A Catalunya hi ha 103.214 establiments comercials, segons el cens del 2017, quasi un 2% més que l’any 2016. La meitat de les botigues tenen menys de 65 m² i una de cada quatre no arriba als 34 m², cosa que confirma, com diu sempre la patronal Pime Comerç, que el petit i mitjà comerç, majoritàriament familiar, representa el 95% del total del país.

La immensa majoria dels establiments comercials –el 93,1%, que representen el 83,8% de la superfície de venda– estan situats dintre d’una trama urbana consolidada, és a dir, que la majoria de l’oferta comercial està integrada dins els nuclis de les ciutats o pobles, un dels trets que identifiquen el model de comerç a Catalunya. Les localitats amb botigues als seus carrers, doncs, continua sent una realitat a Catalunya, cosa que no passa ja en molts altres indrets de l’Estat i d’Europa, on els centres urbans han quedat buits de comerç (a excepció de quatre botigues turístiques) i per anar a comprar les persones s’han de desplaçar amb cotxe fora, a zones comercials específiques de l’extraradi.

A Catalunya de mitjana hi ha 13,66 botigues per cada 1.000 habitants. La ciutat amb més botigues és, òbviament, Barcelona, que en té 27.155, tot i que si analitzem la densitat del comerç a la capital catalana no és la més elevada, ja que hi ha 16,75 comerços per cada 1.000 habitants; és una densitat inferior, doncs, a la d’altres capitals com Granollers o Girona, que tenen 18,17 establiments per cada 1.000 habitants i 16,82 establiments per cada 1.000 habitants, respectivament.

Totes aquestes dades consten en el Cens d’Establiments Comercials, una eina estadística, elaborada per la direcció general de Comerç i el Consell General de Cambres de Catalunya, que es va donar a conèixer la setmana passada en el marc de la Setmana del Comerç. El secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, va destacar, durant la presentació del cens, la rellevància del comerç a Catalunya, “com a sector econòmic, com a element vertebrador de les nostres ciutats, i més enllà d’això, com a quelcom que forma part del moll de l’os de la nostra societat”. Aregio va assenyalar: “El Cens d’Establiments Comercials ens ajudarà a emprendre polítiques comercials que ajudin, sense anar contra el vent i adaptant-nos als canvis, a preservar l’essència del nostre model de comerç.”

Una de les dades que el cens posa sobre la taula és que hi ha 98 municipis sense oferta comercial. En aquest sentit, la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, va reconèixer que aquesta “és una tendència que s’està donant entre municipis petits”.