Societat

societat

estudi de població

24 pobles gironins superen el 20% de població estrangera

Tot i el descens dels últims anys, la demarcació acapara el 40% de localitats catalanes amb un índex superior al 20% i hi ha nou municipis gironins que tenen més d’un 30% d’habitants d’origen forà

Set dels deu municipis del país amb un índex més alt són a Girona
Celrà i Flaçà són dels pocs on ha pujat l’índex des del 2012

Hi ha 24 municipis de la demarcació de Girona on els habitants d’origen estranger suposaven més del 20% de la població en data 1 de gener del 2017, segons dades del padró fetes públiques recentment per l’Idescat. Són un 37% menys de localitats respecte a cinc anys abans (a principis del 2012, hi havia 38 pobles a les comarques gironines amb més d’un 20%), però Girona continua sent, de molt, la demarcació catalana líder: set dels deu municipis del país amb un índex més alt són aquí, i els 24 pobles gironins amb més d’un 20% d’habitants forans suposen un 40% del total de municipis catalans en aquesta situació.

En el rànquing gironí de l’any passat destaquen Castelló d’Empúries, on el 43,6% dels ciutadans són immigrats; Salt, on ho són el 37,1%, i Sant Pere Pescador, amb un 37%. Són tres dels quatre municipis amb un percentatge més alt de població estrangera de tot Catalunya. Només els supera Guissona, a la comarca de la Segarra, que en té un 49,7%. A banda de Castelló d’Empúries, Salt i Sant Pere Pescador, hi ha quatre poblacions gironines més on se supera el 30% de població estrangera –Lloret de Mar (34,3%), Ullà (34,2%), la Jonquera (33,3%) i l’Escala (33,3%)– i dues més on l’any passat es va quedar just per sota –Roses (29,5%) i Castell-Platja d’Aro (29,4%).

En nombres absoluts, el municipi gironí amb més població estrangera és Girona, amb 18.286 (18,47% de la població total), seguida de Lloret (12.641), Figueres (12.154) i Salt (11.075).

Evolució

El 2012 hi havia 38 municipis gironins per sobre del 20%, i hi havia una població, Castelló d’Empúries, on eren majoria: el 50,11%. En cinc anys, però, hi ha hagut un descens bastant generalitzat. La mitjana a la demarcació ha passat del 21,41% al 18,64%. Això suposa un descens, en termes percentuals, del 12,94%. Entre els 38 municipis que el 2012 estaven per sobre del 20%, ara n’hi ha alguns que ben just superen el 10%, com Jafre (10,18%) i Sant Ferriol (10,96%). En poblacions un xic més grans, destaquen els descensos de Cadaqués (del 33,46% al 24,48%) i Pals (del 28,28% al 19,93%).

Al costat contrari, hi ha dues poblacions que el 2012 no arribaven al 20% de població estrangera i ara sí. Són Celrà, que ha passat del 18,27% al 21,99%, i Flaçà, que ho ha fet del 18,97% al 21,71%. També s’ha trencat la tendència generalitzada de descens i han crescut els índexs al Port de la Selva (del 22,26% al 22,98%) i a Vilamacolum (del 16,61% al 20,62%).

Líders de Catalunya

La mitjana gironina del 18,64% de població estrangera supera de molt la mitjana catalana, que se situa en el 13,78%. El percentatge més baix és el de Barcelona (12,76%), mentre que, per la seva banda, Tarragona (14,86%) i Lleida (16,53%) superen la mitjana catalana, tot i que queden molt lluny de Girona. De fet, un 13,53% dels immigrats del país viuen a les comarques gironines, quan en termes generals la demarcació representa només el 10% de la població catalana.

Tot això també es tradueix en clau local: Girona és la demarcació catalana que té més municipis amb alts percentatges de població estrangera. Set de les deu localitats amb índexs més elevats són a les comarques gironines (a banda de Guissona, els altres dos pobles són la Portella, al Segrià, amb un 34,89%, i Pratdip, al Baix Camp, amb un 32,59%). Si ampliem el radi, entre els 25 primers, més de la meitat (13) són gironins i no n’hi ha cap de barceloní. Cal anar fins a la posició 33 del rànquing per trobar-hi una localitat barcelonina, Vic (24,48%).

En tot Catalunya, hi ha 59 municipis que tenen més d’un 20% de població estrangera. Les 24 localitats gironines suposen el 40,7% del total. De lleidatanes, n’hi ha 18 (30,5% del total); de tarragonines, 14 (23,7%) i de barcelonines, només 3 (5,1%).

Els que menys

Al cantó contrari, cal dir que a la demarcació de Girona hi ha 44 municipis per sota del 5% de població estrangera. Destaca el cas de tres pobles petits, on, com que hi ha menys de quatre immigrats, l’Idescat ni els comptabilitza: Ogassa, Vidrà i Sant Andreu Salou.

LES XIFRES

38
pobles gironins
superaven el 20% de població estrangera l’any 2012. Castelló d’Empúries arribava llavors al 50,11%.
13,53
per cent
dels immigrats del país viuen a la demarcació, la qual sols representa el 10% del total de la població catalana.

Descens durant el 2016 a la Selva i l’Empordà, i augment a la resta

L.A

L’Alt Empordà, amb un 24% dels habitants d’origen forà, es manté com la comarca gironina –i segona de tot Catalunya, darrere la Segarra (25,2%)– amb més població estrangera. També és, però, la comarca gironina on més va disminuir la població estrangera al llarg del 2016: un 3,9%. En nombres absoluts, entre l’1 de gener del 2016 i l’1 de gener del 2017, els habitants estrangers de l’Alt Empordà van passar de 33.592 a 34.948, 1.356 menys. Hi va haver dues comarques gironines més on l’índex va baixar, tot i que amb menys força: el Baix Empordà, on hi va haver un descens de l’1,1% (286 menys), i la Selva, amb un -0,4% (-124). Totes dues, però, es van mantenir molt per sobre de la mitjana catalana, amb el 18,8% i el 18,2%, respectivament.

El Gironès va continuar sent la segona comarca gironina –i la tercera catalana– amb més població estrangera. Va guanyar 591 estrangers (un augment de l’1,7%) i l’índex es va situar en un 19%. També va créixer la població forana al Pla de l’Estany (un 0,3%, 14 estrangers, fins a un 13,8%) i a les dues comarques gironines amb índexs més baixos que la mitjana catalana: el Ripollès, amb un 4% (76), fins a tenir ara un 8%, i la Garrotxa, amb un 1,7% (140), fins a tenir un 13,6%.

L’Idescat destaca especialment les comarques on un de cada cinc menors de 15 anys és estranger, i n’hi ha dues de gironines: l’Alt Empordà (23%) i el Gironès (20,5%). També subratlla que hi ha dues comarques gironines amb un índex de majors de 64 anys de nacionalitat estrangera molt superior a la mitjana catalana: l’Alt Empordà, on ho són el 15,5%, i el Baix Empordà, on ho són el 9,6%. A tot Catalunya, els estrangers només representen el 2,8% del total de la població en aquesta franja d’edat.

D’altra banda, la nacionalitat estrangera amb més presència a la demarcació gironina continua sent, de molt, la marroquina, que representa el 25,88% del total d’estrangers. És la majoritària a totes les comarques gironines, excepte a la Garrotxa, on ho és l’índia. La segona nacionalitat estrangera a la demarcació és la romanesa (9,94%); la tercera, l’hondurenya (6,81%), i la quarta, la gambiana (5,08%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

En marxa un operatiu antidroga per desmantellar dos narcopisos a l’Eixample

barcelona
la videoteca

Quan en un avió et donen instruccions que fan riure... o que fan por

Sant Julià reclama, en una moció, unes atraccions inclusives

sant julià de ramis

Amics del País demana un pacte per Barcelona

barcelona
L’ESCALA

Vint anys de Canal 10

MARTA MASÓ
CAP DE CANALLA DE LA COLLA CASTELLERA DE MARRECS DE SALT

“El món casteller, per a la canalla, és una autèntica escola de la vida”

girona

Hinojosa de Sarrià ha invertit dos milions d’euros en millores

sarrià de ter

La Fira de Sant Martirià de Banyoles, més potent que mai en la quarantena edició

BANYOLES
societat

La Cursa de la Dona restringirà els regals “sexistes”