Un punt de trobada per teixir xarxes
Molt més que un lloc on dispensar menjar, serà un punt de trobada que serveixi per compartir experiències i per crear xarxes solidàries entre veïns
Una desena voluntaris i una treballadora amb un contracte d’inserció gestionen el dia a dia del Centre de Distribució d’Aliments de Salt, l’espai que ha acollit la presentació de la memòria del projecte. Carme Carbó, una de les voluntàries implicades, ens explica que un dia normal poden rebre fins a setanta persones que van al CDA a proveir-se d’aliments bàsics. Es tracta de persones que han estat derivades pels serveis socials, i que tenen dificultats per arribar a final de mes. La Carme ens ensenya el magatzem i ens alerta: “Les persones no s’imaginen com de ràpid es poden anar consumint els aliments dels recaptes.” Ella, com la resta de voluntàries, es reparteixen les tasques i es posen ben d’hora a treballar perquè el centre estigui a punt a les deu del matí. “Les famílies solen ser puntuals”, afirma. Hi ha molta feina a classificar, ordenar i comprovar que els aliments que s’ofereixen sempre estiguin en òptimes condicions. “Es tracta de justícia social”, afirma la Carme, que exclama: “La gent tendeix a jutjar més les persones que ho passen malament que no pas els poderosos.” De vegades sembla que oblidem els drets més bàsics.”
El CDA és molt més que un lloc on dispensar menjar. El projecte s’ha orientat cap a una estratègia de component comunitari amb l’objectiu que sigui un punt de trobada que serveixi per compartir experiències i per teixir i enfortir xarxes entre veïns. Aquests espais han de ser el lloc per trencar el cercle de l’exclusió i millorar la participació social dels usuaris. Dues usuàries del CDA han preparat una recepta que mostren a la resta de persones presents Es tracta d’un batut d’alvocat, plàtan i llet, “fàcil de fer i molt nutritiu i energètic”, afirmen. Han muntat un petit mostrador en un racó de l’espai. Abans de començar, passen un breu vídeo sobre alimentació saludable. Després les noies porten a terme la recepta. Alguns afirmen, entre somriures, que avui no poden tastar el batut, perquè estan en període de Ramadà. D’altres, en canvi, se’n llepen els dits.
