Franc Carreras “El mòbil pot ser una arma de distracció massiva o de creació massiva”

El congrés d’aquest any ha estat molt memorable. Poder veure les possibilitats de les xarxes 5G sense sortir de la ciutat és un privilegi per als que apostem per la digitalització. El que més m’ha impressionat ha estat veure com pot ajudar sobretot el món de la salut, permetent que un metge pugui operar a distància gràcies a l’alta velocitat de transmissió de dades.

Després de parlar amb diversos dels assistents d’arreu del món, no tinc cap dubte que Barcelona seguirà sent la seu preferida per molts. Estic molt orgullós que la meva ciutat sigui un referent en la tecnologia clau de la primera meitat d’aquest segle i res no em fa pensar que mereixem perdre aquest protagonisme que ens hem guanyat davant del món.

Sens dubte. Ens ha tocat la revolució digital i hem d’agafar-la amb actitud positiva i veure-ho com una oportunitat. Hem d’ensenyar, sobretot als joves, tres coses: passió per la tecnologia, ser professionals independents i parlar anglès. Hi ha gent que veu la tecnologia com una amenaça i està perdent l’oportunitat de treure’n l’avantatge. Dient independència professional, parlo d’emprenedoria, però també de treball per projectes i des de qualsevol lloc. I l’anglès és el llenguatge del món...

La màxima! Tot canvia molt de pressa, ens obliga a estar al dia, molt actius, i a aprofitar les oportunitats. Hi ha un tema important que és el de l’edat. Es parla dels mil·lennistes però molt poc de la meva generació, la generació X, que és la dels nadius digitals de veritat. Vam néixer o començar a treballar al mateix temps que internet, i estem començant a protagonitzar la revolució digital. Són els de 40 anys els que porten les start-ups més importants del món. Està començant a passar amb les empreses i també amb la política. L’oportunitat està en la generació X.

Vaig estudiar als EUA en l’època del puntcom. Quan va sortir MySpace, la primera xarxa social per connectar músics amb els fans, i YouTube, estava treballant en una companyia discogràfica, i ho vaig viure en primera persona. Després a Facebook, Twitter, Instagram, els comptes més importants eren de músics. Al tornar aquí els meus exemples a classe eren tots de música, perquè les dinàmiques d’influència que fan que una cançó sigui popular o un artista conegut, són les mateixes que fan servir les marques o les start-ups per donar-se a conèixer.

Va ser el primer contacte amb la influència de veritat. Quan publicàvem alguna cosa d’aquestes persones, arribàvem a molta gent! Per sort en aquella època ells no eren molt actius, perquè ja hem vist el que passa amb segons quins personatges públics quan els dones les claus del Twitter i el mal que es poden fer. Llavors ens necessitaven a nosaltres. Ara ja ho fan directament i l’únic que podem fer és ajudar-los en l’estratègia.

Quan surt una nova tecnologia l’actitud és “Com li puc treure el màxim partit?”, “Com em pot fer més competitiu?”, “Com puc fer alguna cosa diferent?”. Al tornar encara hi havia molta gent que deia que preferia no saber res de xarxes socials, que era massa feina. Hem d’aprendre, a veure-ho com una oportunitat i fer tot el possible per aprofitar aquest moment tecnològic que estem vivint.

Sí, vaig decidir tornar a casa per mar i durant el viatge vaig conèixer molts usuaris d’una xarxa social nàutica que havia creat! Ho explicàvem tot per internet. Vam ser els primers influencers nàutics! Però el més maco va ser que la gent que ens seguia va fer una contribució i vam poder construir dos pous d’aigua potable a Àfrica. Va ser una experiència molt completa i apassionant.

Tots tenim un potencial digital i hi ha hagut persones que l’han sabut seguir des del principi. Jo ho vaig fer de manera experimental, perquè em dedico a això: si ajudo les marques a tenir influència, hauria de tenir-la jo també, no? També he de dir que un cop a l’any durant deu o quinze dies em desconnecto del tot.

He acabat desenvolupant un mètode que fa que si s’aprofita el temps d’una manera adequada es pot aconseguir augmentar aquesta influència. La clau és utilitzar els nostres contactes, gent que ja coneixem. Desbloquegem el telèfon 150 vegades al dia; si trobem la manera de connectar amb la gent del nostre entorn a través del mòbil, és una gran oportunitat. Ara estic centrat en el projecte Mamis Digitales. Amb la meva sòcia hem creat una comunitat de mares que volen una feina flexible. Ara tenim quasi 200 mares de tot l’Estat espanyol que treballen com a freelance en gestió de xarxes socials.

El mòbil pot ser una arma de distracció massiva o una arma de creació massiva. Tots en tenim un, amb una tecnologia més avançada que la que es va fer servir per arribar a la Lluna. Per què no l’estem fent servir per crear? Els humans tenim tendència a deixar-nos entretenir d’una manera que no porta enlloc, però ens hem de forçar. Si ensenyem els joves a fer-lo servir com una arma de creativitat, és molt positiu. Les meves filles fan vídeos de stop-motion amb les seves joguines, en un moment!

És una etiqueta que faig servir al costat de frases com ara “Les idees són com papallones: fràgils, impredictibles, fascinants, però si no les caces, volen i s’escapen!” Tots tenim alguna cosa per dir i molt sovint ens passa pel cap i la deixem passar. I la clau és, justament: “Quan tinguis una idea guarda-la i ja la trauràs.” Si vols guanyar influència per internet, aquesta és una manera de fer-ho. Tinc un bloc de notes al mòbil on apunto totes les idees i és el que m’ha permès arribar a més de 100.000 seguidors a Twitter. Vaig estar dos anys publicant una frase cada dia.

El que val és quan els financers són els clients. A mi el que m’apassiona no són les reunions amb els inversors, són les accions directes amb els clients, aconseguir trobar-los! És molt gratificant quan crees un negoci que resol un problema, quan emprenem, que siguin els teus clients els que et financin i aleshores et dediques a servir-los al màxim.

Una vegada un client em va demanar una cosa que jo no sabia, però la vaig trobar a Google mentre parlàvem. Veig cada dia que el que importa és tenir el criteri, aprendre a buscar informació, contrastar-la i crear opinió.

La nova tendència és el podcast. Crec que aquest és el nou entorn social en què es desenvoluparà influència nova i nou coneixement. L’àudio, que és l’última frontera que encara no ha sigut revolucionada. L’oïda és el sentit humà més emocional. Per explicar certes històries i connexions, la ràdio crec que té una màgia diferent que no té cap altre mitjà.