Un grup de voluntaris ajuden refugiats a integrar-se a la Garrotxa
Una part dels 24 asilats que hi ha a la comarca disposen des d’ahir del suport de 17 homes i dones del país, que els acompanyaran en el procés
La integració de les persones refugiades que han arribat a la Garrotxa va entrar ahir en una segona fase, després dels primers mesos d’estada dels nouvinguts al país. A partir d’ara, una part d’aquests 24 asilats rebran el suport de 17 voluntaris, que els acompanyaran en el procés de fer-se un lloc en la societat catalana, que inclou, per exemple, la recerca d’un habitatge propi i d’un lloc de treball. Una trobada entre ells, feta ahir a la tarda a l’ajuntament d’Olot, va escenificar l’inici de l’acompanyament, o mentoria, com s’anomena oficialment.
Els mentors s’han seleccionat entre 33 aspirants. Aquests voluntaris, formats de manera específica, s’han compromès a dedicar als nouvinguts un mínim d’hores setmanals, però, a diferència del que passa en altres països, no hi han de posar diners. “La part econòmica l’assumim nosaltres”, va aclarir a la premsa el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, que va aprofitar per fer una crida perquè més gent col·labori en la iniciativa. A tot Catalunya ara mateix hi ha 332 voluntaris acompanyant uns 200 refugiats.
A la Garrotxa hi han arribat 24 asilats, de nou nuclis familiars diferents, set dels quals amb menors. Procedeixen de Rússia, Geòrgia, Síria, Veneçuela, El Salvador i Hondures, d’on van haver de marxar o bé arran d’una guerra o bé per una persecució política. En la seva primera etapa d’estada aquí, han viscut agrupats en habitatges d’Olot i de la Vall de Bianya. De la gestió se’n cuida la fundació Cepaim, mentre que el finançament es fa a través d’uns fons europeus que gestiona el govern estatal. L’ajuda pot durar un màxim de 18 mesos (excepte en casos concrets), un període de temps que, en opinió de la Generalitat, és insuficient. Sobre això, Amorós va fer notar que la Generalitat ha creat un segon programa d’acollida per aplicar a continuació de l’inicial que inclou el dret a la renda mínima garantida i a l’accés a l’habitatge, “com qualsevol ciutadà de Catalunya”.
En l’acte d’ahir hi van participar, a més d’Amorós, el regidor d’Olot Pep Berga; l’alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixac, i el tècnic de Cepaim Amadou Bocar Sam.
LA XIFRA
“No tenia ni idea d’on era Olot”
El veneçolà Jorge, una de les persones refugiades a la Garrotxa, va arribar l’any passat a l’Estat espanyol en avió, amb la seva dona i les dues filles. “Va ser dur deixar la resta de la família i els amics allà”, rememorava ahir. Per pagar els bitllets d’avió van haver de vendre tot el que tenien. L’entrada a l’Estat la van fer com a turistes, però passada la duana de Barajas es van adreçar a la policia de l’aeroport i van demanar asil. Un cop acceptada la seva condició de refugiats, els van dir que els havia tocat anar a Olot. “Olot? No tenia ni idea d’on era, vaig haver de buscar-ho a internet.” El que li va estranyar més –va admetre– és que s’hi parlés un altre idioma, i la temperatura. “Els 23 graus d’avui és la mínima que teníem a Veneçuela”, va dir, rient.De mica en mica es van adaptant, per exemple jugant al rugbi, la seva passió, al club Garrotxa-Banyoles. Assegura que ara són feliços: “Això és el paradís.”
