Societat

Viure i malviure de la coca

Moltes dones indígenes awa del sud de Colòmbia cultiven coca per sobreviure

La guerra i el narcotràfic els han portat la destrucció territorial, la pèrdua de la seva cultura i alts nivells de violència

Les autoritats indígenes del poble awa, ubicat a costat i costat de la frontera entre Colòmbia i l’Equador, mai no van imaginar que la coca, que des de temps ancestrals utilitzen com a remei medicinal per mitigar el dolor, acabaria sent també el seu major maldecap.

Part de la seva població, estimada en 26.000 persones, viuen en alguns resguards (reserves) legalment constituïts del municipi colombià de Tumaco, proper a l’oceà Pacífic i considerat, avui, el lloc amb més cultius de coca del món. Aquí, la violència de la guerra i el narcotràfic va travessar la vida d’aquesta comunitat que, des de l’any 2002, ha patit més de 350 homicidis. Amb el final de les FARC, després dels acords de pau signats amb el govern, res no va canviar. Ben al contrari. Una nova guerra s’està reconfigurant a la regió entorn de la coca. Avui, a Tumaco hi ha almenys quatre nous grups armats que es disputen el control del narcotràfic i que van omplir l’espai deixat per la insurgència, incloent-hi dissidents de les mateixes FARC i el càrtel mexicà de Sinaloa.

Moltes de les 20.000 hectàrees de coca que hi ha sembrades a Tumaco, segons l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (Unodc), estarien en territori awa. Els indígenes ho atribueixen a l’arribada de milers de camperols colons desplaçats d’altres regions, però assumeixen que molta de la seva gent també va acabar cultivant-la per necessitat, tot i ser conscients que la coca els ha portat la destrucció del territori i alts nivells de violència. Ho reconeix Gloria Marín, governadora d’un consell indígena, que es guanya la vida raspant coca, com es coneix a Colòmbia al procés de recol·lecció de la fulla de coca. “Gràcies a la coca, els meus fills podrien anar a la universitat, però la coca ens ha portat la pèrdua de la nostra cultura. Hi ha joves que ja no volen ser awa perquè tenen diners, o van als grups armats. Volem canviar a alguna cosa més sana i tenir una millor vida”, diu.

Substitució

Malgrat tot, els awa no van signar la substitució de cultius d’ús il·lícits sorgida dels acords de pau de l’Havana i en què milers de famílies cocaleres del país van veure una porta d’esperança per sortir de la coca. Dos anys després, els retards i incompliments del govern estan posant en risc el programa que van signar unes 130.000 famílies amb la condició d’arrencar la coca a canvi de millors condicions de vida i polítiques de desenvolupament alternatiu. Els awa van desconfiar i tenen motius: fa anys que esperen que l’estat compleixi el seu pla de salvaguarda en què tenien posats els somnis per seguir pervivint físicament i cultural.

Sense acord de substitució, el futur de la coca als resguards indígenes de Tumaco és incert. Els grups d’erradicadors de l’exèrcit són molt a prop. “No tinc por que ens arrenquin les mates, perquè ja sabem que ho faran, però, així com el govern aterra amb els seus milers de militars al resguard, volem que també faci acte de presència aquí per dir-nos quines són les nostres ajudes. Aquell dia deixarem de sembrar coca. En cas contrari, seguirem sembrant-ne, perquè aquí no tenim energia, no tenim atenció sanitària, no tenim un pont, ni una carretera. No tenim res. I si cultivem una altra cosa, hauríem de poder comercialitzar-la, però ni la iuca, ni el plàtan, ni la canya de sucre ens les compra ningú”, assenyaala Ana Clemencia Guanga, una dona indígena awa cultivadora de coca.

Des del seu càrrec de personera (una mena de procuradora) de Tumaco, promovent la defensa dels drets humans, Anny Castillo està convençuda que deixar de conrear coca passa per millorar els indicadors socials d’un municipi amb un 70 per cent d’atur. “En la mesura que les famílies puguessin veure garantits els seus drets, no només en matèria alimentària sinó de desenvolupament i d’accés a serveis, garantits per part de l’estat, crec que això desestimularia el cultiu de coca i la participació en tota aquesta cadena associada al narcotràfic“, argumenta.

I és que la coca és l’únic cultiu que dona oportunitats a Tumaco. Ana Clemencia Guanga, per exemple, mai no va poder anar a l’escola, però sí que va poder donar estudis als seus vuit fills gràcies a la coca. “Treballo perquè els meus fills no es quedin com jo. Al meu resguard, no hi havia cap escola i els meus pares eren pobres i no em podien comprar ni un quadern”, diu aquesta dona indígena que té una hectàrea de coca que li produeix entre quatre i sis collites l’any. Un cop recollida, en ven la fulla que després, mitjançant un procés químic, es transforma en cocaïna. “Puc agafar uns 460 quilos de fulla de coca cada dos mesos i amb això em pot quedar un milió de pesos [uns 270 euros]. Els pagesos no som els qui ens fem rics; són els narcotraficants”, hi afegeix.

Aquest reportatge forma part del projecte ‘Cocaleres’ de l’Associació Catalana per la Pau, que ha rebut el suport de la Beca DevReporter 2018, impulsada per Lafede.cat amb el finançament del projecte ‘Frame, Voice, Report’ de la Unió Europea, l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. El contingut d’aquest article és responsabilitat dels seus autors i no reflecteix necessàriament la posició de la Unió Europea.

LES XIFRES

20.000
hectàrees de coca
sembrades a Tumaco estarien en territori awa, a la frontera entre Colòmbia i l’Equador.
130.000
famílies
van signar el programa per substituir els cultius de coca a canvi de millors condicions de vida.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Malta obre un port a l’‘Ocean Viking’, però no acollirà ningú

MALTA

Subhasta d’art en pro de SOS Costa Brava a Sant Feliu

SANT FELIU DE GUÍXOLS

L’escola El Frigolet, de Porqueres, s’amplia amb una nova aula

PORQUERES
societat

Una avaria a Sants genera esperes de més d’una hora

La Santa ja ha rebut un 40% més de públic que l’any passat

SANTA CRISTINA D’ARO

Tractaments ambulatoris d’afeccions uterines, al Güell

girona
Figueres

Mil dos-cents infants de casals

societat

Detingut després d’haver atropellat mortalment un motorista a Jorba

Girona ofereix 2.750 places d’activitat física

Girona ofereix 2.750 places d’activitat física

girona