la crònica

«Campeones!, campeones!»

El camp restava preparat amb focs d'artifici, impulsores de paperets de colors, cor de noies, les famílies dels actors amb els nens, preparadors, metges, tècnics: tots, tots i tots. A la llotja presidencial, el president, amb vestit nou, assajant una presumpta presidència política al costat de l'actual president, per comparar. A la vora, ningú que pogués distreure l'atenció d'una calculada personificació del «jo». Riure, ni poc ni massa; emoció, la justa; guardant les assajades i calculades maneres; sempre de cara a la càmera de TV: perfecte!

El públic excitat emocionalment i amb de tot per a la celebració: hi hagué tolerància a l'entrada. A cada gol marcat, la companyonia augmentava entre els veïns de localitat. En fer-se fosc, corrien mans cercant l'anca veïna i alguns que ni es coneixien es feien un petó a la boca. «Més que un club, som una família», deien. En marcar el quart, hi van haver molts escorriments d'ambdós sexes. La grada s'acostava al paroxisme.

Els jugadors celebraven els gols fent llenya, com els castellers –un dia es faran mal– i, en acabar, un desgavell incontrolat va prendre possessió de tots i de tot. La rotllana de jugadors saltant i cantant amb un africà al centre, movent-se com un bruixot de tribu, impressionà. El torn de paraules, acollonant! Quin aplom, vocabulari, claredat d'idees i facilitat de paraula! El públic rebentà d'entusiasme, immers en una promiscuïtat perillosa.

Sols hi hagué una nota discordant: l'entrenador, el qual parlà poc, clar, entenedor, oportú i amb un punt d'emoció. Mentre el públic recordava els progenitors de president, socis i jugadors del gran rival, ell, agosarat i mesurat, felicità els col·legues jugadors i entrenador, frustrats competidors «i ningú més». Ben segur que amb el president del club eren els únics que mantenien l'aplom. Té un domini absolut de l'actitud.

«Campions...!», i què? Per què l'inusitat desplegament de mitjans i d'exageracions barcelonistes, catalanistes i independentistes per haver «guanyat la lliga»? Jo no m'he notat res. Diumenge a la nit i dilluns tot el dia els mitjans van martiritzar el poble. I el dimarts i el dimecres... El Punt sortí amb 40 planes i El Nou Esportiu, amb 72. Amb en Cesc i Villa guanyarem el primer torneig intergalàctic, és clar! Tot plegat són uns cent milions d'euros! Hem pregunto què faríem si s'hagués trobat quelcom per eradicar el càncer, l'artrosi, l'infart i l'esclerosi? O bé el terrorisme deposés armes i idees? O les guerres fratricides firmessin la pau? O assolíssim un Estatut digne i just? Crec tenir la resposta. A final dels anys quaranta, vingué a Barcelona a donar una conferència sir Alexander Fleming, premi Nobel, descobridor de la penicil·lina, el producte que ha salvat més vides en tota la història. L'únic homenatge li va fer una florista de la Rambla fent-li ofrena d'unes roses. «Pocanem pabé!», diuen sentenciant les pageses al mercat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CALDES DE MALAVELLA

Finalitzen les obres de la depuradora de Can Carbonell

CALDES DE MALAVELLA

L’escola de pilots d’Alguaire estarà a punt la primavera vinent

Alguaire

Concentració per reivindicar la salut mental en el treball

girona

235 alumnes de 6è de primària ballen per l’equitat a Sant Gregori

girona

S’inicien les obres per convertir el Xalet Soler en la Casa de la Tecnologia

girona

Totes les cries del musclo del Delta acabaran provenint de Roses

roses

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona