Societat

JOSEP RUAIX

SACERDOT, GRAMÀTIC I ESCRIPTOR

“La llengua ha perdut genuïnitat”

“Hem de lluitar per l’escola en català i la immersió lingüística”

“La gramàtica de l’IEC hauria d’haver estat més sintètica i clara”

L’autor de les “fitxes Ruaix”
El cognom de Josep Ruaix (Moià, 1940) és molt conegut per les cèlebres “fitxes Ruaix”, que en ple franquisme van ajudar molta gent a aprendre el català. El 1983 va publicar el llibre ‘Català fàcil’. Ha col·laborat en la gramàtica de l’IEC del 2016.

El jurat dels premis Martí Gasull i Roig ha atorgat el premi especial al sacerdot, gramàtic i escriptor Josep Ruaix i Vinyet per “la seva llarga trajectòria de fidelitat a la llengua” en àmbits com la gramàtica, la correcció, la traducció, la supervisió i l’estudi lingüístic. Ruaix rebrà el premi aquest 5 de febrer.

Què li suposa haver rebut aquesta distinció?
Un gran honor, perquè la Plataforma per la Llengua, que és qui m’atorga el premi, és una entitat que, des de fa uns 25 anys, treballa molt per la llengua. Jo en soc soci des de fa temps i estic admirat de la gran tasca que fa perquè el català, en tot el seu territori històric, s’usi en tots els àmbits. També estic content perquè succeeixo el senyor Albert Jané, a qui van atorgar l’any passat el premi especial del jurat. És amic meu i té un gran sentit lingüístic. En tercer lloc, m’agrada perquè, precisament, aquest any 2018 és l’any Fabra i se celebren tres efemèrides fabrianes: els 150 anys del seu naixement, el centenari de la publicació de la gramàtica de Fabra i els setanta anys de la seva mort.
A vostè se’l coneix per haver fet les “fitxes Ruaix” per aprendre català, que va publicar en ple franquisme. Hem avançat gaire des d’aleshores en el coneixement de la llengua?
Hem progressat en extensió, però no en intensitat. Des de la democràcia, el català s’ensenya a moltíssima gent i molta gent l’entén, però amb la globalització ha augmentat la influència del castellà i el coneixement de la llengua genuïna ha disminuït. Fa cinquanta anys, en general, el català que es parlava era més genuí encara que molta gent no l’havia estudiat a l’escola. Hem de lluitar més per la genuïnitat.
I què es pot fer per lluitar-hi?
La primera cosa és ser conscients que el català, des del punt de vista de la genuïnitat, es va degradant. I, a part de ser-ne conscients, hauríem de mirar de ser militants. Fixar-se en la manera com es parla i com s’escriu i mirar de fer-ho de la manera més genuïna possible.
En això, l’escola hi deu tenir un paper important.
Hi té un paper important, però l’escola no ho és tot. Jo tinc una reneboda que fa parvulari i en les tauletes que es mira hi ha molts vídeos de coses infantils que són en castellà o, fins i tot, en anglès, i menys en català. En canvi, quan jo era petit, a Moià tot ho fèiem en català, excepte la cosa purament acadèmica de l’escola. No hi havia televisió, ni internet, ni vídeos, ni DVD, ni tot això i, per tant, ens arribava més el català dels pares, dels avis i de l’entorn del poble.
Doncs ara es qüestiona el model d’escola en català.
Hem de lluitar per l’escola en català i per la immersió lingüística.
Vostè va col·laborar en l’última gramàtica de l’IEC, que va generar un gran debat. Com ho va viure?
Hi vaig col·laborar amb molt de gust, però penso que aquesta gramàtica no és el que hauria d’haver estat. Considero que haurien d’haver fet un tipus de gramàtica més sintètic i més pràctic, més semblant a la gramàtica de Fabra, de 1918, que és relativament curta. Han fet una gramàtica que és descriptiva i, a partir de la descripció, s’ha de deduir la normativa. És poc clara i poc pràctica.
L’altra gran polèmica va ser la de la supressió dels accents diacrítics.
Els diacrítics serveixen per a la claredat, per evitar ambigüitats i, és clar, si se’n treuen es creen ambigüitats. De manera que jo encara n’hi hauria afegit algun.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catalunya necessita, com a mínim, 19.000 infermeres més

Barcelona
Societat

Guinness de pintura sota l’aigua a la Fosca

PALAMÓS

El tercer sector genera ocupació tot i tenir menys recursos

barcelona
EDUARD GAIRÍN
ESTUDIANT DE LA UDG QUE PARTICIPARÀ AL RAID SOLIDARI UNIRAID DEL FEBRER DE L’ANY VINENT

“L’Uniraid és una prova solidària, però també ens fa créixer a nosaltres”

girona
Gastronomia

Girona torna a ser la capital culinària

Barcelona

Visita en 3D al campanar de la catedral de Girona

GIRONA

Dues novetats per tancar Sant Martirià

BANYOLES
Austràlia

Demanen perdó a milers de víctimes de pederàstia per haver-los donat l’esquena

SOCIETAT

Horrorland esgota totes les entrades de Halloween a Cercs