La seva passió pel teatre ha portat la veïna de Salt Inès Rigau a trepitjar moltes vegades un escenari. I ahir hi va pujar novament, aquest cop per rebre el premi Tres de Març d’enguany, un guardó amb què es fa un reconeixement a persones que han contribuït de manera destacada a la vila. Rigau, durant el parlament, va dir que se sentia molt honrada i va expressar el seu agraïment. És una enamorada del municipi i va subratllar que “com més gran es fa, més li agraden les coses de Salt”, d’on “no se’n mouria mai”: “És una població bonica. Hi vaig néixer fa 79 anys. Jo hi estic molt bé. Hem d’anar tots units, a favor del poble.” Així mateix, al llarg del discurs va repassar la seva trajectòria. Va començar a fer teatre quan tenia dotze anys, quan anava al col·legi de les Dominiques. Aquesta faceta artística la va dur a estrenar l’antic Can Panxut, on hi ha la seu del Teatre de Salt, que va acollir ahir al vespre la vetllada. Va explicar que ella encara “està en actiu” i, de fet, va participar en la darrera edició dels Pastorets que s’ha realitzat a la vila, el desembre del 2018.

Rigau també fa més de 25 anys que és jutgessa de pau substituta a Salt. Va destacar que la jutgessa titular, Francesca Terrón, “és molt eficient” i que ella sobretot ajuda a fer tasques relacionades amb el Registre Civil. Ahir, per exemple, va escenificar al públic com és un dels casaments que oficia. Llegeix articles del Codi Civil, un fragment de la Declaració Universal dels Drets Humans i, per tal que la cerimònia sigui més càlida, recita alguna poesia i estrofes de “Jo hi soc si tu vols ser-hi”, de Lluís Llach.

L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, va remarcar el compromís de Rigau amb el dia a dia “social i cultural del municipi”: “Saltenca de soca-rel, la Inès va néixer a l’actual plaça de les Llúdrigues, al cor de la vila, amb la qual se sent tan identificada.” Tot i que va viure 10 anys lluny de Salt, el seu lligam no es va atenuar, “tot el contrari”, hi va afegir Viñas: “Rigau porta amb orgull el nom del poble arreu on va, col·labora amb l’activitat de la vila de manera desinteressada i mai té un no quan algú li demana la seva aportació per dur a terme iniciatives socials o culturals.”