Societat

JORDI CANTALLOPS

President colla Ball de Diables de Mataró

“De diables n’hi ha molts, però de Basiliscos, pocs, i de foc som els únics”

Una colla d’amics van decidir fer-se diables i evolucionar cap al ball tradicional. S’han fet seva la comparsa amb figura pròpia, el Basilisc, que torna a reunir a Mataró bèsties de tot Catalunya

Primer sou colla de diables i el ball tradicional arriba amb els anys. Per què?
Vam néixer el 2004 participant als barris i en l’Escapada a Negra Nit, per Santes, quan hi ha totes les comparses de foc. El 2009, però, es volia canviar la normativa de foc i totes les colles de Catalunya vam pujar a Berga per fer pressió i aconseguir salvar els correfocs. El mateix any, però, no ens van deixar sortir per la festa major a Mataró, i aquí és el punt d’inflexió per a la colla.
Canvi de model?
Volem aportar el valor tradicional. Ens atrau més que ser colla de diables que a molts municipis apareixen amb la recuperació de la democràcia. A Mataró, ja hi ha els Botargues i les Diablesses, que només són dones. Per això anem cap al model del ball tradicional, i això ens obliga a repensar tota la comparsa.
I per on es comença?
Crear els personatges i canviar el vestuari que dissenya l’Amadeu Farré, que ja havia fet els del ball de diables de Vilafranca. Busquem uns tabals tradicionals de fusta i pell, amb un únic toc que ens acompanya tota la cercavila. Som els quatre tabalers, un abanderat, els diables, Llucifer, la Diablessa i el Botafoc.
Recupereu un ball parlat. Us heu guanyat el públic o costa?
El 2012 ens vam presentar a l’acte de l’Encesa amb uns versots que van marcar el to crític i satíric. Un any després vam incorporar el ball parlat adaptant el text de Serrallonga i situant a plaça els personatges com es feia antigament a Mataró. La tradició es remunta a l’època medieval, en què s’explicava l’enfrontament entre el bé i el mal, l’àngel Miquel i Llucifer. L’Església s’ho feia venir bé i sempre els àngels guanyaven...
I els versots satírics us posen en un compromís?
A l’inici ens portaven problemes perquè alguns polítics no entenien que davant de l’alcalde anéssim a posar el dit a la nafra. Però és el que toca per festa major, i a vegades la veritat no agrada, tot i que mirem de repartir a parts iguals.

Vau fer una mostra de balls centenaris. Hi ha molt nivell?

Van venir fins a nou colles que no han deixat mai de fer representacions i no deixen de ser l’elit. Això ens va animar, i per Santes convertim l’Encesa en una mostra de cultura popular que admirem. Ens ha visitat el seguici de l’Arboç, de Torredembarra, el carnaval de Solsona o l’any passat Girona.
No vau parar fins a tenir una figura pròpia. Quina és la relació que té amb els diables?
Vam néixer agafats de la mà, tot i que no la vam construir fins al 2014. Ara és la nostra cuca, i ens dona molta visibilitat. De colles de diables n’hi ha moltes, però de Basiliscos a Catalunya només són quatre, i de foc, som els únics. La colla és una, però són comparses independents. Ella va amb un tipus de pirotècnica, un pas i un ritme. Té el seu caràcter i protocol, i ens agrada que surti amb la seva personalitat.
Tot i això, no se us compta entre les comparses institucionals...
No hauria de ser així. Tenim un ball de diables que forma part del seguici festiu, i no es pot negar. La cultura popular la fa el poble, no una institució, no es pot frenar l’accés a la cultura popular, i això a Mataró ens passa. Les Santes és una festa molt jove i s’hi han anat incorporant comparses i no ha passat res. S’ha de generar un debat que s’ha negat. I això és el pitjor.
I per què organitzeu la segona mostra del bestiari?
Per reconèixer altres bèsties molt joves que són vives, coincidint amb els cinc anys del Basilisc. Per un costat hi ha les figures més realistes amb origen bíblic com el Lleó del Vendrell, la Mulassa de Falset, el Bou de Vic i l’Àliga de Tàrrega. Per l’altre, les més fantàstiques, que representaven més el mal, com el Drac de Granollers, la Cucafera de Reus, el Griu de Tarragona i el Basilisc de Valls. Els cavallets de Manresa no s’han quedat tot i que van venir a la cercavila. Tenen una tradició més de lluita entre moros i cristians, però a Catalunya no té aquest sentit.
Heu prorrogat per l’èxit de visitants.
La primera setmana van entrar 4.500 persones i cada dia rebem visites d’escoles. Són actes per disfrutar i fer-les lluir tant exposades com ballant al carrer.
Noms complicats com Basilisc i Griu. Feu un examen al sortir?
Potser el Griu encara és més desconegut que el Basilisc. Només n’hi ha dos, a tot Catalunya, amb mig cos d’àliga i lleó. El d’Artesa de Lleida i el de Tarragona que tenim a la mostra semblen trets de les gàrgoles de la catedral.
I el vostre, en què s’inspira?
L’escultora Dolors Sans va jugar amb els colors càlids del cap del gall i la calidesa de les escates de serp i pell de gripau. Només li vam demanar que no desentonés amb la Momerota i el Drac, i ens va impressionar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Estat reobre el debat sobre el quart cinturó

BARCELONA

Vacunació doble: grip i Covid, una a cada braç

Barcelona

Girona afronta els últims preparatius per a les Fires

girona

Detecten el retorn de la vida piscícola a la riera de Figueres

FIGUERES

Creen una ruta patrimonial pel cementiri de Figueres

FIGUERES

Lloret fixa en 5 euros la nova taxa de zona verda perquè els veïns hi aparquin el 2022

LLORET DE MAR
societat

Fundació La Caixa entrega els deu premis anuals d’innovació social

Banyoles blinda el so de les campanes del municipi

BANYOLES

L’oposició tomba el nou contracte de neteja a Girona

GIRONA