MARIO BRUNO
SÍNDIC DE L’ALGUER
“L’alguerès ha de ser una llengua viva i no folklòrica”
“La generació dels pares no va entendre que el bilingüisme a l’Alguer era una riquesa”
“Arran de l’1-O molts mitjans italians es van recordar de nosaltres i van quedar parats de la nostra pertinença reconeguda a la comunitat de la llengua catalana”
“Quan els joves van a Catalunya parlen català, fins i tot els que no ho fan a casa”
El llaç del català
Mario Bruno és l’exemple viu de la situació del català a l’Alguer. El parlava amb els avis i, en canvi, els seus pares, de llengua algueresa, li parlaven en italià. Ara, des del seu càrrec de síndic de l’Alguer, malda per fer del català una llengua viva i li brillen els ulls quan explica que les obres de teatre en alguerès sempre omplen. I, és clar, porta el llaç groc, en solidaritat amb la repressió dels germans de l’altra riba de la Mediterrània.
La Plataforma per la Llengua ens ajuda a fer que, de mica en mica, tots parlem en català
La Plataforma per la Llengua ha llançat el disc Mans manetes de cançons en català per als nens de l’Alguer, que el van presentar en un concert al teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat en presència del síndic de l’Alguer, Mario Bruno
Les dades de l’enquesta d’usos lingüístics de l’Alguer del 2015 diuen que un 24,1% dels algueresos tenen l’alguerès com a llengua inicial i un 50,5% el saben parlar, però només un 8% l’usen amb els fills. Per què passa això?
La generació dels nostres pares, entre ells parlaven alguerès i van començar a parlar en italià amb els fills, que era la llengua que es parlava a l’escola, i no van entendre que el bilingüisme a l’Alguer era una riquesa. Amb els avis jo només parlava en alguerès. El meu pare i la meva mare parlaven entre ells en alguerès, però amb nosaltres en italià. Aquests anys hem fet una obra de recuperació de la llengua, però no n’hi ha prou. El català ha de ser una llengua viva, no una cosa del passat, folklòrica. Des de fa uns dies hi ha un vol directe de Barcelona a l’Alguer. Esperem que això hi ajudi.
De quina manera?
Els joves tindran la possibilitat de venir a Catalunya i adonar-se que el català és una llengua que parlen deu milions de persones al món i és un valor. Quan van a Catalunya parlen català, fins i tot els que no el parlen a l’Alguer!
Hi ha un increment de l’interès pel català entre els joves els últims anys?
Hi ha un interès, però entre ells no parlen el català. Hem de fer que torni a ser la llengua viva de la ciutat i no només al mercat i a la ciutat vella. Hem de provar de parlar-lo encara que creguem que no ho fem prou bé. És important també per a l’economia.
Per a l’economia?
Sí. L’Alguer té una vocació internacional i crec que la llengua ens donarà la possibilitat d’estar en primer pla. Estem demanant el reconeixement de la Unesco i la llengua catalana ens ajuda també en això. És una particularitat que no té ningú.
Quin és el panorama de mitjans de comunicació en alguerès?
Hi ha un lloc d’internet que tradueix els diaris de l’italià a l’alguerès, una televisió, una ràdio, que emet en alguerès cada dia a càrrec d’un periodista que es diu Miquel Serra que també fa uns documentals en alguerès a YouTube.
I a l’escola?
El català és optatiu. Depèn de la voluntat de cada mestre. Ara estem duent a terme un projecte amb les escoles en què més de cent mestres s’han format per ensenyar català als minyons. Ho fan fora de l’horari escolar i sense cobrar. Esperem que amb els 200.000 euros que la regió ha posat a la nostra disposició per fer política lingüística podrem ensenyar català també en horari lectiu.
Quines mesures de política lingüística prendran?
La llei 482 reconeix el català de l’Alguer i la regió autònoma de Sardenya ha decidit posar la seu de l’oficina lingüística a l’Alguer i no a Càller, que és la capital de Sardenya. Des del municipi dirigim la política lingüística, que té com a prioritat ensenyar el català a l’escola.
Com es veu des de l’Alguer la situació política de Catalunya?
La veiem amb preocupació, però crec que Catalunya ha emprès un camí que és irreversible. A nosaltres també ens ha afectat perquè la seu de la Generalitat a l’Alguer es va tancar, com tota la resta, tot i que vam dir que no és una seu com les altres. A Itàlia, des de l’octubre, molts mitjans es van recordar de nosaltres i van quedar parats que a l’Alguer es parlés català i tinguéssim aquesta pertinença reconeguda a la comunitat de la llengua catalana.
De quina manera ha ajudat el projecte ‘Mans manetes’ a l’alguerès?
La Plataforma per la Llengua fa una feina magnífica per l’Alguer. Esperem que continuïn ajudant-nos a parlar tots, de mica en mica, l’alguerès, no només al mercat i a la ciutat vella.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
