Memòria
Mig segle de l’embassament de Susqueda
Susqueda ‘reneix’ a tocar de la presa
Veïns del municipi instal·len al costat del pantà la reproducció a escala del relleu de la zona i l’emplaçament de l’antic poble, testimoni del passat
El topònim de Susqueda resisteix, mig segle després, donant nom al municipi que integren tres grans veïnats –el Far, el Coll i Sant Martí Sacalm–, però amb el poble principal submergit des de 1968 sota les aigües de l’embassament. Per això, una de les accions més simbòliques per commemorar el 50è aniversari de l’entrada en servei de la presa va culminar ahir, amb la instal·lació de la maqueta a escala que reprodueix fidelment el relleu de les muntanyes i cingles del congost de les Guilleries i situa la petja de l’antic poble, al fons de la vall, avui negada per les aigües. L’alcaldessa, Eva Viñolas, va destacar que servirà per recuperar la memòria del poble entre els nombrosos visitants que s’acosten cada setmana a la presa. A diferència de Sau, on la torre del campanar sovint recorda la presència de l’antic assentament, són pocs els que coneixen el destí paral·lel de Susqueda. Només un cop, des d’aleshores, les restes van arribar a emergir pel baix nivell de l’aigua durant una sequera als anys setanta del segle passat.
Mig centenar de persones, algunes de les quals habitants del desaparegut Susqueda, van assistir a l’estrena de la maqueta, que volien posar al mirador que hi ha alguns centenars de metres riu amunt, però finalment s’ha emplaçat a tocar de la presa, millor protegida del risc de vandalisme per les càmeres de videovigilància. Entre els membres de la comissió del cinquantenari, la maqueta ha ocupat especialment Albert Roura, David Saubí i Gerard Roca, aquest darrer responsable de la pintura amb pigments preparats per a l’emplaçament a la intempèrie. El calaix de protecció és de policarbonat, un material més dur que el vidre, amb l’objectiu que resisteixi bé el pas del temps.
Alguns dels darrers veïns del poble, molts dels quals encara retornen periòdicament a la presa, ahir comprovaven que carrers, ponts i antics masos fossin a lloc en la reproducció. De passada, la jornada va servir per instal·lar una trentena de caixes niu per al refugi d’ocells a la primavera. La pròxima cita serà al març, els dies 16 i 17, quan obriran a visites de grups –de 50 persones i amb inscripció prèvia– la grandiosa sala de columnes a l’interior de la presa.
