabia que si la nadala funcionava, el “ding-dong” enganxaria molt. I a la canalla els queda de seguida.

Ja tenia molt clar que la feia perquè fos de tothom. L’he fet perquè la gent la gaudeixi i la canti, i que en aquest sentit sigui universalment manresana o manresanament universal.

Aquesta és l’altra! Poc o molt ajudarà que tingui una mica més de projecció. Quan l’estava fent no ho sabia. Em van informar que sortiria per TV3 el dia de la presentació.

Es tracta una mica d’insuflar-se autoestima, però jo crec que no estem tan malament i que val la pena recordar-ho. A Manresa es fan moltes coses. I és un lloc de talent enorme. Prou de dir que a Manresa no s’hi fa res.

No. Al primer disc de Palance en teníem una, una nadala molt suau i de guitarreta. La vam colar perquè em venia de gust. I amb els Convidats també n’havíem fet alguna.

He fet de tot, com musicar poemes amb música electrònica. Però sóc popero de formació i per tradició, és el que he escoltat sempre, el que escoltava del meu germà. La música electrònica també m’agrada molt, però sóc bàsicament pop.