El TS considera delicte les trucades perdudes a víctimes de violència de gènere si l’agressor té prohibit comunicar-s’hi
Apunta que “el simple fet de telefonar” és “un acte consumat de comunicació i un atac a la persona a protegir”
El Tribunal Suprem considera que telefonar a una víctima de violència de gènere per part d’una persona que té prohibit comunicar’s-hi, encara que no li agafi la trucada, constitueix un delicte de trencament de condemna. La Sala Penal apunta que “el simple fet de telefonar” és “un acte consumat de comunicació i un atac a la persona a protegir”. Per aquest motiu conclou que encara que la víctima no agafi el telèfon “el delicte quedarà consumat”. La sala ha desestimat el recurs de cassació plantejat per un home condemnat a un any de presó per un delicte continuat de trencament de condemna amb l’agreujant de reincidència, després d’haver telefonat a la seva exparella malgrat tenir en vigor una prohibició de comunicar-se amb ella. L’Audiència Provincial de Las Palmas ha confirmat aquesta condemna imposada per un jutjat de Puerto de Rosario.
La Sala afirma que una trucada perduda “suposa un atac a la seguretat i a la tranquil·litat de la persona a la que es pretén protegir” que s’aprecia “des del moment en que és conscient de l’existència de la trucada efectuada per aquella altra persona a la que s’ha imposat una prohibició de comunicació”.
En el cas estudiat l’home havia estat condemnat el setembre del 2016 per un delicte de lesions en l’àmbit de violència de gènere a 9 mesos de presó, 2 anys de privació del dret a la tinència d’armes i 2 anys de prohibició de comunicar-se i acostar-se a la víctima; el gener del 2017, a una multa per un delicte d’impagament de pensions i el juny del 2016 a deu mesos de presó per un delicte de trencament de condemna.
