Perdre la por de fer el ridícul

Oferir als nois i noies la possibilitat de pujar a un escenari de veritat, en un teatre de veritat. Fer-los perdre la por de fer el ridícul, ballant junts, quan veuen que els altres cent setanta-nou es mouen com ells, pensen... doncs vinga, jo també! Fer que descobreixin nous arguments de vida, basats en obres de capçalera, històries que els faran pensar i fer-se grans.

Perquè les ganes de fer la UAP també són de veritat. El món no avançaria pas, si només féssim el que estem obligats a fer. De la dedicació voluntària i passional n’han sortit molts grans projectes. I d’això sembla que els professors de música en sabem alguna cosa...

Cada any, i ja en són deu, assistim al miracle: des de les primeres trobades de professors, en què tot està embastat, i en què ens mirem la Mercè i en Mon amb cara d’incredulitat per pretendre fer el que ens proposen amb 180 adolescents a dalt de l’escenari, pujant el llistó de la creativitat any rere any, tot observant la seva envejable complicitat. Gràcies a tots dos per creure en l’impossible.

La segona fase és la d’assajos conjunts, en què estan tots emocionats, amb un ull a les coreografies i un altre al material humà desconegut, d’altres instituts, qualsevol moment és bo per lligar una mica... Sorprenentment, les cançons es van sabent, les coreografies van prenent forma i el dia de l’assaig general fa tot molt de goig, i llavors ja tenim la certesa que ho aconseguirem, un any més.

Perquè els nois i noies s’encomanen de les ganes de fer coses, de la implicació en projectes que valen molt la pena, com la Cantata per la Pau. Als participants del cor general, els demanem disponibilitat, assajos a l’hora del pati... I d’aquesta colla de davant de l’escenari, què me’n dieu? El cor de cambra, diamants en brut amb un gran potencial, dedica dissabtes a la tarda a la UAP, amb la intuïció que estan formant part d’un projecte molt valuós.

Un esdeveniment d’aquesta envergadura ja té valor en si mateix, però la finalitat de la recaptació ennobleix el projecte i el fa encara més brillant. Un projecte potent, un alumnat il·lusionat i un professorat implicat, què més podem demanar?

Per molts anys més puguem continuar aixecant el teló de la UAP!