Societat

El primer pas per ser reconegut

És el punt de partida del període de tres anys que calen per obtenir una autorització de residència i treball, i dona accés a serveis fonamentals

Empadronar-se és el primer pas perquè les persones immigrades puguin ser reconegudes i la manera de poder accedir a drets, com ara la cobertura sanitària o l’escolarització. També és l’inici del llarg procés per obtenir, més endavant, una autorització de residència i treball. Inscriure-s’hi representa el primer pas que han de realitzar per poder acreditar la seva residència al país d’acollida. El paper dels ajuntaments no és valorar la situació administrativa de les persones que s’hi registren ni tampoc el títol sota el qual resideixen en un habitatge determinat, sinó verificar que compleixen els requisits necessaris per ser-hi, que són: disposar d’un document identificatiu i residir habitualment al municipi.

Per obtenir una autorització de residència i treball cal haver residit durant tres anys al territori. El padró és el punt de partida per a aquest període. Si les persones immigrades no s’empadronen, tindran problemes en el futur per acreditar el temps d’estada al país. L’empadronament també garanteix, almenys a Catalunya, l’accés a la sanitat pública: per obtenir la targeta sanitària es necessita estar empadronat en algun municipi català. La preocupació entorn de la problemàtica del padró és compartida per entitats diverses arreu de l’Estat. Els serveis d’acollida troben moltes persones que tenen dificultats per empadronar-se perquè no aconsegueixen l’autorització del titular de l’habitatge on resideixen o algun altre document que acrediti que són veïns, com ara alguna factura de subministraments.

Malgrat que el marc legal vigent és flexible en aquest tema, la fluïdesa del procediment depèn de la voluntat de cada ajuntament. La llei preveu, fins i tot, l’empadronament de persones sense domicili fix. És evident que hi ha prou eines perquè els ajuntaments puguin fer aflorar aquesta realitat i no li donin l’esquena. Les persones s’han d’empadronar als municipis on viuen realment i no veure’s forçades a fer-ho en municipis on el tràmit és molt més senzill malgrat no residir-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona